ÀREA D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES II
mhontori@pie.xtec.es
  Inici   Presentació   Educació   Mestres  Guerra i pau  Articles economia  ètica  Enllaços
Relac.  a l'entorn de treball
 CFGM de Gestió Administrativa
CFGS d'Administració I finances
 Economia (BATX.)
EOE I/II  (BATX.)
Crèdits variables (ESO)

PROVES OBJECTIVES

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I     C.1/T.1/2

1. Concepte i objectius de l’empresa. Digues  quins són els elements que componen l’empresa.

2. Responsabilitat social de l’empresa. Explica quan els costos socials són positius i quan són negatius. Posa exemples.

3. Digues la diferència que hi ha entre una societat col·lectiva i una societat comanditària. I entre una societat limitada i una societat anònima?.

4. Digues quan utilitzaries una matriu  de decisió i quan un arbre de decisió.

5. Una empresa ha d’analitzar, entre les diferents estratègies de producció, aquella que li proporcioni més beneficis. Els possibles productes són abrics de pell, gavardines o impermeables. La decisió l’ha de prendre en funció del temps hivernal que farà en els mesos següents, ja que segons com sigui, es vendrà un producte o un altre. La matriu de decisió serà ( en milions):
 

Estats de la naturalesa
Pluja
 Fred
Calor
Probabilitats
35%
  40%
25%
Abrics de pell
150
600
25
Gavardines
300
50
100
Impermeables
75
(-50)
500

5.1 Si l’empresari utilitzés, per prendre la decisió, el criteri de risc, digues per quin producte es decidiria.

5.2 Si l’empresari no conegués les probabilitats, digues per quin producte es decidiria aplicant el criteri de Hurwicz, (coeficient d’optimisme 60%).

5.3 Fes l’arbre de decisió.

1. Digues  quins són els elements que componen l’empresa i les funcions que realitza dins el sistema econòmic.

2. Què s’entén com a sistema econòmic?  Què és el Producte Nacional?

3. Classifica les empreses segons la seva mida utilitzant tots els criteris que coneguis.

4. Defineix la societat civil, la societat mercantil i la societat d’interès social.

5. Un agricultor no sap si plantar tomàquets, patates o enciams. La decisió la prendrà depenent del possible canal de distribució al mercat que li ofereixin. Les opcions que té són dues:
a) Canal d’una etapa, és a dir, passar per un minorista per arribar al consumidor.
b)  Canal de dues etapes, és a dir, passar primer per un majorista i després per un minorista per arribar finalment a un consumidor.
Que pugui adoptar un canal o un altre depèn d’una possible nova normativa que varia el sistema actual d’una única etapa. Té el 70% de probabilitats que el canviïn. Evidentment, segons els canals, els seus guanys seran diferents.
Els resultats esperats serien: per al tomàquets, unes pèrdues de 50; per a les patates, uns guanys de 200; i per als enciams, unes pèrdues de 150, en el cas que pogués utilitzar el canal d’una etapa.
En el cas que hagués d’utilitzar el canal de dues etapes, els resultats serien: per al tomàquets uns guanys de 200, per a les patates unes pèrdues de 100, i per als enciams uns guanys de 150.
Fes l’arbre i la matriu de decisió i digues per quin producte es decidiria l’agricultor si utilitzes el criteri de risc, o en una situació d’incertesa aplica el criteri de Hurwicz, amb un coeficient d’optimisme del 80%.

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I    C.1/T. 3/4

1. Explica les diferencies que hi ha entre una estructura lineal i una per funcions.

2. Explica què s’entén per l’organització informal de la empreses?

3. Fes un esquema comparatiu entre els trets mes importants de l’organització del treball segons Taylor i segons Mayo.

4. Fes un organigrama del departament de recursos humans amb totes les seves funcions.

5. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.

6. Explica que és el salari i de què està compost.

1. Diferencia entre una divisió en departaments per productes i una divisió en departaments per processos.

2. Digues per què l’organització es considera una de les funcions més importants de la direcció de la empresa i quin és el seu objectiu bàsic.

3. Explica que s’entèn per motivació i comenta per què es considera la motivació un factor tan important en la gestió del personal de l’empresa.

4. Argumenta per què les empreses donen tanta importància a la formació dels seus treballadors.

5. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.

