Guido d'Arezzo (c. 992- c. 1050). Entre les seves contribucions està el desenvolupament de la notació absoluta de l'altura del so, en la qual cada nota ocupa una posició en la pauta de línies d'acord amb la nota desitjada. A més d'això, va desenvolupar el solfeig o sistema de lectura musical que permetia cantar els noms de les notes.

Guido d'Arezzo va definir els noms pels quals coneixem actualment les notes: do (originalment ut), re, mi, fa, sol, la i si, en substitució del sistema de lletres de l'A a la G que s'usava anteriorment. Els noms estaven trets de les síl·labes inicials d'un himne a Sant Joan Baptista: Ut queant Laxis.

En aquesta època el sistema tonal ja estava desenvolupat i el sistema de notació amb pautes de cinc línies o pentagrama es va convertir en el patró per a tota la música occidental, mantenint-se així fins al dia d'avui.