Annex 1

1.1 Itineraris adaptats.

1.1.1 Itinerari de vianants adaptat.
Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles de 2,10 m.
En els canvis de direcció, l'amplada lliure de pas permet inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El pendent longitudinal no supera el 8%.
El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
Té un pendent transversal no superior al 2%.
Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.

1.1.2 Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat.
Un itinerari mixt es considera adaptat quan compleix els següents requisits:
Tenir una amplada lliure mínima de 3,00 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.
Els espais per al gir de vehicles permeten el gir amb un radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
Té un pendent transversal no superior al 2%.
Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.

1.2 Elements d'urbanització adaptats.

1.2.1 Paviments en espais d'ús públic.
Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
S'admet, en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).
Es col·loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants.
Les reixes i els registres es col·loquen enrasats amb el paviment circumdant.
Les obertures de les reixes col·locades en itineraris de vianants tenen una dimensió que permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim.
La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.

1.2.2 Guals adaptats.
El gual de pas de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
L'amplada lliure mínima és d'1,20 m.
La vorera del gual s'enrasa amb la calçada.
Els cantells s'arrodoneixen o aixamfranen a 45 graus.
El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%.
El pendent transversal màxim és del 2%.
Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada.

El gual d'entrada i sortida de vehicles ha de dissenyar-se de manera que:
L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per un pendent longitudinal superior al 12%.
L'itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per un pendent transversal superior al 2%.

1.2.3 Passos de vianants adaptats.
El pas de vianants que forma part d'un itinerari adaptat es considera adaptat quan compleix els següents requisits:
Salvar el desnivell entre la vorera i la calçada amb un gual de vianants adaptat.
Quan travessi un illot intermedi a les calçades rodades, aquest es retallarà i quedarà rebaixat al mateix nivell de les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants.
El paviment de l'illot és diferenciador respecte al de la calçada.
Quan el pas, per la seva longitud, es realitzi en dos temps amb parada intermèdia, l'illot tindrà una llargada mínima d'1,50 m, una amplada igual a la del pas de vianants i el seu paviment quedarà enrasat amb el de la calçada quan la longitud de l'illot no superi els 4,00 m.

1.2.4 Escales adaptades.
Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L'amplada útil de pas és d'1,20 m com a mínim.
Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm i una alçada màxima de 16 cm, i en escales en projecció corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d'estesa de 30 cm comptada a 40 cm de la cara interior.
El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.
El replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,20 m.
L'estesa s'ha d'acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s'uneix amb l'alçària.
Les escales disposen de baranes que poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació.
Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
Els passamans s'han de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l'acabament de cada tram d'escala.
El punt d'inflexió del passamà ha de coincidir amb l'inici del tram d'escala.
L'inici i el final d'una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d'un nivell d'il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.
Els espais existents sota les escales han d'estar protegits de manera que evitin possibles accidents a persones amb visió parcial o ceguesa.

1.2.5 Rampes adaptades.
Una rampa es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L'amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.
Pendents longitudinals:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim (recomanable 10%).
Trams d'entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim (recomanable 8%).
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim (recomanable 6%).
S'admet un pendent transversal màxim d'un 2%.
El paviment de les rampes és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
La llargada de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de 20 m.
En la unió de trams de diferent pendent s'han de col·locar replans intermedis.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.
A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a mínim.
Quan entre la rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell igual o superior a 0,20 m es disposa d'un element de protecció longitudinal amb una alçada de 10 cm per sobre del paviment de la rampa.
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m.
Els passamans de la rampa tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
L'inici i el final d'una rampa se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa d'un nivell d'il·luminació mínim de 10 lux durant la nit.

1.2.6 Ascensor adaptat.
Un ascensor es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
La cabina d'ascensor adaptat té com a mínim unes dimensions d'1,40 m en el sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m.
Els passamans de la cabina tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm i separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
Les botoneres, tant de cabina com de replà, s'han de col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del terra.
Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu. Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta, amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra.

1.2.7 Aparcaments adaptats.
Una plaça d'aparcament es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 3,30 mx4,50 m en bateria i 2,00 mx4,50 m en filera.
Té un espai d'apropament que pot ser compartit i que permet la inscripció d'un cercle de diàmetre 1,50 m davant la porta del conductor.
En aparcaments en bateria aquest espai pot coincidir un màxim de 0,20 m amb l'amplada de la plaça.
L'espai d'apropament ha d'estar comunicat amb un itinerari de vianants adaptat.
Les places d'aparcament i l'itinerari d'accés a la plaça se senyalitzen conjuntament amb el símbol d'accessibilitat a terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció "reservat a persones amb mobilitat reduïda".

