| LA CUCA FREDELUGA. |
La cuca
fredeluga
vivia al jardí de ca la Carmeta.
Era amiga
de tots els
animalons del jardí : de les formigues que vivien en un formiguer sota
l’avellaner, de la marieta que vivia en el test de geranis, de la
sargantana
que de dia parava el sol a la sorra, dels pardals que picaven granets
d’arròs i
engrunetes de pa que la Carmeta els deixava en un racó tranquil,
de la
cuca de llum
que s’amagava sota les dàlies....
Però hi
havia un
animaló al jardí que no li feia cap gràcia. Sabeu qui era?
L’aranya!
No la
podia veure ni
en pintura. Sabeu per què?
Doncs
perquè tenia
vuit potes.
Sempre
deia:
- Mira
que n’és de
lletja, l’aranya, amb tantes potes no sé com és que no s’entrebanca a
cada pas.
Els
altres animalons
li deien:
- Però
per què li tens
tanta mania, si és molt simpàtica?
Però no
hi havia res
a fer. No la podien convèncer.
A poc a
poc va anar
passant l’estiu, i els dies es varen començar d’escurçar.
Als
matins feia una
mica de fred, cada dia una mica més.
Al final
va arribar
un vent gelat de tramuntana que va deixar mig congelada la pobra cuca
Fredeluga.
-
Aaaaatxiiis! Òndia noi, ja m’he constipat,
i no tinc abric
per abrigar-me. Com ho faré?
Va anar a
veure les
formigues i els va dir:
- Que em
deixaríeu
viure a casa vostra, aquest hivern?
- No pot
ser cuca
Fredeluga, el nostre formiguer és massa petit per a tu.
Va anar a
veure la
cuca de llum, però no la va trobar enlloc.
Finalment
va anar a
veure la seva amiga sargantana, que era la més sàvia de tot el jardí
-
Sargantana, tinc
fred. Què puc fer?
- Perquè
no li
demanes a l’aranya que et faci un abric? Ella en sap molt de filar.
- Ai no,
l’aranya no,
que li tinc molta por.
- Però si
és molt
simpàtica..... Va, si vols jo t’hi acompanyo.
I així
se’n van anar
totes dues cap a ca l’aranya.
Quan li
varen
explicar el que passava, de seguida va dir que ella l’ajudaria.
- Però
l’abric te
l’has de fer tu, jo només t’ensenyaré com es fa, d’acord?
-
D’acord, i gràcies
aranya.
L’aranya
va començar
a ensenyar a la cuca a filar, i la cuca en va aprendre força de pressa,
perquè
era molt trempada.
A poc a
poc es va
anar fent un abric que li abrigava tot el cos, des del cap fins a la
cua, i
se’n va anar a passejar pel jardí.
Al cap
d’una estona
estava molt cansada.
- Em
pararé aquí a
reposar un xic.
I es va
posar en una
escletxa d’un tronc d’un arbre.
S’hi
estava tant bé,
que a poc a poc es va anar adormint.
I va
dormir tot
l’hivern. I va somiar que tornava a fer bon temps i que els geranis
tornaven a
florir, i que el jardí feia olor de xuclamel, i que jugava amb els seus
amics
i......sabeu què més va somiar?
Una cosa
molt
estranya. Va somiar que podia volar!
Va
arribar la
primavera i amb l’escalforeta del sol es va anar despertant. A poc a
poc va
començar a tenir calor i va decidir treure’s l’abric.
Li va
costar força,
li havia quedat estret, però al final ho va aconseguir.
Es va
quedar una
estona sobre el tronc de l’arbre, mirant el jardí.
- Oh!
Quines flors
més boniques!
Hi havia
tulipes,
narcisos, jacints, anèmones......
Tot d’una
va veure la
Carmeta que sortia amb la regadora.
La
Carmeta s’atura a
la vora de la cuca Fredeluga, se la mira, i diu:
- Oh!
Quina papallona
més bonica!
Aleshores
la cuca
Fredeluga es mira i veu ...... unes precioses ales de coloraines.