Hi havia una vegada, una serp que es deia Mixi.

Mixi era tant petita, tant petita, que semblava un cuquet.

Les altres serps se’n reien d’ella però no li molestava gens, perquè ella podia passejar pel bosc tranquil.lament sense que cap nen o nena s’espantés en veure-la.

De fet la Mixi semblava un cuquet preciós de colors tan bonics que tots els nens i nenes que la veien es paraven a mirar-la i mai ningú no va gosar trepitjar-la.

Mixi estava molt contenta de ser com era tot i ser diferent de les altres serps. Era molt feliç al bosc, excepte els dies que plovia. Perque Mixi era una serp molt fredolica i no li agradava gens mullar-se.

Un bon dia que havia plogut molt i , la veritat, feia molt de fred, Mixi es va tapar amb una fulla d’arbre. Li va semblar prou gruixuda per no passar fred. Però la fulla estava tan mullada com ella i encara en tenia més.

Vet aquí que una nena havia sortit a buscar cargols pel bosc, quan de sobte va veure una fulla que es movia molt.

"Aquí sota trobaré un cargol molt gros ", va pensar, i decidida, va aixecar la fulla.

Allà es va trobar amb la pobra Mixi tremolant com una fulla, mai més ben dit.

Tan bonica la va trobar i tanta pena li va fer que passés fred que amb molt de compte la va agafar i se la va posar a la butxaca del seu abric.

Quina escalforeta que feia allà dins!

La Mireia, que així es deia la nena, se la va endur a casa seva i li va fer una petita casa de cartró on pogués dormir sense passar gens de fred. Li donava enciam per a menjar i de cop en quan alguna que altra llaminadura d’aquelles tan bones.

I així, Mixi va anar creixent i creixent fins que es va convertir en una serp gran de colors molt bonics.

Els pares de la Mireia no volien pas una serp tan gran a dins de casa i van decidir portar-la al bosc altre cop.

Que trista que estava la Mireia ! Ella se l’estimava molt i si se l’enduien al bosc no la veuria mai més.

Però el que no sabia la Mireia és que Mixi no era una serp qualsevol. A més a més de ser una serp molt llesta i adonar-se’n de totes les coses que passaven, Mixi era una serp màgica.

Aquella nit, quan es van adormir, Mixi es va cargolar als peus del llit de la Mireia i allí s’hi va quedar tota la nit.

L’endemà al matí, quan la Mireia es va despertar, Mixi s’havia convertit en una bonica serp de felpa.

I així és com tots els nens i nenes que van a casa de la Mireia poden jugar amb una gran serp de felpa.

Però de tant en tant la Mixi guinya un ull a la Mireia i totes dues riuen sabent que mai hauran de viure separades.

                                                                                       ç