Aquesta concepció de la intel·ligència ens ofereix molt joc alhora d’educar als nostres alumnes. Segons aquest enfocament no podem parlar de nens intel·ligents i de nens no intel·ligents, sinó de persones amb més facilitat per un determinat tipus de capacitats. El sistema educatiu privilegia la intel·ligència lingüística i la lògico-matemàtica . Per dir-ho d’una altra manera un alumne que tingui facilitat en aquestes capacitats serà un alumne amb poques dificultats a l’escola i tradicionalment considerat intel·ligent, tot i així, constatem que persones molt brillants a l’escola fracassen en el món del treball i s’ha demostrat que persones amb moltes dificultats acadèmiques es converteixen en uns professionals excel·lents. Aquesta manera d’enfocar l’educació deixa a nens amb molt talent, en altres àrees, anul·lats, ja que no se senten valorats, allò que farien amb facilitat no té cap importància.
Per altra banda s’ha constatat darrerament la gran importància de la intel·ligència emocional (interpersonal i intrapersonal). Les empreses més desenvolupades del món ja fa temps que s’han adonat que els millors coeficients intel·lectuals no són sempre els millors professionals, la capacitat de relació amb un mateix i amb els altres pren una gran importància i es tradueix en benefici econòmic, que en definitiva es l’objectiu de qualsevol empresa.
Partint d’aquest fet, l’escola en general i amb el problema que té de disciplina i fracàs escolar evidenciat a nivell mundial hauria de tenir en compte aquest plantejament. Per una banda cal potenciar al màxim les capacitats emocionals, de la mateixa manera que hi ha nens que tenen més facilitat per les matemàtiques o pel dibuix, també hi ha nens que són més intel·ligents emocionalment i tenen més capacitat de relació, tan amb ells mateixos com amb els demés. Existeixen programes per aplicar a centres escolars que detecten i potencien les capacitats emocionals de les persones. És molt important des de l’educació infantil treballar el camp de les emocions amb uns programes rigorosos i molt ben estructurats. Això ha d’anar junt amb el fet de tenir mecanismes per detectar les potencialitats intel·lectuals dels nostres alumnes i a partir d’aquí dissenyar uns currículums que permetin desenvolupar aquestes capacitats.
Si podem valorar i fer créixer intel·lectualment les capacitats que destaquen en cada individu, farem sentir bé aquella persona i segurament veurà la utilitat i la necessitat de dedicar esforços a allò que no li és tan fàcil. Una educació que doni la possibilitat de poder-se desenvolupar en totes i cada una de les nostres potencialitats ens farà sentir, segurament, realitzats, útils i potser menys ambiciosos en tots els aspectes més materials de la societat que, moltes vegades, amaguen el fracàs, no acadèmic, sinó com a persona.