TIPUS DE TEXTOS

1. LA DESCRIPCIÓ

2. LA COMPARACIÓ

3. L'EXPLICACIÓ

4. LA JUSTIFICACIÓ

5. L'ARGUMENTACIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

Adaptació de JORBA, GÓMEZ i PRATS, (eds), (1998), Parlar i escriure per aprendre, ICE UAB i de CASAS, M. (coord.), (2005), Ensenyar a parlar i escriure ciències socials, Barcelona, Rosa Sensat

1. LA DESCRIPCIÓ

Què és

Expressar informació sobre qualitats, propietats, característiques generals, accions  de conceptes, objectes, fets, fenòmens, esdeveniments (estils, artistes, obres d’art) sense establir relacions causals..

Ha de respondre a la realitat. “Pintura verbal” à imatge exacta de la realitat.

Serveix per

o    Fer-se una idea exacta d’allò que es descriu

o    DEFINIR: Expressar les característiques necessàries i suficients perquè el concepte no es pugui confondre amb un altre.

o    RESUMIR: realitzar un procés de selecció i condensació de les idees de més valor estructural.

Què s’ha de fer

1.       Observar la realitat.  Aprendre a mirar.

2.       Reconèixer i Identificar el que és essencial.  Definir.

3.       Seleccionar els elements destacats de la realitat en funció dels objectius. Suprimir.

4.       Resumir. Generalitzar (condensar).

5.       Ordenar i classificar. Establir l’ordre de la descripció. Agrupar per categories.

6.       Construir el text i elaborar-lo utilitzant la terminologia adient i el lèxic propi de l’àrea.

Preguntes

    

*      Què, Com  ...................................................... és

*       Què, On, Quan, Com  ..................................... passa

*       Què, Com ....................................................... fan

*       Qui, Com ........................................................ intervé

*       Quants, Com, Qui ........................................... són

*       Què, Com .......................................................  pensen

*       On, Com ......................................................... viuen

*       Què, Com ....................................................... volen

*       Quines característiques presenta?

 

Com s’ha de construir el text

§  Títol del text

§  Identificació i Presentació general del concepte

§  Desenvolupament del concepte: seleccionar el més essencial i ordenar les característiques: de més general a més concret (tot/parts), de forma espacial (de dalt a baix, d’esquerra a dreta...), de forma temporal (primer, després...)

§  Sintaxi senzilla: frases curtes, oracions de predicat nominal, coordinades amb “i” o juxtaposades separades amb punt.

§  Substantius, adjectius qualificatius, verbs en temps present o imperfet, adverbis de lloc, estructures de comparació, enllaços, connectors espacials, temporals...

§  Conclusió que resumeixi i reculli el més essencial.

Resultat a obtenir

a.        Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es descriu. Complet: amb un nombre suficient de propietats o característiques.

b.       Hi ha suficients coneixements representats.

c.        Les característiques són objectives i acceptables per a la comunitats científica.

d.       Ús adequat del lèxic de l’àrea.

TORNAR A TIPUS DE TEXTOS

2.     LA COMPARACIÓ

Què és

Trobar semblances i diferències entre dos o més conceptes, objectes, fets, fenòmens, esdeveniments (estils, artistes, obres d’art).

Forma part de la descripció, però introdueix aspectes de l’explicació (causes i conseqüències dels fenòmens) i fins i tot de la justificació ( aportar raons que avalin les afirmacions)

Serveix per

Fer-se una idea més clara d’allò que s’està observant.

Relacionar diferents conceptes i establir-hi connexions.

Determinar el que és essencial del que és secundari.

Què s’ha de fer

1.       Observar la realitat.  Aprendre a mirar.

2.       Reconèixer i Identificar el que és essencial.

3.       Establir una pauta jerarquitzada de les similituds i les diferències.

4.       Elaborar una taula de comparació.

5.       Fer referència a les característiques concretes.

6.       Explicar les causes de les similituds i diferències

7.       Elaborar una conclusió

Preguntes

* En què s’assemblen aquestes obres, artistes, estils... pel que fa a: aspectes formals, significat, època, intencions...? Quines són aquestes semblances?