1. Explica què s’entén per organització. Digues per què l’organització es considera una de les funcions més importants de la direcció de la empresa i quin és el seu objectiu bàsic.

2. Fes un esquema comparatiu entre els trets mes importants de l’organització del treball segons Taylor i segons Mayo. Explica que s’entén per motivació i comenta per què es considera la motivació un factor tan important en la gestió del personal de l’empresa.

3. Explica què  és un organigrama. Fes un organigrama del departament de recursos humans amb totes les seves funcions. Què s’entén per capital humà?

4. Argumenta per què les empreses donen tanta importància a la formació dels seus treballadors. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.

5. Defineix el concepte de nòmina. Explica  què és el salari i de què està compost. Comenta la diferència que hi ha entre el salari brut i el salari net d’un treballador.

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I  C.2/T.1/2

1.- Una Empresa presenta els costos de la taula següents. Complerta i representa gràficament els diferents costos.
 

Unitats produïdes
Cost fix
Cost variable
Cost total
Cost mitjà variable
Cost mitjà total
Cost marginal
1
2
3
4
5
660








 

200
360
490
600
700
       

2.- Amb la informació de la taula següent, calcula el cost de producció unitari i el resultat final per a una empresa que produeix un producte; utilitza el sistema de direct-costing.

Primeres matèries
Mà d’obra de producció
Costos de producció variables
Costos de producció fixos
Costos de comercialització
Cost total
247.500 u.m.
146.250 u.m.
  75.000 u.m.
  56.000 u.m.
150.000 u.m.
Producció
Vendes
7.500 unitats
6.000 unitats
Existències no venudes 
1.500 unitats
Preu de venda 
120 u.m./u.
Direct-costing (D-C)
Cost unitari (u.m./u.) 
Ingressos per vendes 
Cost total de la producció
Cost de les existències
Cost total de les vendes 
Benefici brut 
Costos indirectes i fixos
Benefici net 

3.- Una empresa té una capacitat productiva màxima de 1.000 unitats d’un determinat producte. Les dades de l’empresa són les següents: costos fixos de 2.400 u.m., cost variable unitari de 300 u.m. i preu de venda del producte de 500 u.m. Calcula’n el punt mort i comenta els resultats. Quina diferencia hi ha entre el llindar de producció i el llindar de rendibilitat?

4.- Un projecte industrial presenta les següents activitats. Calcula’n els temps early, els temps last i el camí crític.
 

Activitat
Durada
Precedent
A
5
-
B
6
-
C
7
A
D
5
B
E
3
C

1.- Una Empresa presenta els costos de la taula següents. Complerta i representa gràficament els diferents costos.
 

Unitats produïdes
Cost fix
Cost variable
Cost total
Cost mitjà variable
Cost mitjà total
Cost marginal
1
2
3
4
5
500








 

200
360
490
600
700
       

2.- Amb la informació de la taula següent, calcula el cost de producció unitari i el resultat final per a una empresa que produeix un producte; utilitza el sistema de direct-costing.

Primeres matèries
Mà d’obra de producció
Costos de producció variables
Costos de producció fixos
Costos de comercialització
Cost total
630.000 u.m.
370.000 u.m.
375.000 u.m.
75.000 u.m.
125.000 u.m.
Producció
Vendes
1.700 unitats
1.500 unitats
Existències no venudes   
Preu de venda 
2.700 u.m./u.
Direct-costing (D-C)
Cost unitari (u.m./u.) 
Ingressos per vendes 
Cost total de la producció
Cost de les existències
Cost total de les vendes 
Benefici brut 
Costos indirectes i fixos
Benefici net 

3.- Una empresa té una capacitat productiva màxima de 1.500 unitats d’un determinat producte. Les dades de l’empresa són les següents: costos fixos de 2.400 u.m., cost variable unitari de 300 u.m. i preu de venda del producte de 500 u.m. Calcula’n el punt mort i comenta els resultats. Quina diferencia hi ha entre el llindar de producció i el llindar de rendibilitat?

4.- La producció. El concepte de producció: definició i abast del terme. Els factors productius. La tecnologia.

5.- Diferencia l’eficiència tècnica de l’eficiència econòmica. Posa’n un exemple.

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I    C.2/T.3-4

1.- Explica què és la funció de producció i quin pot ser el seu objectiu fonamental. Quin seria un esquema del sistema productiu?