1.2.8 Serveis higiènics adaptats.
Un servei higiènic es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Les portes han de tenir una amplada mínima de 0,80 m i s'han d'obrir cap a l'exterior.
Entre 0 m i 0,70 m d'alçada respecte al terra, hi ha un espai lliure de gir i de maniobra d'1,50 m de diàmetre com a mínim.
L'espai d'apropament lateral al wàter i frontal al rentamans té una amplada mínima de 0,80 m.
El rentamans no té pedestal ni mobiliari inferior que dificulti l'apropament de persones amb cadira de rodes.
Disposa de barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m per sobre del terra, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral al wàter. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent.
Els miralls tenen col·locat el cantell inferior a una alçada màxima de 0,90 m.
Tots els accessoris i mecanismes es col·loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes i les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
El paviment és no lliscant.
Els indicadors de serveis d'homes o dones han de permetre la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.

1.3 Mobiliari urbà adaptat.

1.3.1 Condicions generals.
Un element de mobiliari urbà es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Ser accessible a través d'un itinerari adaptat.
La seva ubicació permet sempre l'existència d'una banda de pas lliure d'obstacles de 0,90 m d'amplada per 2,10 m d'alçada.
Els elements sortints i/o volants que són superiors a 15 cm de vol i que limiten amb itineraris tenen com a mínim un element fix i perimetral entre 0 i 15 cm d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé s'han de situar a una alçada igual o superior a 2,10 m.
Els elements que hagin de ser accessibles manualment estan situats a una alçada d'entre 1 m i 1,40 m d'alçada.

1.3.2 Elements urbans diversos.
Els elements urbans es consideren adaptats si compleixen el requisits de disseny següents:
Els elements d'accés al recinte tenen una amplada mínima de 0,90 m, una alçada mínima de 2,10 m i han d'estar convenientment senyalitzats.
El mobiliari d'atenció al públic té, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.
Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, queda lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
La taula ha de tenir una alçada màxima de 0,80 m.
La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim ha de quedar lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
L'element més alt manipulable dels aparells telefònics se situa a una altura màxima d'1,40 m com a màxim.
En el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina locutori, aquesta ha de tenir unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i el terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant.
L'espai d'accés a la cabina té una amplada lliure mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
Els elements per impedir el pas de vehicles estan separats a una distància mínima de 0,90 m, i tenen una alçada mínima de 0,80 m.
En grades i zones d'espectadors, la plaça d'un espectador per a usuaris en cadira de rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.
Els polsadors s'han de situar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada.
Els suports verticals de senyals i semàfors tenen una secció de caires arrodonits i es col·loquen preferentment a la part exterior de la vorera.
Si no hi ha vorera o la seva amplada és inferior a 1,50 m es col·loquen tocant a les façanes o subjectes a aquestes.
En parcs i jardins se situen en àrees enjardinades o similars.
Quan s'instal·lin semàfors acústics, aquests han d'emetre un senyal sonor indicador del temps de pas per a vianants, a petició de l'usuari mitjançant un comandament a distància.

1.3.3 Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública.
Els elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública han de complir les condicions següents:
Les bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública s'han de senyalitzar i protegir mitjançant barrats estables i continuats que restin il·luminats tota la nit.
S'han de col·locar els elements de protecció i senyalització de forma que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle.
No s'han d'utilitzar cordes, cables o similars.
Hi ha d'haver un nivell d'il·luminació mínima de 10 lux per advertir de la presència d'obstacles o desnivells.