*       En què es diferencien? Quines són aquestes diferències?

*       Quins punts en comú podem trobar?

*       Per què són iguals o diferents en determinats aspectes?

*       S’observa alguna influència d’una  obra a l’altre o suposa una ruptura?

*       Les semblances indiquen un mimetisme o una recreació?

*       Tradició o innovació?

*       Quina conclusió general en podem extreure?

Com s’ha de construir el text

§  Títol

§  Presentació general dels conceptes, obres, estils, artistes a comparar.

§  Desenvolupament: Identificar les semblances i/o diferències seguint els organitzadors, les pautes establertes i la taula de comparació.

§  Destacar especialment les similituds si els conceptes són molt diferents i les diferències si són molt iguals.

§  Explicitar les causes i posar exemples de cada afirmació.

§  Oracions de predicat nominal, coordinades amb “i” o juxtaposades; subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives i finals i amb connectors de jerarquització, paral·lelisme, comparació, modalitat, exemplificació o il·lustració, causa, conseqüència, èmfasi...

§  Conclusió (visió de conjunt)

Resultat a obtenir

a.        Un text que permeti fer-se una idea exacta del que es compara

b.       Es presenten les obres a comparar.

c.        Amb un nombre suficient de propietats o característiques comunes o diferents i els motius de les mateixes.

d.       Hi ha suficients elements de relació representats i es presenten ordenats seguint els passos del comentari d’una obra artística.

e.       Identifica els aspectes visibles de les obres per fonamentar la comparació dels elements més importants.

f.         Les afirmacions són objectives i acceptables per a la comunitats científica.

g.        Ús adequat del lèxic de l’àrea.

TORNAR A TIPUS DE TEXTOS

3.     L’EXPLICACIÓ

Què és

 

Exposar amb paraules clares a fi de fer comprensible a algú un fenomen, un resultat, un comportament establint relacions causals.

Serveix per

 

Convertir la informació en coneixement.

Què s’ha de fer

 

Produir raons o arguments que enumerin qualitats, propietats, característiques

Establir raons causals entre les raons i els arguments sense posar en dubte els fets que són objecte de l’explicació 

Preguntes

*       Per què? (causes)  ... passa / és així / fan o pensen això /viuen així/ ho volen / ho volen així / aquí

*       Per a què? (conseqüències, motivacions o intencionalitats)

*       Com?

Com s’ha de construir el text

§  Títol

§  Introducció (presentació del tema)

§  Cos de l’explicació:

o    S’encadenen i estructuren els fets d’acord amb la lògica de l’explicació

o    Identificar i Jerarquitzar les causes / efectes per ordre d’importància

o    Establir relacions entre elles i amb les informacions prèvies

o    Oracions subordinades amb relacions causals, adversatives, consecutives i finals i amb connectors temporals i causals: perquè, ja que, però, sinó...

o    Estructura: problema – solució, causa – efecte ...

§  Conclusió (visió de conjunt)

§  Esquemes ...

Resultat a obtenir /Criteris d’avaluació

a.        Un text que proporcioni coneixements al destinatari.

b.       Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor).

c.        Amb un nombre suficient de raons o arguments i relacions de causa.

d.       Ordenació lògica, sistemàtica i jeràrquica de les idees.

e.       Hi ha suficients explicacions representades.

f.         Les raons són objectives i acceptables per a la comunitats científica.

g.        Ús adequat del lèxic de l’àrea.

TORNAR A TIPUS DE TEXTOS

4.     LA JUSTIFICACIÓ

Què és

 

Provar que alguna cosa és real o certa, aportant raons, arguments, opinions, idees, judicis, crítiques que avalen un determinat comportament i establir relacions entre elles, per fer-lo comprensible a algú a partir d’utilitzar els propis coneixements.

INTERPRETACIÓ:

Presa de posició personal respecte a situacions, fenòmens, problemes.

Formació de criteri propi i emissió d’opinions.

Raons vistes des de la perspectiva dels raonaments personals (tenint en compte els raonaments científics, però també els ideològics).

Traduir informació provinent d’observació, quadres, taules, gràfics i material escrit, de manera verificable.

