EL PESSEBRE DEL RECORD

Mª Angels Ferrando

Els pastorets s'arraulien a la voreta del foc, i a poc a poc s'adormien i somiaven un poc. L'aigua de plata del riu, sense moure's del seu lloc, quan el fred era més viu es glaçava a poc a poc. I al cel de paper de seda, les estrelles que brillaven, si la nit era molt freda a poc a poc l'esclafaven. Hi havia un pageset amb els dos bous i l'arada, i a la vora del riuet una dona fent bugada. I els Reis, que anaven a peu, i venien de l'Orient, i sense por de la neu s'acostaven lentament. I allà  dins de l'establia, com mana la tradició, en Josep i la Maria bressolaven un nadó. Aquest era el meu pessebre fet de molsa, de cartró i pols de farina per gebre. Com mana la tradició