2.2 Itinerari adaptat.

Un itinerari es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
No hi ha d'haver cap escala ni graó aïllat. (S'admet, a l'accés de l'edifici, un desnivell no superior a 2 cm, i s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45o).
Ha de tenir una amplada mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.
En cada planta de l'itinerari adaptat d'un edifici hi ha d'haver un espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.
En els canvis de direcció, l'amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
Les portes han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada mínima de 2 m. En cas de portes de dues o més fulles, una d'elles haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 m. A les dues bandes d'una porta existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor). Les manetes de les portes s'han d'accionar mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Quan les portes siguin de vidre, llevat del cas en què aquest sigui de seguretat, tindran un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. A efectes visuals ha de tenir una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, col·locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color.
El paviment és no lliscant. Els pendents longitudinals de les rampes són:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.
Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.
S'admet un pendent transversal màxim del 2% en rampes exteriors.
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats.
Així mateix, han d'estar limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons.
Els passamans de les baranes estan situats a una alçada entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es col·loquen replans intermedis.
Els replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.
A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada com a mínim.
La cabina d'ascensor té unes dimensions d'1,40 m en el sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tant interiors com de replà, s'han de col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte al terra.
Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu.
Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha d'haver un número en alt relleu que identifiqui la planta, amb una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
Els passamans de la cabina han de tenir un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

2.3 Itinerari practicable.

Un itinerari es considera practicable quan compleix els requisits següents:
Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada de 2,10 m totalment lliure d'obstacles en tot el recorregut.
No inclou cap tram d'escala.
A les dues bandes d'un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària mínima d'1,20 m.
L'alçada màxima d'aquests graons és de 14 cm.
En els edificis en què per normativa sigui obligatòria la instal·lació d'un ascensor només s'admetrà a l'itinerari l'existència d'un graó, com a màxim de 12 cm d'alçada, a l'entrada de l'edifici.
Les rampes han de tenir un pendent màxim del 12%, amb una llargària màxima, sense replà, de 10 m.
El pendent transversal màxim ha de ser del 2% en rampes exteriors.
En els dos extrems de les rampes hi ha un espai lliure amb una fondària d'1,20 m.
En els canvis de direcció l'amplada de pas haurà de permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
Com a mínim, en un costat d'una rampa ha d'existir un passamà a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m.
Les portes o passos entre dos espais han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada de 2,00 m.
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
A les dues bandes de qualsevol porta inclosa dins d'un itinerari practicable hi ha d'haver un espai lliure sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on sigui inscrivible un cercle d'1,20 m de diàmetre (excepte a l'interior de la cabina d'ascensor).
Les portes de cabina de l'ascensor són automàtiques, mentre que les de recinte poden ser manuals.
Totes dues tenen una amplada mínima de 0,80 m.
La cabina de l'ascensor ha de tenir, com a mínim, unes dimensions d'1,20 m en el seu sentit d'accés, de 0,90 m en sentit perpendicular i una superfície mínima d'1,20 m2.
En l'espai previst per a un ascensor practicable no es permetrà la col·locació de cap ascensor que no tingui, almenys, aquesta consideració.
A l'espai situat davant la porta de l'ascensor, s'hi ha de poder inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de la porta. Les botoneres de l'ascensor, tant de cabina com de replà, s'han de col·locar a una alçada d'entre 1,00 m i 1,40 m respecte al terra.

2.4 Elements de l'edificació adaptats.

2.4.1 Aparcament. Una plaça d'aparcament és adaptada si:
téunes dimensions mínimes per al vehicle de 2,20 mx4,50 m. m.
Té un espai d'apropament, de 0,90 m d'amplada, que pot ser compartit i que ha de permetre la inscripció d'un cercle d'1,50 m de diàmetre davant la porta del conductor.
L'espai d'apropament està comunicat amb un itinerari d'ús comunitari adaptat.
És senyalitzada amb el símbol d'accessibilitat a terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció "reservat a persones amb limitacions".

2.4.2 Escales en edificis d'ús públic.
Les escales d'ús públic han de complir les condicions següents:
L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima, de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa de 30 cm a 40 cm per la part interior).
L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària.
L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m.
El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima d'1,20 m.
Es disposa de passamans a tots dos costats.
Les baranes de les escales tenen una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m.
Els passamans de l'escala tenen un disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

2.4.3 Cambra higiènica adaptada.
Característiques que haurà de reunir una cambra higiènica adaptada:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m, obrir-se cap enfora o ser corredisses.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà d'haver entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre.
L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans serà de 0,80 m com a mínim.
Els rentamans no tindran peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús.
Es disposarà de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets.
La barra situada al costat de l'espai d'apropament serà batent.
Els miralls tindran col·locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra.
Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Les aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, i no als extrems.
El paviment serà no lliscant.
Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que permetran la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.

