El sol que naixia cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que sortia als vespres es reflectien a les aigües del mar i dels estanys. L’origen de les fades és diferent en cada poble, ciutat..., però representen que són esperits; les dones d’aigua, esperits subtils i lleugers que s’hi banyen i s’hi escolen. Totes elles reben noms diferents segons el poble o ciutat: goges, llufes, paitides...

Són bellíssimes donzelles, d’ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d’or o de tons de coure, que enlluernen i encanten sota la llum de la lluna, ja que són éssers nocturns. Van nues o amb tuls casi transparents. La gent diu que n’hi ha que tenen cua de peix o ales de papallona.

Constantment són joves no obstant no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys.

Però, ara amb les aigües contaminades del nostres país, que s’ha fet de les lleus, fugisseres i encantadores dones d’aigua?

Hi ha autors que fan servir indistintament per nombrar-les els noms de dones d’aigua o encantades. Aquí utilitzem Dones d’Aigua i els seus noms locals per referir-nos als éssers elementals de les aigües.

El nom d’Encantades es reservem a aquelles dones (humanes) que per algun motiu han estat castigades i paguen el seu càstig.

Al Pla de l'Estany, prop de l'Estany, al peu de la serra de Sant Patllari, hi ha el bosc de les Estunes, un gran banc de travertí esquarterat, amb llargs esvorancs penetrats per les arrels dels roures i les alzines.

 Endins, endins, através de fondes galeries s'arriba a un palau meravellós on viuen les aloges. Les aloges, de nit, a la riba de l'estany, filaven fil d'or i teixien amb telers de cristall i llançadores d'ivori. A l'estany també sortien a mirar-se en el reflexe de l’aigua i a fer bugada.

Una vegada es veu que una vella de Banyoles que havia anat a fer llenya a Sant Patllari, se li va fer de nit i va topar-se amb les aloges. Va quedar esmaperduda i va demanar pietat a les dones d'aigua. En veure-la tan vella es van compadir i la van deixar anar a canvi de que els rentés les robes. En paga li van fer tancar els ulls i parar la falda, li van omlir i li van posar com a condició que no mirés fins arribar a casa. Quan va arribar va veure que la falda era plena d'unces d'or. Una veina seva, gelosa, va voler fer el mateix. Es va fer trobadissa i es va repetir la història, però no va poder aguantar i a mig camí va mirar la falda. Quin desencant! Era segó del que mengen les gallines. El va llençar. A l'arribar a casa va veure, enganxat a la falda, pols d'or, que eren les poques engrunes de segó que li havien quedat enganxades. Va sortir corrents a buscar el segó però el vent se l'havia emportat. Les aloges encara riuen ara...

De bon començament, el sol que naixia cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que sortia als vespres es reflectien a les aigües del mar i dels estanys. L'aigua, font de vida té els seus esperits:

les dones d'aigua, esperits subtils i lleugers que s'hi banyen i s'hi escolen. Hom les anomena, segons la contrada: goges, aloges, llufes, paitides...

Són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns.

Van nues o amb tuls transparents,. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona o espiadimonis. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys.

Amb les aigües contaminades que tenim al nostre país, que n'hem fet de les lleus, fugisseres i encantadores dones d'aigua?
Autors com Mn. Cinto Verdaguer fan servir indistintament per referir-se a elles els noms de dones d'aigua o encantades. Aquí utilitzarem Dones d'Aigua i els seus noms locals per referir-nos als éssers elementals de les aigües. El nom d'Encantades el reservarem a aquelles dones (humanes) que per algun motiu han estat castigades pel fat i purguen els seu càstig.

De fades, tal com s'entenen a les rondalles, amb la vareta màgica, aquí no en tenim, ho sento...

Marmellar, Montmell 
(Baix Penedès)

Vallvenera 
(B. Empordà)

Montsoliu, Arbúcies 
(La Selva)

estany de Lanós, Enveig 
(La Cerdanya)

Montnegre 
(La Selva, Maresme, Vallès Or.)

St. Andreu de L. (Maresme)
MARIA LA BRUTA

Sta Fe, Matagalls, Montmany (Vallès Or.) PAITIDES

Torre dels Encantats, Arenys de Mar (Maresme)

Rupit (Osona) 
ALOGES

Castellar del Riu (Berguedà) 
LLORANQUES

Sta Creu d'Olorda (Barcelonès)

St. Miquel  Fai (Vallès Or.)
BARBOTES

Esponellà, St Julià de Ramis (Gironès)

Llistat de goges i encantades de les que no se'n fa menció expresa al text.

En majúscules el nom local.