La visió
  L'ull humà

L'ull és l'òrgan de la vista. Els raigs de llum que li arriben, que provenen del seu entorn, produeixen imatges sobre una "pantalla" que té al seu interior (retina) .

És pràcticament esfèric (d'uns 2,5 cm de diàmetre); la part exterior la forma una membrana blanca i opaca (escleròtica) que en la part anterior es bomba (té una curvatura més gran) i és transparent: aquesta part és la còrnia.
Parts de l'ull. Editorial Bruño (Física-2)
Darrere de la còrnia hi ha un líquid transparent (humor aquós) que és una dissolució aquosa de sal; aquest líquid és retingut pel cristal·lí, un cos elàstic, transparent, d'aspecte gelatinós, que es comporta com una veritable lent convergent biconvexa. El cristal·lí està subjectat pels seus extrems al globus ocular pels músculs ciliars  els quals, segons la pressió  que exerceixen, fan que el cristal·lí es bombi més o menys, variant el seu radi de curvatura i, per tant, la seva distància focal (i potència).

Darrere del cristal·lí, i omplint tot l'espai restant del globus ocular, hi ha l'humor vitri, un líquid (dissolució aquosa) transparent.

La llum entra a través de la pupil·la (nineta de l'ull), que és una obertura de diàmetre variable que hi ha al centre de l'iris, la pigmentació del qual dóna el "color dels ulls". És l'iris qui, en contraure's o expandir-se, fa que la pupil·la disminueixi o augmenti de diàmetre.

La pupil·la regula l'entrada de llum: és un diafragma que deixa entrar més o menys llum, segons quina sigui la intensitat d'aquesta.

Els raigs de llum, després de travessar la còrnia, l'humor aquós, el cristal·lí i l'humor vitri, arriben a la retina, que conté un tipus de cèl·lules nervioses sensibles a la llum. La imatge formada a la retina és enviada al cervell a través del nervi òptic.
 
 

Qüestionari sobre les parts de l'ull humà
Un cop estudiades les parts de l'ull pots fer un qüestionari en relació a aquest tema. Si el vols fer, clica aquí.
 

Visió dels colors
En la retina hi ha cèl·lules de forma cilíndrica (bastons) i d'altres de forma de cònica (cons). Els cons són els responsables de la visió dels colors (visió cromàtica) la qual pràcticament només es dóna en les persones i en els primats; la resta dels mamífers només tenen bastons per la qual cosa solament veuen en "blanc i negre". Els cons requereixen alts nivells d'il·luminació en comparació amb els bastons; per aquesta raó en la visió nocturna només actuen els bastons i la nostra visió és, pràcticament, de tons grisos.Física-2. Editorial Bruño.

La visió dels colors depèn de tres tipus de cons, cadascun dels quals conté un pigment fotosensible diferent dels altres: així, n'hi ha uns que absorbeixen preferentment la zona blau-violeta de l'espectre, d'altres la verda i altres la groga-roja. Els colors roig, verd i blau, són els colors primaris; tots els altres colors es formen per combinació d'aquests tres. Per exemple, així es formen els colors en el televisor en color: la pantalla té petits segments verticals, en grups de tres, cadascun dels quals és d'un dels colors primaris; segons sigui la intensitat relativa de cadascun dels tres segments, la seva suma proporciona un color determinat.
 

Acomodació
Quan un objecte es troba molt allunyat d’una lent convergent (fig. A), la imatge es forma pràcticament en el focus, per tant, quan mirem un objecte llunyà, el cristal·lí forma la imatge en la retina, en la qual es troba (pràcticament) el focus. En aquesta situació el cristal·lí està en repòs, és a dir, no es troba sotmès a compressió per part dels músculs ciliars.

Acomodació. Editorial Bruño

a - Visió d’un objecte llunyà: la imatge es forma a la retina; el focus és a la retina.
b - Si l’objecte s’apropa, i no es modifica prou la distància focal, la visió és borrosa.
c -  Amb l’acomodació, els músculs ciliars comprimeixen el cristal·lí i f’ disminueix; la imatge de l’objecte proper
        també es forma la retina.
ACOMODACIÓ
És la variació de la distància focal del cristal·lí en funció de l’objecte que es mira .

És un procés involuntari que realitzen els músculs ciliars: en comprimir el cristal·lí, aquest es bomba, augmenta la seva curvatura, és a dir, es redueixen els seus radis i, en definitiva, la distància focal es fa més petita, per la qual cosa podem percebre amb nitidesa els objectes propers.

El punt més proper a l’ull que es pot veure amb nitidesa rep el nom de punt pròxim i la seva distància a l’ull és la distància mínima de visió distinta. Aquesta distància varia segons cada persona i amb l’edat (és de l’ordre de 20-25 cm).
 
 

Defectes de la visió

Presbícia o vista cansada
 És la  reducció de la capacitat d’acomodació deguda a la pèrdua de  “força” dels músculs ciliars o a la pèrdua de flexibilitat del cristal·lí.
 El qui la pateixen veuen bé de lluny, però no de prop.
 Es corregeix amb lents convergents (bifocals/progressives).

Miopia
 L’ull miop veu bé de prop, però no veu bé de lluny, degut a un excés de convergència (per exemple, el cristal·lí és massa gruixut).
 Es corregeix amb lents divergents.

Hipermetropia
 A l’ull hipermètrop li falta convergència: no veu bé de prop; quan està en repòs el seu focus imatge es troba darrere la retina.
 Es corregeix amb lents convergents.
 

Cataractes
 Per a una visió nítida és necessari que el cristal·lí sigui transparent.
 Les cataractes consisteixen en la pèrdua de transparència del cristal·lí, la qual cosa fa que la visió sigui borrosa i pot arribar  a anular la visió de qui les pateix.
 Solució: quirúrgica (canviar el cristal·lí, mitjançant cirurgia; avui en dia es pot fer amb cirurgia ambulatòria- sense ingrés-, amb la tècnica anomenada facoemulsificació)

Astigmatisme
 És degut a la irregularitat de la curvatura de la còrnia, de tal manera que d’un objecte se'n pot obtenir una imatge distorsionada.
 Es corregeix amb lents cilíndriques.

Daltonisme
 Consisteix en la impossibilitat o dificultat de distingir determinats colors; generalment, els qui el pateixen confonen el roig i el verd.
 És un defecte hereditari.
 

REVISIONS OCULARS
És un bon costum visitar periòdicament (cada un o dos anys) l'oftalmòleg per tal que ens faci una revisió ocular, amb la qual es poden detectar a temps malalties com el glaucoma QUE NO DONEN SÍMPTOMES fins que es manifesten (i llavors tenen difícil solució).

 

Tornar a la pàgina principal