2.4.4 Dormitori en edificis d'ús públic.
Un dormitori es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Hi haurà un espai de gir d'1,50 m de diàmetre, com a mínim.
Els espais d'apropament lateral al llit i frontal a l'armari i mobiliari tindran una amplada mínima de 0,80 m.
En el cas d'haver-hi el llit doble, tindran l'espai d'apropament per tots dos costats.
Tots els mecanismes d'accionament es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

2.4.5 Vestidors en edificis d'ús públic.
Un vestidor es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Els espais de circulació interior hauran de tenir una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l'amplada de pas haurà de permetre d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de cap porta).
Almenys haurà d'existir espai lliure de gir a l'interior de la peça on es pugui inscriure un cercle de diàmetre d'1,50 m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
L'espai d'apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari en general tindrà una amplada mínima de 0,80 m.
L'espai d'utilització d'almenys una dutxa tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària a més de l'espai d'apropament lateral.
La base d'aquesta dutxa quedarà enrasada amb el paviment circumdant amb solució de continuïtat; disposarà d'un seient abatible fixat al costat curt de l'espai i de dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m.
Les aixetes es col·locaran al centre del costat més llarg, a una alçada respecte al terra d'entre 0,90 m i 1,20 m i s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Tots els accessoris i mecanismes es col·locaran a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
El paviment serà no lliscant.
En els vestidors emprovadors existirà almenys un espai que es pugui tancar d'unes dimensions que permetin d'inscriure-hi un cercle d'1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
Les manetes de les portes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà indicadors de serveis d'homes o dones que permetran la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu.

2.4.6 Mobiliari en edificis d'ús públic.
Característiques del mobiliari adaptat:
Els elements sortints i/o volats que siguin superiors a 0,15 m de volada i que limitin amb itineraris tindran com a mínim un element fix i perimetral entre 0,00 i 0,15 m d'alçada perquè puguin ser detectats per invidents, o bé se situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m.
Els elements de comandament (polsadors, brunzidors, alarmes i porters electrònics) se situaran entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada.
El mobiliari d'atenció al públic tindrà, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.
Si disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m com a mínim, quedarà lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
La taula tindrà una alçada màxima de 0,80 m.
La part inferior, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim, haurà de quedar lliure d'obstacles per permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
L'element més alt manipulable dels aparells telefònics ha d'estar situat a una altura màxima d'1,40 m com a màxim.
En el cas que l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina locutori, aquesta haurà de tenir unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i el terra queda enrasat amb el paviment circumdant.
L'espai d'accés a la cabina haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
La plaça d'espectador per a usuari amb cadira de rodes tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària. 2.4.7 Interior de l'habitatge.
Un habitatge es considera adaptat quan:
Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,80 m com a mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.
Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
En les cambres higièniques les portes s'obren cap enfora o són corredisses.
Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica adaptada, formada per un lavabo, un wàter i una banyera o dutxa.
Els passadissos tenen una amplada mínima d'1,10 m.
En els recorreguts interiors de l'habitatge, per assegurar la maniobrabilitat d'una cadira de rodes, cal considerar que el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir complet és d'1,50 m. A les cuines hi ha, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada respecte al terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre com a mínim.
Les aixetes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, timbres, quadres generals, etc. han d'estar a una alçada mínima de 0,40 m i màxima d'1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les cantonades.

2.5 Accessibilitat en edificis d'ús privat de nova construcció sense ascensor obligatori.

En aquells edificis que, excloent la planta d'accés, en computar la part per sobre i/o per sota d'aquesta, tinguin unes característiques que compleixin l'expressió: (S/30) x N x P en què S és la superfície construïda, N el nombre d'entitats (habitatges, locals, etc.) i P el nombre de plantes, només s'haurà de grafiar en els plànols de fonaments, estructura i distribució del projecte l'espai per a la futura ubicació d'un ascensor practicable, així com la seva connexió amb un itinerari també practicable.
En aquells edificis en què no es compleixi l'expressió recollida en l'apartat anterior, l'espai disposat per allotjar l'ascensor practicable haurà de complir els requisits següents:
tenir comunicació directa amb un espai practicable.
Disposar d'unes dimensions que permetin la possible ubicació d'un ascensor practicable.
Tenir la consideració d'element comú de l'edifici i estar sotmès, en la documentació de la declaració d'obra nova i escriptura de divisió horitzontal, a una clàusula de servitud que en permeti la utilització, en cas de necessitat, com a fossat d'ascensor.
Estar previst de tal manera que en el moment de la instal·lació de l'ascensor no calgui modificar ni els fonaments ni l'estructura ni les instal·lacions existents, de manera que puguin realitzar-se les obres per l'espai comunitari de l'edifici, sense haver d'actuar mai a l'interior de cap entitat.
Les memòries dels projectes bàsics dels edificis que no compleixin l'expressió esmentada incorporaran la justificació tècnica de la previsió de l'ascensor.
Les seves disposicions hauran de quedar reflectides als plànols de distribució i seccions. Igualment, en el projecte executiu haurà de quedar reflectit en els plànols de fonaments, estructura i instal·lacions amb la seva justificació constructiva.

