|
Capítol
2
Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques
(BAU)
Article 11
Planificació i urbanització d'espais urbans adaptats
11.1 La planificació i urbanització de les vies públiques,
dels parcs i d'altres espais d'ús públic s'ha d'efectuar
de manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
11.2 Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals d'ordenació
urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de
planejament i execució que els despleguen, i també
els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries,
hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb
caràcter general dels espais d'ús públic i
no seran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris
bàsics establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre,
de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques, i els preceptes d'aquest Reglament.
Article 12
Adaptació d'espais urbans existents
12.1 Les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús
públic existents, i també les respectives instal·lacions
de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment en
la forma que determina el present Reglament.
12.2 Als efectes del que estableix l'apartat anterior, els ens locals
han d'elaborar plans especials d'actuació per tal d'adaptar
les vies públiques, els parcs i altres espais d'ús
públic a les normes establertes en el present Reglament.
12.3 Per a la finalitat prevista en aquest article, els projectes
de pressupostos dels ens públics han de contenir en cada
exercici econòmic les consignacions necessàries per
al finançament d'aquestes adaptacions.
Article 13
Condicions mínimes d'accessibilitat
13.1 Una via pública o un tram d'aquesta es considera adaptada
si compleix les condicions d'accessibilitat següents:
Constitueix un itinerari adaptat de vianants o mixt de vianants
i vehicles, segons els requeriments de l'apartat 1.1 de l'annex
1.
Els elements d'urbanització d'aquest itinerari estan adaptats,
segons l'apartat 1.2 de l'annex 1.
El mobiliari urbà accessible des d'aquest itinerari és
adaptat, segons l'apartat 1.3 de l'annex 1.
13.2 Un espai d'ús públic es considera adaptat si
reuneix les condicions d'accessibilitat següents:
Disposar d'un itinerari adaptat que permet un recorregut pel seu
interior i l'accés als elements singulars de l'espai i als
serveis higiènics, segons les prescripcions de l'apartat
1.1 de l'annex 1.
Els elements d'urbanització que formen part de l'esmentat
itinerari són adaptats, segons les prescripcions de l'apartat
1.2 de l'annex 1.
El mobiliari urbà és adaptat, segons les prescripcions
de l'apartat 1.3 de l'annex 1 i el que preveu l'article 16.
13.3 Es considera element d'urbanització qualsevol component
de les obres d'urbanització, entenent per aquestes les referents
a la pavimentació, sanejament, clavegueram, distribució
d'energia elèctrica, enllumenat públic, proveïment
i distribució d'aigua, jardineria i totes aquelles que materialitzen
les indicacions del planejament urbanístic.
13.4 S'entén per mobiliari urbà el conjunt d'objectes
existents a les vies i als espais lliures públics, superposats
o bé adossats en els elements d'urbanització o de
l'edificació, de manera que la seva modificació o
trasllat no generi alteracions substancials, com poden ser semàfors,
pals de senyalització i similars, cabines telefòniques,
fonts públiques, papereres, veles, marquesines, quioscs i
qualsevol altre de naturalesa anàloga.
13.5 Hom ha d'entendre per itinerari aquell àmbit o espai
de pas que permet un recorregut urbanitzat continu que relaciona
els diferents espais d'ús públic i edificacions de
l'entorn i que permet accedir-hi.
Article 14
Itineraris
14.1 El disseny i el traçat dels recorreguts d'ús
públic o comunitari destinats al trànsit de vianants
es realitzen mitjançant itineraris de vianants que resultin
adaptats en les condicions establertes a l'annex 1.
14.2 Podran quedar exempts del que preveu l'apartat anterior aquells
itineraris que en tinguin d'alternatius, i el cost d'execució
dels quals com a adaptats sigui superior en més d'un 50%
al cost com a no adaptat.
14.3 Es pot admetre la substitució de l'itinerari de vianants
adaptat per un itinerari mixt adaptat en aquells trams en què
el cost d'execució de l'itinerari de vianants adaptat superi
en més d'un 50% el cost d'un itinerari mixt adaptat. En els
punts de connexió entre ambdós itineraris, s'ha de
poder estacionar un vehicle en l'espai equivalent al d'una plaça
d'estacionament adaptada, en les condicions previstes a l'apartat
1.2.7 de l'annex 1.
14.4 La previsió d'itineraris adaptats en nuclis urbans existents
i en indrets naturals protegits pot admetre solucions alternatives
sempre que el projecte sigui aprovat per l'organisme competent en
aquesta matèria.
14.5 La comunicació vertical entre espais d'ús públic
es realitza, com a mínim, amb un element adaptat.
14.6 Les escales d'ús públic, com a elements utilitzables
per determinades persones amb limitacions, han de ser adaptades
en les condicions establertes en l'apartat 1.2.4 de l'annex 1.
Article 15
Aparcaments
15.1 Els aparcaments es consideren adaptats quan reuneixen les condicions
previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.
15.2 En les zones d'aparcament que serveixin específicament
a equipaments i espais d'ús públic, es reservaran
permanentment, tant a prop com sigui possible dels accessos de vianants,
places adaptades en la proporció següent:
Fins a 200 places: 1 plaça adaptada cada 40 places o fracció.
De 201 a 1.000 places: 1 plaça adaptada més cada 100
places o fracció.
De 1.001 a 2.000 places: 1 plaça adaptada més cada
200 places o fracció.
15.3 Les zones d'aparcament han de tenir un itinerari de vianants
adaptat que comuniqui les places reservades amb la via pública.
Article 16
Mobiliari urbà
16.1 En cada espai públic adaptat, com a mínim un
element del mobiliari urbà per a cada ús diferenciat
ha de ser adaptat en les condicions establertes a l'apartat 1.3
de l'annex 1.
16.2 L'itinerari d'apropament a aquests elements de mobiliari ha
de ser adaptat, en les condicions establertes a l'apartat 1.1 de
l'annex 1.
Article 17
Senyalització
17.1 Han de senyalar-se permanentment amb el símbol internacional
d'accessibilitat, de manera que siguin fàcilment visibles:
Els itineraris de vianants adaptats quan n'hi hagi d'alternatius
no adaptats.
Els itineraris mixtos de vianants i vehicles adaptats quan n'hi
hagi d'alternatius no adaptats.
Les places d'aparcament adaptades.
Els serveis higiènics adaptats.
Els elements de mobiliari adaptats que, pel seu ús o destinació,
necessitin senyalització.
Les parades de transport públic adaptat.
17.2 El símbol internacional d'accessibilitat, indicador
de la no-existència de barreres arquitectòniques o
de comunicació, s'instal·larà en tots els transports
públics que tinguin aquesta característica, així
com en els edificis d'ús públic sempre que no s'hagi
de perjudicar el valor cultural d'un immoble. En l'annex 6 es recullen
els logotips homologats dels símbols d'accessibilitat.
Article 18
Serveis higiènics
18.1 Els serveis higiènics es consideren adaptats quan reuneixen
les condicions que estableix l'apartat 1.2.8 de l'annex 1.
18.2 Els serveis higiènics d'ús públic han
de disposar, com a mínim, d'una cambra higiènica adaptada.
|