Ball de bastons


Història d'aquest ball popular català 

 

Tal com és coneguda,és una antiquíssima i tradicional dansa,estesa per molts països d´Europa i fortament arrelada a les nostres contrades.La comarca del Penedès ( Tarragona),folklore dels balls,danses i comparses populars,afirmen que el ball de bastons és, sens dubte,la dansa més antiga de les danses.

La ballen grups de nois o homes ( darrerament també s´hi ha incorporat les noies),abillats d´una forma concreta ( segons les contrades ),en nombre de 8,10,12 o 16 balladors,armats d´un bastó de fusta d´uns 45 cm de llarg i 2-5 cm de diàmetre a cada mà ( menys el banderer,que aguanta la bandera o ensenya del grup),que al so d´una melodia tocada per diferents instruments realitzen unes evolucions,amb passos o salts,interpretant una coreografia preestablerta,mentre colpegen acompassadament i rítmicament els bastons propis amb els dels altres companys ballaires.

Les coreografies dels balls de bastons són pensades i fetes amb un objecte molt definit:mostrar la destressa,la força i l´agilitat dels balladors mitjançant unes figures,unes passades i unes picades de bastons sense perdre,però,el rítme de la música.

Hi ha unes figures ideades per a desplaçar-se tota la colla seguint un itinerari sense parar de ballar.Generalment,els bastoners hi van col.locats en una filera doble i encarats i realitzen unes passades alternatives en la direcció desitjada,cosa que fa que tots els bastoners vagin avançant.
En altres figures podem observar la distribució dels bastoners en filera doble,en quadre o bé en rotllana.A partir d´aquestes posicions bàsiques dels balls de bastons es realitzen tota mena d´encreuaments,de passades,de cadenes,de molinets o de rodes.

Quant al tipus de picades,en podem distingir dues classes:els balls de picada forta i més pausada,com són els de Sitges i els de Vilanova i la Geltrú,i aquells que utilitzen més l´habilitat i el joc del canell que la potència,com a Montblanc i a l´Arboç.

Pel que fa a la indumentària del ball de bastons,es poden establir uns trets comuns: pantalons llargs,camisa i mitjons de color blanc.N´hi ha però,algunes excepcions,entre les quals es destaquen els pantalons de vellut blau marí de Prats de Lluçanês i Tàrrega,els de pana de Súria i els de color verd i curts de Lleida.
Moltes colles porten brodat a la camisa l´escut propi o el de la seva localitat.Per damunt dels pantalons solen dur un faldellí d´uns 40-50 cm d´amplada que ens recorda als dels soldats hel.lènics.Sembla que l´original era blanc amb vions de color;ara l´ornamentació i el color varia segons l´indret.
Aquest faldellí se subjecta amb una faixa de color,predominantment vermell o blau;una meitat dels balladors la duu blava,i l´altra vermella.Unes altres variants són les de color verd,lila amb serrell groc,etc.
Com a complements ,els dansaires porten lligats als turmells per damunt dels pantalons,camals amb picarols que són de cuiro o de roba de colors combinats amb la resta de vestis.També ,porten dos mocadors,l´un al cap i l´altre creuat al cos.Algunes colles porten un mocador lligat al coll i unes altres porten un llacet petit o una corbata. Les espardenyes blanques de betes.


L´origen del ball de bastons és dubtós,es creu,que podria estar en els ritus agraris i els de la fecundació,també ,que el colpejament de bastons és com una paròdia de lluita entre uns contrincants .De què si tenim notícia, és de la data més reculada d´haver-se ballat un ball de bastons ,és del 1150,al casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella,filla del rei d´Aragó.