Els problemes o dificultats que hom pot trobar en l'entorn físic per aconseguir una completa autonomia de moviments es divideixen en quatre grups: Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la capacitat d'accedir als diferents espais i de moure-s'hi.
Dificultats per superar desnivells: són aquelles que es presenten quan s'ha de canviar de nivell.
Dificultats d'abast: són les derivades d'una limitació en les possibilitats d'arribar a objectes i de percebre sensacions.
Dificultats de control: són les que es presenten com a conseqüència de la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos.

Els paràmetres de referència que cal tenir en compte a l'hora d'establir criteris de disseny dels diferents elements que componen l'entorn urbanitzat, els edificis i el transport són els que s'assenyalen a continuació.

7.1 Paràmetres antropomètrics.

7.1.1 En general, les dades antropomètriques d'una persona que no utilitzi cadira de rodes són assimilables a les d'una persona amb plenitud de possibilitats físiques.

7.1.2 Les dimensions principals d'una cadira de rodes de tipus estàndard d'accionament manual són:
Llargada total: 110 cm. Amplada total: de 65 a 70 cm.
Alçària del seient: de 48 a 52 cm. Alçària total: 94 cm.
Diàmetre de les rodes: 60 cm.
Alçària del reposabraços: 71 cm.
Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm.
Els reposapeus i els reposabraços acostumen a ser desmuntables, la qual cosa facilita la mobilitat de l'usuari en determinades situacions.

7.1.3 Les dades antropomètriques mitjanes de la persona en cadira de rodes són les següents:
7.1.3.1 Mides del contorn en planta:
Llargada total: 115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que surten els peus del reposapeus).
Amplada total: de 70 cm a 75 cm (la de la cadira buida més 2,5 cmx2 cm que surten les mans i els colzes).
7.1.3.2 Altres mides:
Alçària del cap: home, 133 cm; dona, 125 cm.
Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm.
Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm.
Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm.
Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm.
Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm.
Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm.

7.2 Paràmetres que faciliten la maniobra.

7.2.1 Moviment en línia recta. Les amplades útils de pas són les següents: 80 cm: per superar un obstacle aïllat. 90 cm: per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment). 140 cm: per creuar-se amb un usuari de cadira de rodes (augmentar a 150 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment). 180 cm: per creuar-se dues cadires de rodes (augmentar a 200 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).

7.2.2 Moviment que comporta canvi de direcció. Pot tractar-se d'una rotació o d'un gir.
7.2.2.1 Rotació: canvi de direcció sense moure's de lloc. L'espai lliure necessari per fer aquest moviment amb un sola maniobra és el següent: 135x135 cm: per a una rotació de 90o.
135x150 cm: per a una rotació de 180o.
150x150 cm: per a un rotació de 360o.
7.2.2.2 Gir: canvi de direcció amb desplaçament. L'espai lliure necessari per efectuar un gir amb una sola maniobra es determina en funció del radi de gir; per a girs de 90o amb els radis més usuals són els següents: (R: radi de gir; Ll.I: llargada de maniobra en la direcció inicial; Ll.F: llargada de maniobra en la direcció final; A.F: amplada de maniobra en la direcció final). R: 40; Ll.I: 135; Ll.F: 164; A.F: 105 R: 60; Ll.I: 149; Ll.F: 182; A.F: 97 R: 80; Ll.I: 162; Ll.F: 201; A.F: 92 R:100; Ll.I: 179; Ll.F: 221; A.F: 88

7.2.3 Moviment específic per franquejar una porta.
Es presenten característiques diferents si l'aproximació és frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els casos es considera un pas útil de porta el que té 80 cm.
7.2.3.1 Aproximació frontal.
Obertura en sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120x145 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 140x175 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 30 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 140x175 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x145 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 50 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.
7.2.3.2 Aproximació lateral.
Obertura en sentit de la marxa.
Àrea de maniobra davant la porta: 120x160 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x220 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 70 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 130 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120x220 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120x160 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 130 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 70 cm.