Serveix per

o    Aprofundir en la comprensió 

o    Validar una tesi o afirmació

o    Produir raons que permetin

§  Fer-la comprensible

§  Poder-la defensar

o    Generalitzar les raons i els arguments, de manera que es puguin aplicar en l’anàlisi i la comprensió de situacions semblants.

Què s’ha de fer

1.       Produir raons o arguments (el perquè del perquè) sòlides, coherents, pertinents, precises, científiques.

2.       Establir-hi relacions. Deduir, relacionar, distingir.

3.       Examinar-ne els criteris d’acceptació:

a.        La pertinença

b.       La força: resistència a les objeccions o contraarguments

Preguntes

*       Per què es creu això?

*       Per què ho creus? Per què ho dius?

*       Què en penses? Què creus?

*       Quin és el teu punt de vista?

*       Quines raons avalen la teva opinió?

Com s’ha de construir el text

§  Títol

§  Exposició de la tesi que es vol defensar al principi.

§  Organització de les raons a partir d’un esquema: s’articulen els arguments abans d’arribar a la justificació.

§  Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors adversatius, causals: perquè, però, sinó, encara que, per tant...

§  Conclusió

Resultat a obtenir

a.        Un text que modifiqui l’estat de coneixements, a partir dels coneixements apresos.

b.       Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor).

c.        Amb un nombre suficient de raons o arguments.

d.       Els coneixements no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions.

e.       Ús adequat del lèxic de l’àrea.

Juntament amb la INTERPRETACIÓ, son els pilars bàsics de l’Argumentació. TORNAR A TIPUS DE TEXTOS

 

5.     L’ARGUMENTACIÓ

Què és

 

Expressar

·         dades

·         proves

·         raons

·         arguments

·         opinions

·         idees

·         judicis

·         crítiques

amb la intenció de convèncer al receptor.

Serveix per

o    Aprendre a defensar les pròpies conviccions i entendre que una mateixa situació  es pot interpretar de maneres molt diferents, totes vàlides per a les persones que les defensen.

o    Fer compartir un sistema de valors, una opinió

o    Canviar a algú la manera de pensar, el punt de vista.

o    Capacitat de rebatre o modificar les idees d’algú altre.

o    Defenses i acusacions, crítiques artístiques...

Què s’ha de fer

1.       Afirmar tesis o arguments apresos o idees personals.

2.       Justificar un punt de vista que es vol defensar.

3.       Utilitzar explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari.

4.       Els arguments han de ser: certs, objectius, d’analogia o comparació, d’autoritat, racionals (basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), d’exemplificació.

5.       Evitar falsos arguments, fal·làcies (argument defectuós), falsa autoritat, ignorància, ofensa, generalització, emotivitat (apel·lar  als sentiments d’afalagar, despertar compassió, tendresa, odi...)

6.       Refutar d’altres punts de  vista possibles sobre la qüestió.

7.       Cedir en certs punts per defensar millor el propi.

Preguntes

*        Quina és la teva opinió?

*       Quines raons pots donar per defensar-la?

*       Si algú estigués en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir?

*       Com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Com s’ha de construir el text

§  Títol

§  Exposició de la tesi que es vol defensar al principi.

§  Organització dels arguments, raons, fets i explicacions  a partir d’un esquema.

§  Preveure la defensa i la refutació.

§  Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perquè, però, sinó, encara que, per tant...

§  Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar)

§  Adjectius valoratius, substantius abstractes

§  Informació per parts o per blocs

§  Intertextualitat: citacions, referències, comentaris d’altres textos

§  Conclusió

Resultat a obtenir

a.        Un text o exposició oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del destinatari.

b.       Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor).

c.        Amb un nombre suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crítiques, refutacions...

d.       Solidesa i qualitat dels arguments.

e.       Els arguments no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions.

f.         Ús adequat del lèxic de l’àrea.

-  Tesi: visió que l’emissor vol veure acceptada per l’emissor.

- Argument: raó per convèncer algú, provar o refutar alguna cosa.

 

TORNAR A TIPUS DE TEXTOS