Ball de bastons
Història d'aquest ball popular
català
Tal com és coneguda,és una antiquíssima i tradicional dansa,estesa per molts països d´Europa i fortament arrelada a les nostres contrades.La comarca del Penedès ( Tarragona),folklore dels balls,danses i comparses populars,afirmen que el ball de bastons és, sens dubte,la dansa més antiga de les danses. La ballen grups de nois o homes ( darrerament també s´hi ha incorporat les noies),abillats d´una forma concreta ( segons les contrades ),en nombre de 8,10,12 o 16 balladors,armats d´un bastó de fusta d´uns 45 cm de llarg i 2-5 cm de diàmetre a cada mà ( menys el banderer,que aguanta la bandera o ensenya del grup),que al so d´una melodia tocada per diferents instruments realitzen unes evolucions,amb passos o salts,interpretant una coreografia preestablerta,mentre colpegen acompassadament i rítmicament els bastons propis amb els dels altres companys ballaires. Les coreografies dels balls de bastons són pensades i fetes amb un objecte molt definit:mostrar la destressa,la força i l´agilitat dels balladors mitjançant unes figures,unes passades i unes picades de bastons sense perdre,però,el rítme de la música. Hi
ha unes figures ideades per a desplaçar-se tota la colla seguint un itinerari
sense parar de ballar.Generalment,els bastoners hi van col.locats en una
filera doble i encarats i realitzen unes passades alternatives en la direcció
desitjada,cosa que fa que tots els bastoners vagin avançant. Quant al tipus de picades,en podem distingir dues classes:els balls de picada forta i més pausada,com són els de Sitges i els de Vilanova i la Geltrú,i aquells que utilitzen més l´habilitat i el joc del canell que la potència,com a Montblanc i a l´Arboç. Pel que
fa a la indumentària del ball de bastons,es poden establir uns trets comuns:
pantalons llargs,camisa i mitjons de color blanc.N´hi ha però,algunes
excepcions,entre les quals es destaquen els pantalons de vellut blau marí de
Prats de Lluçanês i Tàrrega,els de pana de Súria i els de color verd i curts
de Lleida.
|