1. LA DESCRIPCIÓ |
Què és
|
Expressar informació sobre qualitats, propietats,
característiques generals, accions de
conceptes, objectes, fets, fenòmens, esdeveniments (estils, artistes, obres
d’art) sense establir relacions causals..
Ha de respondre a la realitat. “Pintura verbal” à imatge exacta de la realitat.
|
Serveix per
|
o Fer-se una idea
exacta d’allò que es descriu
o DEFINIR:
Expressar les característiques necessàries i suficients perquè el concepte no
es pugui confondre amb un altre.
o RESUMIR:
realitzar un procés de selecció i condensació de les idees de més valor
estructural.
|
Què s’ha
de fer
|
1. Observar la
realitat. Aprendre a mirar.
2. Reconèixer i
Identificar el que és essencial.
Definir.
3. Seleccionar els
elements destacats de la realitat en funció dels objectius. Suprimir.
4. Resumir.
Generalitzar (condensar).
5. Ordenar i
classificar. Establir l’ordre de la descripció. Agrupar per categories.
6. Construir el
text i elaborar-lo utilitzant la terminologia adient i el lèxic propi de
l’àrea.
|
Preguntes
|
 Què, Com ...................................................... és
Què, On, Quan, Com ..................................... passa
Què, Com
....................................................... fan
Qui, Com
........................................................ intervé
Quants, Com, Qui
........................................... són
Què, Com
....................................................... pensen
On, Com .........................................................
viuen
Què, Com
....................................................... volen
Quines
característiques presenta?
|
Com s’ha
de construir el text
|
§ Títol del text
§ Identificació i Presentació
general del concepte
§ Desenvolupament del concepte: seleccionar el més essencial i
ordenar les característiques: de més general a més concret (tot/parts), de
forma espacial (de dalt a baix, d’esquerra a dreta...), de forma temporal
(primer, després...)
§ Sintaxi senzilla: frases curtes, oracions de
predicat nominal, coordinades amb “i” o juxtaposades separades amb punt.
§ Substantius, adjectius qualificatius, verbs en temps
present o imperfet, adverbis de lloc, estructures de comparació, enllaços, connectors espacials, temporals...
§ Conclusió que resumeixi i reculli el més essencial. |
Resultat a
obtenir
|
a. Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es descriu. Complet: amb un
nombre suficient de propietats o característiques.
b. Hi ha
suficients coneixements representats.
c. Les
característiques són objectives i acceptables per a la comunitats científica.
d. Ús adequat del
lèxic de l’àrea.
|
|
2. LA COMPARACIÓ |
Què és
|
Trobar semblances i
diferències entre dos o més conceptes, objectes, fets, fenòmens,
esdeveniments (estils, artistes, obres d’art).
Forma part de la
descripció, però introdueix aspectes de l’explicació (causes i conseqüències
dels fenòmens) i fins i tot de la justificació (
aportar raons que avalin les afirmacions) |
Serveix per
|
Fer-se una idea més clara
d’allò que s’està observant.
Relacionar diferents
conceptes i establir-hi connexions.
Determinar el que és
essencial del que és secundari.
|
Què s’ha
de fer
|
1. Observar la
realitat. Aprendre a mirar.
2. Reconèixer i Identificar
el que és essencial.
3. Establir una
pauta jerarquitzada de les similituds i les diferències.
4. Elaborar una
taula de comparació.
5. Fer referència
a les característiques concretes.
6. Explicar les
causes de les similituds i diferències
7. Elaborar una
conclusió
|
Preguntes
|
En què
s’assemblen aquestes obres,
artistes, estils... pel que fa a: aspectes formals, significat, època,
intencions...? Quines són aquestes
semblances?
En què es
diferencien? Quines són aquestes diferències?
Quins
punts en comú podem trobar?
Per què
són iguals o diferents en
determinats aspectes?
S’observa alguna influència d’una obra a l’altre o suposa una ruptura?
Les semblances indiquen un mimetisme o una recreació?
Tradició o
innovació?
