En la nostra tasca ordinària a les escoles ens trobem sovint amb mainada que necessita recursos especials per l'adquisició del llenguatge: infants amb dèficits sensorials com hipoacúsia o sordesa; d'altres amb mancances de caire cognitiu; o d'altres que, bé per la parla predominant en el seu entorn immediat o per la seva incorporació tardana al nostre país, desconeixen la nostra llengua.

En ocasions es poden resoldre les dificultats en l'adquisició del vocabulari gràcies als diccionaris convencionals o bé a les adaptacions que se'n fan. Però, en el tema dels verbs, això resulta complicat.

En el cas concret dels alumnes d'incorporació tardana que provenen de l'estranger, els/les mestres es troben amb una difícil tasca. No hi ha un llenguatge oral comú i els diccionaris que s'aconsegueixen són escrits en el seu idioma oficial, el qual desconeixen en la majoria d'ocasions perquè parlen dialectes. Els dibuixos i la gestualització són els primers recursos per a poder-se entendre.

La intenció d'aquest treball és la d'oferir un recurs didàctic i un instrument per a poder-se comunicar des del primer moment. S'ha afegit també la corresponent traducció en les principals llengües comunitàries: castellà, francès, italià, alemany i anglès. Això té una doble funció ja que per una banda dóna un referent més, útil per a la comprensió, i per l'altra afavoreix l'aprenentatge de l'idioma estranger.

En el primer apartat s'hi troben alguns elements que es fan servir habitualment en les primeres estructuracions. S'han lligat en forma d'història: el/la protagonista QUÍDAM es presenta. També ens presenta el seu entorn i molts dels aspectes que motiven, intervenen o matisen les seves accions. S'han inclòs amb l'objectiu d'unir els recursos per tal de poder-nos posar a treballar d'immediat sense haver de dependre de més material.

El segon apartat agrupa temàticament les accions exposades. És la manera més fàcil de trobar allò que es busca i no se sap com es diu. Les paraules que hi figuren són la conjugació del verb en tercera persona singular del present d'indicatiu.

El motiu és aquest:
Habitualment, es parla d'allò que fa, que té, o que li passa a una altra persona o cosa, quan es vol fer un treball d'estructuració de llenguatge.

Per altra banda, hom s'adreça als altres en segona persona de l'imperatiu, conjugació que coincideix en la majoria dels verbs amb l'emprada, la tercera persona singular del present d'indicatiu. Els lectors troben escrit allò que senten.

L'Elena pinta la poma.
Elena, pinta la poma, si us plau!
L'Aleix pela la taronja.
Pela la taronja, Aleix!

D'aquesta manera, l'estructuració queda resolta en la seva part més complicada: el dibuix expressa la idea que es busca i la conjugació es troba feta. Les frases resultants, tant a nivell oral com escrit, són lògiques i coordinades, tot i tenir la limitació del singular.

Els temes són:

CERCAR BUSCAR INDAGAR INVESTIGAR

CERCAVA CERCA CERCARÀ CERCANT CERCAT

* BUSCAR * CHERCHER * CERCARE * SUCHEN * TO LOOK FOR

El tercer apartat conté un diccionari alfabètic de verbs en infinitiu amb sinònims, en el qual s'han substituït les definicions per dibuixos. Aquests intenten explicar-se per ells mateixos però, en ocasions, incorporen elements ideogràfics. Els protagonistes són agents neutres, tret d'alguna excepció.

També inclou la conjugació de l'Indicatiu en 3ª persona del passat (Pretèrit imperfet), del present i del futur (Futur simple), a més del present del Gerundi i el Participi. Així es facilita que puguin estructurar frases des del primer moment. Uns petits pictogrames indiquen el temps verbal.

En la darrera columna hi trobem la traducció als diferents idiomes en infinitiu, precedida per la corresponent bandera.

1.444 accions amb sinònims, conjugades i traduïdes.