Descripció





GENERALITATS

El lleopard o pantera és un animal de la família dels fèlids,del gènere Panthera i l'espècie Pardus que s'identifica fàcilment pel seu mantell tacat semblant al del jaguar, del que es diferencia per ser més esvelt i tenir la cua més llarga i més fosca. El seu color més freqüent varia del groc al marró vermellós. També hi han individus melànics que tenen un mantell negre espectacular i que no són rars en hàbitats on aquesta característica suposa un avantatge, com les fosques selves de l'Índia i del sud-est asiàtic. És més infreqüent, encara que també es dóna, l'albinisme.
Tímid i solitari està dotat d'una gran inteligència. Aquesta característica fa que el seu comportament no respongui a un patró uniforme pel que fa a les relacions entre individus, formes de caçar, hàbits alimentaris, exploració de nous hàbitats...  i aquesta gran flexibilitat fa que sigui l'única espècie de fèlid que no es troba, de moment, en perill d'extinció i la més àmpliament distribuïda.
 
 

ALIMENTACIÓ

El lleopard és un predador que s'alimenta d'una gran varietat de preses que va des d'insectes i rosegadors a senglars, antílops o cries de jirafa, tot depén del que es troba en el seu entorn: a la sabana caça herbívors, com gaseles o impales, rosegadors, com llebres, i rèptils; a la selva s'alimenta d'antílops, micos petits i rosegadors; si viu a prop d'una ciutat pot caçar animals domèstics o, fins i tot buscar restes de menjar en els cubells d'escombreries.
És un caçador versàtil, competent i fort que, un cop seleccionada la presa, aguaitarà ajupit i silenciós per, en el moment oportú, saltar com una molla i, després d'una breu carrera, llançar-se-li al coll. De seguida, s'endurà la presa, que sovint duplica o triplica el seu propi pes, a un lloc segur, a ser possible un arbre, per treure-la de l'abast de predadors més forts, com els lleons, o de rapinyaires com les hienes o els voltors. Allí, tranquilament, se l'anirà menjant durant els dies següents i no tornarà a caçar fins que no se l'hagi acabat.
 
 

REPRODUCCIÓ

Al tròpic es reprodueix tot l'any i a la regió subtropical a la primavera. Mentre dura el zel de la femella, sis o set dies, el mascle romandrà al seu costat i s'aparrellaran sovint. Després maxarà i ella, en un cau amagat i protegit dels depredadors, parirà, al cap de tretze o catorze setmanes, una ventrada de fins a sis cadells que pujarà tota sola.
Els cadells neixen amb els ulls tancats i els obren al cap d'uns deu dies. El seu pèl és més llarg i suau que el dels adults i no presentarà les taques característiques fins als quatre mesos. Durant els dos primers mesos es quedaran sols mentre la mare busca l'aliment i romandran al seu costat de divuit a vint-i quatre messos, fins adquirir les habilitats necessàries per a la cacera i la supervivència. Assoliran la maduresa sexual entre els dos i tres anys.
Les cries del lleopard són víctimes dels lleons moltes vegades. Aleshores es pot sentir la trista veu de la mare tot cridant-les. Quan les troba, les enterra i també hi ha lleopards que es mengen els cadells morts i al poc de temps la femella tornarà a entrar en zel.
 
 

DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT

No hi ha cap altre fèlid salvatge que estigui distribuït en una àrea geogràfica tan extensa com el lleopard. Des de la major part d'Àfrica  al sud d'Àsia i fins i tot illes com Java o Sri Lanka, la seva adaptabilitat li ha permés ocupar una gran varietat d'ambients: selves tropicals plujoses, sabanes, zones semidesèrtiques i rocalloses amb vegetació arbustiva, des de terres baixes fins a quatre mil cinc-cents metres d'altitud.
Son hàbils grimpaires que passen la major part del seu temps als arbres on descansen relaxats a sobre d'una branca, s'hi refugien dels lleons o els fan servir de rebost. També són bons nedadors i de costums predominantment nocturns.
 
 

GALERIA D'IMATGES I SONS

Amenaça           Rugit           Gruny        Aparellament
 

   

      


 
 
 
 

Menú