7.2.4 Moviment específic per efectuar una transferència.
A efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es diferencien dos tipus de transferències. En el cas d'un usuari de cadira de rodes, s'entén per transferència el moviment per instal·lar-se a la cadira de rodes o el moviment per abandonar-la. En el cas d'una persona ambulant amb dificultats físiques, s'entén per transferència el moviment que fa per canviar de la posició de peu dret a asseguda, o a l'inrevés.
7.2.4.1 Transferència d'un usuari de cadira de rodes. Les principals condicions per poder efectuar una transferència són: Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2. Que el nivell de seient sigui sensiblement igual que el de l'element al qual s'efectua la transferència: entre 48 i 52 cm. Disposar d'espai suficient per acostar-hi la cadira i situar-la en la posició adequada.
7.2.4.2 Transferència d'un ambulant. Les principals condicions per poder efectuar una transferència són: Disposar de barres de suport a l'abast, que tinguin les característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2, sempre que el seient sigui a menys de 60 cm d'alçària. Que l'alçària dels seients no sigui inferior a 45 cm, ja que en cas contrari presenten dificultats a les persones amb mobilitat reduïda a l'hora d'aixecar-se.

7.3 Paràmetres que faciliten la superació de desnivells.

7.3.1 Trajectes en els quals entre el punt de partença i el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical i horitzontal.
Se salvaran mitjançant rampes que tinguin les característiques següents:
Pendent màxim en la direcció de circulació: 12% (recomanable 10%), en trams de menys de 3 m de llargada. 10% (recomanable 8%), en trams de 3 a 10 m de llargada. 8% (recomanable 6%), en trams de més de 10 m de llargada.
Replans intermedis: Tindran una llargada mínima en la direcció de circulació de 150 cm.
Pendent màxim transversal a la direcció de circulació: 2% en tots els casos.
Amplada de pas: Es tindrà en compte el que s'assenyala al punt 7.2.
Elements de suport: Es dotaran de passamans amb les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1 les rampes amb pendent longitudinal superior al 8%.
Protecció lateral: Els trajectes que tinguin un desnivell lateral superior a 20 cm es protegiran amb una vorada longitudinal d'una alçada no inferior a 10 cm, per evitar la sortida accidental de bastons i rodes.

7.3.2 Trajectes en els quals entre el punt de partença i el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical.
La rampa i, especialment, l'ascensor són els mitjans idonis en els trajectes verticals.
L'escala, si bé no és accessible per als usuaris de cadira de rodes, pot ser utilitzada per altres persones amb mobilitat reduïda, sempre que reuneixi les condicions que s'assenyalen més endavant.
7.3.2.1 La rampa: S'ajustarà al que indica l'apartat 7.3.1.
7.3.2.2 L'ascensor: Les principals característiques a tenir en compte són:
Dimensions interiors del pis de la cabina: 140 cm de profunditat per 1,10 m d'amplada.
Aquestes dimensions s'han d'entendre lliures de tot obstacle, inclòs l'espai necessari per a l'obertura de portes.
Dimensions del replà i de la porta d'accés: S'ajustaran al que assenyala el punt 7.2 per tal de garantir les maniobres d'entrada i sortida.
Disposició de la cabina respecte al replà: S'admeten 3,5 cm de separació màxima entre ambdós elements. S'admet 1 cm de desnivell màxim entre ambdós elements.
Disseny i ubicació dels elements de comandament: S'atindrà al que assenyala l'apartat 7.5.2.
Element de suport: Seguint la part interior de la cabina es disposarà un passamà de les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1.1. Paviment: Tal com s'especifica a l'apartat 5.1.3.
7.3.2.3 L'escala. Els principals paràmetres de referència són: Característiques dels esglaons:
L'altura no serà superior a 16 cm (màxim recomanable, 14 cm).
L'estesa no serà inferior a 30 cm (mínim recomanable, 32 cm).
En les escales de directriu no recta, hi ha d'haver la dimensió mínima d'estesa a 40 cm de la cara interior.
L'estesa s'acabarà superficialment amb un material no relliscós i no sobresortirà ni presentarà discontinuïtats on s'uneixi amb l'alçària.
Replans intermedis: Tindran una llargada mínima de 120 cm. El nombre màxim d'esglaons seguits sense replà intermedi no serà superior a 12.
Amplada de pas: L'amplada de pas útil serà igual o superior a 100 cm (120 cm recomanable).
Elements de suport: Es disposaran passamans de les característiques assenyalades a l'apartat 7.5.1.1. 7.3.3
Petits desnivells sobtats: S'admetran petites diferències de nivell entre dos elements del paviment d'un itinerari de vianants, sempre que no sigui possible resoldre l'acord mitjançant un element continu. El desnivell no serà superior a 2 cm i s'arrodonirà o bé s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45o.

