Capítol 1
Disposicions directives
Article 1
Objecte
En aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció
de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques,
és objecte d'aquest Reglament el desplegament d'aquesta,
així com l'aprovació de la refosa de les normes reglamentàries
dictades per garantir a les persones amb mobilitat reduïda
o qualsevol altra limitació l'accessibilitat i la utilització
dels béns i serveis de la societat i també promoure
la utilització d'ajudes tècniques adequades que permetin
millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjançant
l'establiment de les mesures de foment i de control en el compliment
de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus
de barrera o obstacle físic o sensorial.
Article 2
Àmbit d'aplicació
El que disposa aquest Reglament és d'aplicació a les
actuacions que es realitzin a Catalunya en matèria d'urbanisme,
edificació, transport i comunicació, per qualsevol
persona, sigui individual o física o bé jurídica,
pública o privada.
Article 3
Persona amb limitacions o mobilitat reduïda
3.1 S'entén per persona amb limitacions aquella que temporalment
o permanentment té limitada la capacitat d'utilitzar el medi
o relacionar-s'hi.
3.2 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella
que té limitada temporalment o permanent la possibilitat
de desplaçar-se.
Article 4
Barreres arquitectòniques
4.1 Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres arquitectòniques
tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten
o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.
4.2 Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són
aquelles que es troben a les vies i als espais lliures d'ús
públic.
Barreres arquitectòniques en l'edificació pública
o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior
dels edificis o en el seu accés.
Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són
les que es troben en el transport.
Article 5
Barreres en la comunicació
5.1 De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la Llei 20/1991,
de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió
de barreres arquitectòniques, constitueixen barreres en la
comunicació als efectes d'aquest Reglament tots aquells impediments
per a l'expressió i la recepció de missatges, sigui
per comunicació directa o a través dels mitjans de
comunicació, siguin o no de masses.
5.2 Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a mitjans
de comunicació tant aquells que tenen per finalitat la comunicació
personal individualitzada, com telèfon, telègraf,
fax o qualsevol altre mitjà o instrument electrònic,
informàtic o telemàtic, com aquells que tenen per
finalitat la comunicació de masses, com premsa, ràdio,
televisió i altres.
Article 6
De l'accessibilitat
6.1 Als efectes d'aquesta disposició, s'entén per
accessibilitat la característica de l'urbanisme, l'edificació,
el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol
persona la seva utilització.
6.2 Als efectes de l'accessibilitat i la supressió de barreres
arquitectòniques en l'edificació, es consideren tres
tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció
del seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda:
els adaptats, els practicables i els convertibles.
La tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme
i en el transport.
6.3 Un espai, una instal·lació o un servei es considera
adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que
garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat
per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra
limitació.
6.4 Un espai, una instal·lació o un servei es considera
practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments abans
esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma
autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla
altra limitació.
6.5 Un espai, una instal·lació o un servei és
convertible quan, mitjançant modificacions d'escassa entitat
i baix cost que no afectin la seva configuració essencial,
pot transformar-se, almenys, en practicable.
Article 7
Vies i espais lliures d'ús públic
7.1 Es consideren vies i espais lliures d'ús públic
als efectes de barreres arquitectòniques urbanístiques
i en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:
Els que formen part del domini públic i són destinats
a l'ús o al servei públic.
Els que formen part de béns de propietat privada, susceptibles
de ser utilitzats pel públic en general amb motiu de les
funcions que hi desenvolupa algun ens públic, directament
o indirectament.
Els que formen part de béns de propietat privada afectes
a alguna servitud a l'ús públic.
7.2 També es considera espai lliure d'ús públic
aquell susceptible de ser utilitzat pel públic en general,
sigui o no sigui mitjançant el pagament d'un preu, quota
o similar.
Article 8
Edificis públics, privats i espais comunitaris
8.1 Es consideren edificis públics als efectes de barreres
arquitectòniques en l'edificació i en l'àmbit
d'aplicació d'aquest Reglament:
Els que estan afectes a un servei públic.
Els que pertanyen privativament a l'Estat, la Generalitat, entitats
locals o altres entitats de caràcter públic o amb
participació majoritària de caràcter públic.
8.2 Es consideren edificis privats els que pertanyen a persones
particulars, individualment o col·lectivament.
8.3 Es considera que un edifici de titularitat pública o
privada és destinat a l'ús públic quan un espai,
instal·lació o servei d'aquest és susceptible
de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per
a la realització d'activitats d'interès social o pel
públic en general.
8.4 Es consideren espais d'ús comunitari aquells que estan
al servei d'un conjunt d'espais privats i a disposició dels
seus usuaris.
Article 9
Mitjans de transport
Es consideren mitjans de transport als efectes d'aquest Reglament
tots aquells que tenen per finalitat el transport de persones i
reben un preu o taxa com a contraprestació.
També els vehicles privats que transporten, habitualment,
persones amb mobilitat reduïda.
Article 10
Ajudes tècniques
Als efectes del present Reglament, s'entén per ajuda tècnica
tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la persona
amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació
i l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que
per la seva existència, característiques o mancança
li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'accés
al nivell general de qualitat de vida.
|