Quina
conclusió general en podem extreure?
|
Com s’ha
de construir el text
|
§ Títol
§ Presentació
general dels conceptes, obres,
estils, artistes a comparar.
§ Desenvolupament: Identificar les semblances i/o diferències seguint
els organitzadors, les pautes establertes i la taula de comparació.
§ Destacar especialment les similituds si els
conceptes són molt diferents i les diferències si són molt iguals.
§ Explicitar les causes i posar exemples de cada
afirmació.
§ Oracions de predicat nominal, coordinades amb “i” o
juxtaposades; subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives
i finals i amb connectors de
jerarquització, paral·lelisme, comparació, modalitat, exemplificació o
il·lustració, causa, conseqüència, èmfasi...
§ Conclusió (visió de conjunt)
|
Resultat a
obtenir
|
a. Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es compara
b. Es presenten
les obres a comparar.
c. Amb un nombre
suficient de propietats o característiques comunes o diferents i els motius
de les mateixes.
d. Hi ha
suficients elements de relació representats i es presenten ordenats seguint
els passos del comentari d’una obra artística.
e. Identifica els
aspectes visibles de les obres per fonamentar la comparació dels elements més
importants.
f. Les afirmacions
són objectives i acceptables per a la comunitats científica.
g. Ús adequat del
lèxic de l’àrea.
|
|
3.
L’EXPLICACIÓ |
Què és
|
Exposar amb paraules clares a fi de fer comprensible
a algú un fenomen, un resultat, un comportament establint relacions causals.
|
Serveix
per
|
Convertir la informació en coneixement.
|
Què s’ha
de fer
|
Produir raons o arguments que enumerin qualitats,
propietats, característiques
Establir raons causals entre les raons i els
arguments sense posar en dubte els fets que són objecte de l’explicació
|
Preguntes
|
Per què? (causes) ...
passa / és així / fan o pensen això /viuen així/ ho volen / ho volen així /
aquí
Per a què? (conseqüències, motivacions o intencionalitats)
Com?
|
Com s’ha
de construir el text
|
§
Títol
§
Introducció (presentació del tema)
§
Cos de l’explicació:
o
S’encadenen i
estructuren els fets d’acord amb la lògica de l’explicació
o
Identificar i
Jerarquitzar les causes / efectes per ordre d’importància
o
Establir
relacions entre elles i amb les informacions prèvies
o
Oracions
subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives i finals i amb connectors temporals
i causals: perquè, ja que, però,
sinó...
o
Estructura:
problema – solució, causa – efecte ...
§
Conclusió (visió de conjunt)
§
Esquemes ...
|
Resultat a
obtenir /Criteris d’avaluació
|
a.
Un text que proporcioni coneixements al destinatari.
b.
Coherent, clar
(en el tema i en les intencions del l’autor).
c.
Amb un nombre
suficient de raons o arguments i relacions de causa.
d.
Ordenació
lògica, sistemàtica i jeràrquica de
les idees.
e.
Hi ha
suficients explicacions representades.
f.
Les raons són
objectives i acceptables per a la comunitats científica.
g.
Ús adequat del
lèxic de l’àrea.
|
|
4.
LA JUSTIFICACIÓ |
Què és
|
Provar que alguna cosa és real o certa, aportant
raons, arguments, opinions, idees, judicis, crítiques que avalen un determinat
comportament i establir relacions entre elles, per fer-lo comprensible a algú
a partir d’utilitzar els propis coneixements.
INTERPRETACIÓ:
Presa de
posició personal respecte a situacions, fenòmens, problemes.
Formació de
criteri propi i emissió d’opinions.
Raons
vistes des de la perspectiva dels raonaments personals (tenint en compte els
raonaments científics, però també els ideològics).
Traduir
informació provinent d’observació, quadres, taules, gràfics i material
escrit, de manera verificable.
|
Serveix
per
|
o
Aprofundir en
la comprensió
o
Validar una
tesi o afirmació
o
Produir raons
que permetin
§
Fer-la comprensible
§
Poder-la defensar
o
Generalitzar
les raons i els arguments, de manera que es puguin aplicar en l’anàlisi i la comprensió
de situacions semblants.
|
Què s’ha
de fer
|
1.