7.4 Paràmetres que faciliten les possibilitats d'abast.

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es consideren tres tipus d'abast:
Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.
Visual: possibilitat de percebre imatges.
Auditiu: possibilitat de captar sons.
Els usuaris de cadira de rodes, en general, tenen limitada la capacitat d'abast manual i visual, ja que la persona ha d'actuar asseguda, mentre que els ambliops i cecs tenen disminuïdes les possibilitats d'abast visual, i els hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per deficiències en els òrgans visuals i auditius, respectivament.

7.4.1 Abast des d'una cadira de rodes.
7.4.1.1 Abast manual sobre un pla horitzontal.
Es consideren els següents paràmetres bàsics: 70-85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira. 60 cm: abast frontal màxim en el pla. 180 cm: abast lateral màxim en el pla. 67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla per poder-se apropar frontalment. 55 cm (recomanable 60): profunditat mínima lliure sota el pla per poder-se apropar frontalment.
7.4.1.2 Abast manual sobre un pla vertical. Els paràmetres bàsics són els següents: 80-100 cm: d'alçària de màxim confort. 140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes. 40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes. 40 cm: distància no útil a partir de la intersecció de dos plans verticals que formen un angle de 90o.
7.4.1.3 Abast visual. Els paràmetres bàsics a tenir en compte són: 60 cm: alçària màxima de la part opaca d'ampits i proteccions a l'exterior. 110 cm: alçària màxima d'un pla horitzontal per tenir visió dels objectes que hi hagi situats. 90 cm (recomanable 80): alçària màxima de la base d'un mirall per poder tenir una visió completa de la pròpia cara; en cas de miralls col·locats a una alçària superior, caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir la mateixa visió.

7.4.2 Abast en les persones amb pèrdua total o parcial de la visió. La limitació de la capacitat visual comporta dificultats per detectar i superar obstacles, per determinar direccions i per obtenir informacions gràfiques.
7.4.2.1 Detectar obstacles. Els principals punts a tenir en compte per facilitar la detecció d'obstacles són: Evitar obstacles sobresortints (senyalitzacions, marquesines, veles, etc.) en una alçària inferior a 210 cm. Prolongar fins a terra amb tota la seva projecció en planta qualsevol obstacle situat a una alçària inferior a 210 cm. Situar qualsevol objecte que pugui ser un obstacle en un trajecte de vianants, si és possible, fora de l'àmbit de desplaçament d'un invident. En el cas que això no sigui possible, se situarà completament adossat a l'element guia. S'entén per àmbit de desplaçament d'un invident l'espai definit per una banda de 90 cm d'amplària i 210 cm d'alçària, comptada en perpendicular al pla vertical on es troba l'element que li serveix de guia. Advertir la presència d'un obstacle o canvi de nivell permanent existent en un trajecte de vianants amb una franja de paviment indicador que tingui una amplada d'un metre, precedeixi l'obstacle en totes les direccions d'aproximació i tingui una textura prou diferenciada respecte a la resta del paviment perquè pugui ser detectada amb el peu calçat. Protegir tot tipus de forats, ja sigui cobrint-los de manera que l'element que serveixi de tapadora no sobresurti del nivell del paviment circumdant, o bé envoltant-los amb proteccions sòlides de manera que la distància vertical entre la part inferior de la protecció i el paviment sobre el qual s'aixeca no sigui superior a 10 cm.
7.4.2.2 Determinar direccions. Les persones amb dificultats de visió necessiten un element guia continu que els permeti, en qualsevol moment, determinar o comprovar la direcció de desplaçament. Aquesta funció, la pot fer un dels elements que configuren o delimiten l'espai (paret, mobiliari, tanca, vorada, etc.) o, en el cas que aquest element adequat no hi sigui, un element expressament disposat (passamà, barana, franja de paviment amb textura diferenciada, etc.).
7.4.2.3 Obtenir informacions gràfiques. Per possibilitar l'accés a la informació gràfica, cal tenir en compte els punts següents: Els missatges que s'ofereixen per via visual s'han de complementar amb un sistema de via tàctil (relleu, Braille, etc.) o de via acústica (parla, codi sonor, etc.), per tal que puguin arribar als invidents. Tenir cura de la mida, grafisme i color de les senyalitzacions per facilitar-ne la comprensió a persones de capacitat visual minvada.

