CLISSAR
|
Projecte
|
En
la nostra tasca ordinària a les escoles ens trobem sovint amb
mainada que necessita recursos especials per l'adquisició del
llenguatge: infants amb dèficits sensorials com hipoacúsia
o sordesa; d'altres amb mancances de caire cognitiu; o d'altres que,
bé per la parla predominant en el seu entorn immediat o per
la seva incorporació tardana al nostre país, desconeixen
la nostra llengua. |
En el cas concret dels alumnes d'incorporació tardana que provenen
de l'estranger, els/les mestres es troben amb una difícil tasca.
No hi ha un llenguatge oral comú i els diccionaris que s'aconsegueixen
són escrits en el seu idioma oficial, el qual desconeixen en
la majoria d'ocasions perquè parlen dialectes. Desconeixen
fins i tot el grafisme del nostre alfabet. Els dibuixos i la gestualització
són els primers recursos per a poder-se entendre.
La necessitat d'adquirir ràpidament la llengua parlada i escrita
a fi d'integrar-se plenament a la vida escolar, fa que calgui diversificar
els recursos per aconseguir aquest objectiu d'una manera sòlida
i àgil. |
En els problemes d'adquisició de llenguatge, el problema
principal resideix en la incorrecta estructuració de frases.
Les que aquí es presenten, són bastant rígides
però útils per consolidar una estructura de base que
els permeti forjar-se una correcta imatge mental d'allò que
s'estàcomunicant. L'estructuració es construeix pas
a pas, a mesura que s'afegeix informació visual, auditiva
i escrita.
Una imatge val
més que mil paraules però...
de vegades el bosc no ens deixa veure els arbres.
Aprendre a llegir una imatge veient
en ella unitats d'informació sobre el subjecte, l'acció,
el moment, el lloc, les coses i els destinataris, fa possible que
l'emissor i el receptor, en el fet comunicatiu, "parlin"
realment del mateix. S'afavoreix així poder esmicolar i analitzar
una imatge global, gràfica o de la realitat, i comunicar-ne
eficaçment les informacions que se'n desprenen.
Poder veure, sentir i començar
a llegir les frases, que van configurant-se segons la seva elecció,
fa que el procés sigui més efectiu i, també,
que requereixi un esforç menor.
|
El contingut del missatge és considerat com un conjunt dunitats
dinformació.
Un continent-imatge (llenguatge universal) que representi a cadascuna
daquestes unitats, permet entendre el contingut i integrar,
més ràpidament, els continents de llengua escrita i
parlada.
Pensat inicialment per als alumnes dincorporació tardana
i per als qui presenten dificultats en lestructuració
de llenguatge, pot resultar una eina útil en la rehabilitació
dafàsies pel fet de presentar imatge-so-text de manera
simultània i automàtica, afavorint-ne el feed-back.
També com a eina alternativa de comunicació en discapacitats
motòriques, ja que permet escriure frases amb un simple clic. |
La intenció d'aquest treball és la d'oferir un recurs
didàctic que millori l'estructuració del llenguatge
al potenciar la creació de la imatge mental correcta, alhora
que serveix d'instrument per a poder establir comunicació real
des del primer moment.
|
Estructurem frases
|
A tall d'exemple,
en aquestes activitats, es presenten unes estructures rígides
però útils en els primers passos. A mesura que es dominen
aquestes, es farà progressivament el salt natural a les fórmules
més flexibles que té la nostra llengua.
En aquest sentit, es útil proveir-se d'un joc de targetes o
daus temàtics amb les imatges a treballar. |
|
Aquestes poden obtenir-se
de l'apartat Material,
imprimint la imatge a la mida desitjada. En elles hi pot figurar
escrita, també, la informació més apropiada,
segons l'edat o nivell dels destinataris.
Cal començar per el vocabulari més usual, acompanyat
per el determinant corresponent. D'aquesta es fixarà automàticament
el gènere. En cadascuna de les eleccions possibles de totes
les activitats, n'hi ha sempre una en maculí i l'altra en
femení.
Els nens i les nenes poden dibuixar o pintar el nou vocabulari,
de manera que tinguin una còpia pròpia del lèxic
que aprenen.
Es recomana declarar el subjecte en primer lloc. Es preferible que
els subjectes siguin propers: substituir nen/nena pels noms dels
companys de classe dóna més sentit a l'aprenentatge.
Tan bon punt es domini el nom comú o propi cal complementar-lo.
En algunes de les activitats proposades, a la unitat d'informació
relativa al subjecte, aquest es presenta ja complementat, o fins
i tot substituït per tot un sintagma.
|
|
El verb i adverbi(si n'hi ha) junts en segon lloc, donat que l'adverbi
pot canviar radicalment l'acció. També, a les activitats,
s'ha inclòs algun adverbi de negació, a la unitat d'informació
relativa a l'acció, per tal que en propiciï la generalització
posterior. |
|
L'objecte directe tot seguit, presentant-lo per agrupacions temàtiques.
El vocabulari que es presenta si té una certa relació,
resulta mes fàcil d'integrar correctament, per ser evocat quan
es necessita. Aquesta relació pot ser dintre de la mateixa
categoria (aliments) per que se n'infereixin les subcategories (vegetals/
fruites// elaborats/...). També aquí es presenta com
unitat d'informació, amb nom i determinant per que s'acceleri
el procés d'adequació de gènere, a fi d'afavorir
el procediment de generalització. |
|
La resta d'elements de la frase (objecte indirecte, de lloc, de
temps, ...) es presentaran més endavant, col·locant-los,
inicialment, en el primer o l'últim lloc.
Si es fa servir el joc d'imatges
com útils per a composar, s'obtenen estructures com aquestes.
|
|
|
- Aquest és un
llenguatge universal que permet la comunicació
des del primer moment.
- Cada imatge representa
una UNITAT D'INFORMACIÓ i el seu conjunt ens expressa
un pensament.
|
|
Amb la intervenció
del professional, molt aviat podrà prescindir-se de la graella
rígida i flexibilitzar l'estructura.
La possibilitat de combinar les imatges proporcionades a l'apartat
de Material amb imatges
d'altres subjectes (la foto del propi nen o nena,...), o d'altres
objectes (retallats de propagandes de supermercats) o d'altres espais
(revistes, dibuixos,...) enriquiran aquestes estructures bàsiques.
A la Taula de composició pot posar-se
en pràctica aquesta estructuració flexible.
|
|
|