Produir raons o
arguments (el perquè del perquè) sòlides, coherents, pertinents, precises,
científiques.
2.
Establir-hi
relacions. Deduir, relacionar, distingir.
3.
Examinar-ne els
criteris d’acceptació:
a.
La pertinença
b.
La força:
resistència a les objeccions o contraarguments
|
Preguntes
|
Per què es
creu això?
Per què ho
creus? Per què ho dius?
Què en
penses? Què creus?
Quin és el
teu punt de vista?
Quines
raons avalen la teva opinió?
|
Com s’ha de
construir el text
|
§
Títol
§
Exposició de la tesi que es vol defensar al principi.
§
Organització de les raons a partir d’un esquema: s’articulen els arguments abans
d’arribar a la justificació.
§ Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors adversatius, causals: perquè,
però, sinó, encara que, per tant...
§
Conclusió
|
Resultat a obtenir
|
a.
Un text que modifiqui l’estat de coneixements, a partir dels coneixements apresos.
b.
Coherent, clar (en
el tema i en les intencions del l’autor).
c.
Amb un nombre
suficient de raons o arguments.
d.
Els
coneixements no han de tenir cap error i han de poder resistir les
objeccions.
e.
Ús adequat del
lèxic de l’àrea.
|
Juntament amb la INTERPRETACIÓ, son els pilars bàsics de
l’Argumentació.
|
5.
L’ARGUMENTACIÓ
|
Què és
|
Expressar
·
dades
·
proves
·
raons
·
arguments
·
opinions
·
idees
·
judicis
·
crítiques
amb la intenció de convèncer al receptor.
|
Serveix
per
|
o
Aprendre a defensar
les pròpies conviccions i entendre que una mateixa situació es pot interpretar de maneres molt
diferents, totes vàlides per a les persones que les defensen.
o
Fer compartir
un sistema de valors, una opinió
o
Canviar a algú la
manera de pensar, el punt de vista.
o
Capacitat de
rebatre o modificar les idees d’algú altre.
o
Defenses i
acusacions, crítiques artístiques...
|
Què s’ha
de fer
|
1.
Afirmar tesis o
arguments apresos o idees personals.
2.
Justificar un
punt de vista que es vol defensar.
3.
Utilitzar
explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari.
4.
Els arguments
han de ser: certs, objectius, d’analogia o comparació, d’autoritat, racionals
(basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), d’exemplificació.
5.
Evitar falsos
arguments, fal·làcies (argument defectuós), falsa autoritat, ignorància,
ofensa, generalització, emotivitat (apel·lar
als sentiments d’afalagar, despertar compassió, tendresa, odi...)
6.
Refutar
d’altres punts de vista possibles
sobre la qüestió.
7.
Cedir en certs
punts per defensar millor el propi.
|
Preguntes
|
Quina és la teva opinió?
Quines
raons pots donar per defensar-la?
Si algú
estigués en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir?
Com podries
convèncer aquesta persona que tu tens la raó?
|
Com s’ha
de construir el text
|
§
Títol
§
Exposició de la tesi que es vol defensar al principi.
§
Organització dels arguments, raons, fets i explicacions a partir d’un esquema.
§
Preveure la defensa i la refutació.
§
Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perquè,
però, sinó, encara que, per tant...
§
Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar)
§
Adjectius valoratius, substantius abstractes
§
Informació per parts o per blocs
§
Intertextualitat: citacions, referències, comentaris
d’altres textos
§
Conclusió
|
Resultat a
obtenir
|
a.
Un text o exposició oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del destinatari.
b.
Coherent, clar
(en el tema i en les intencions del l’autor).
c.
Amb un nombre
suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crítiques,
refutacions...
d.
Solidesa i
qualitat dels arguments.
e.
Els arguments no
han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions.
f.
Ús adequat del
lèxic de l’àrea.
|
|
|
|
|