7.4.3 Abast en les persones amb pèrdua parcial o total d'audició. La pèrdua de capacitat auditiva comporta essencialment una dificultat de comunicar-se amb l'entorn. Els principals punts a tenir en compte per solucionar aquest problema són: Disposar d'una clara i completa senyalització i informació escrita. Completar els sistemes d'avís i alarma que utilitzen fonts sonores, amb impactes visuals que captin l'atenció de les persones amb dificultats auditives.

7.5 Paràmetres que faciliten el control dels moviments precisos.

Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es considera que la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos es manifesta en la dificultat per controlar l'equilibri del cos i per manipular objectes.

7.5.1 Control de l'equilibri. Per tal de facilitar l'obtenció i el manteniment de l'equilibri, cal disposar elements de suport que serveixin d'ajut per executar un moviment o mantenir una positura i assegurar que els paviments no dificultin l'execució segura dels moviments.
7.5.1.1 Passamans. Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques, s'entén per passamà tot element de suport que es disposa al llarg d'un recorregut o al voltant d'un espai com a ajut per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura determinada. La col·locació de passamans té una importància especial en els casos següents: Al llarg dels trajectes de vianants en rampa de pendent superior al 8%. Al llarg dels trajectes de vianants en rampa que presentin un desnivell lateral sobtat superior a 20 cm. Al llarg de tots els desnivells salvats amb graons. Per garantir l'equilibri dintre dels elements en moviment. Les principals característiques a tenir en compte en el disseny i en la disposició dels passamans són les següents: Fixació ferma per la part inferior, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element. Disseny anatòmic. Amb una forma que permeti adaptar-se a la mà i amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó entre 3 i 5 cm de diàmetre. Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris: En rampa o pla a dos nivells: per a ambulants, a 90-95 cm. Per a usuaris de cadira de rodes, a 70-75 cm. En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams, a 85 cm. Situats a tots dos costats del trajecte. Es prolongaran 45 cm més enllà del començament de la rampa o escala.
7.5.1.2 Barres. Als efectes de supressió de barreres arquitectòniques, s'entén per barra tot element de suport col·locat prop d'un objecte determinat per tal de facilitar-ne l'ús. La disposició de barres és de gran importància per a la utilització dels aparells higiènics, excepte els lavabos, i també per efectuar tot tipus de transferències. Les principals característiques que han de reunir són les següents: Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element. Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre. Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris: 90-95 cm, si l'ha d'utilitzar una persona dempeus. 20-25 cm per damunt de l'element que serveixi de seient, si l'ha d'utilitzar una persona asseguda. Situació i llargària adequada en cada cas. Cal preveure les barres abatibles quan les fixes poden fer entrebancar alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda o no.
7.5.1.3 Paviments.
Els paviments transitables cal que siguin:
No relliscosos a l'exterior i als serveis que disposin d'aigua.
De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el trànsit de les cadires de rodes.
Compactes.
Fixats fermament a l'element de suport.

7.5.2 Control de la manipulació.
Per facilitar l'accionament d'elements de comandament (interruptors, aixetes, manetes, etc.), cal tenir en compte els següents criteris bàsics: Situar-los dins les àrees d'abast assenyalades a l'apartat 7.4.1.
Escollir un disseny que permeti l'accionament de l'aparell, prescindint del moviment dels dits de la mà i del gir del canell, és a dir, que es pugui utilitzar per simple pressió o mitjançant el moviment del braç.
(95.086.014)