2.- Determina el graf PERT basat en la següent taula i calcula’n el temps early, el temps last i el camí crític.
 

Activitat
Durada
Precedent
A
5
-
B
6
-
C
7
A
D
5
B
E
3
C

  3.- Comenta per què el nivell de les existències s’ha de considerar com un equilibri a la gestió d’aprovisionament.

4.- Una empresa comercial distribueix una mercaderia amb una demanda estimada de 150.000 kg. anualment. La compra a 560 u.m./kg, el cost d’una comanda és de 1000 u.m. i la taxa de cost de magatzem és del 8%. Calcula’n tots els indicadors del model de Wilson.

5.- Explica i relaciona el sistema JIT de gestió d’inventaris amb la reducció dels costos de les existències, identificant concretament quins són els costos que poden disminuir.

1.- Explica què és la funció de producció i quin pot ser el seu objectiu fonamental. Quin seria un esquema del sistema productiu? Quins són els factors determinants que la direcció ha de considerar per prendre decisions sobre la producció? Explical’s.

2.- Explica els mètodes i tècniques de planificació de la producció que coneixes. Quina és la diferencia entre el temps early i el temps last d’una situació? Com es determina el camí crític? Quina és la seva interpretació?

3.- Determina el graf PERT basat en la següent taula i calcula’n el temps early, el temps last i el camí crític.
 

Activitat
Durada
Precedent
A
2
-
B
4
A
C
7
A
D
6
B
E
5
C,D

4.- Representa mitjançant un gràfic de Gantt la durada total del projecte anterior.

5.-  Defineix el concepte de qualitat. Explica quina és la importància de la gestió de la qualitat en l’àmbit productiu. Explica els costos de la qualitat.

6.- Explica què és el cost social de l’empresa i què és una externalitat. Relaciona els dos conceptes. Posa algun exemple.

1.- Explica de forma general què és el model de comanda òptima o model de Wilson. Quines són les condicions inicials del model? Explica la relació existent entre la comanda òptima i la cadència òptima. Fes la representació gràfica del model.

2.- Una empresa comercial distribueix una mercaderia amb una demanda estimada de 150.000 kg. anualment. La compra a 550 u.m./kg, el cost d’una comanda és de 1.500 u.m. i la taxa de cost de magatzem és del 8%. Calcula tots el indicadors del model de Wilson.

3.- Explica la finalitat del sistema JIT (just-in-time) de gestió d’inventaris i quina és la seva proposta.

4.- L’empresa Ferrer, SA, comercialitza el producte MTRIX. Durant el mes d’abril ha realitzat les següents operacions:

1/04 Existències inicials: 20 unitats a 1.000 u.m.
7/04 Compra 30 unitats a 1.200 u.m. amb un descompte del 10%
15/04 Venda de 35 unitats a 6.000 u.m.
18/04 Un client torna 5 unitats.
20/04 Compra de 10 unitats a 900 u.m.
25/04 Venda de 25 unitats a 5.500 u.m.

Confecciona’n la fitxa de magatzem, sabent que el producte MTRIX es valora amb el criteri LIFO. Calcula el marge de beneficis.

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES IC3/U.5

1. Concepte de comptabilitat.

2. Concepte de patrimoni. Equació.

3. Concepte d’actiu i de passiu.

4. Concepte de masses patrimonials i esquema de les masses patrimonials.

5. Anomena dos comptes de cada una de les masses patrimonials.

6. Concepte d’inventari. Parts d’un inventari.

1. Concepte de masses patrimonials i esquema de les masses patrimonials.

2. El senyor Miquel Planas presenta la següent situació patrimonial:

Té un local valorat en 5.000.000 u.m. Té mobles per 400.000 u.m., un ordinador que li va costar 300.000 u.m. i programes informàtics valorats en 80.000 u.m. Deu al seu proveïdor, Albert Tomás 100.000 u.m. Té 20.000 u.m. en diners en efectiu i 200.000 u.m. dipositades en el Banc de Santander. Les existències  estan formades per per 10 unitats d’A a 1.000 u.m./u.f. i 20 unitats de B a 1.500 u.m./u.f. Els seus clients li deuen factures per import de 300.000 u.m.

2.1 Confecciona un inventari per representar-ne la situació patrimonial.
2.2. Realitza el corresponent Balanç de Situació.

3. VIDA SANA S.A., empresa dedicada a la comercializació de articles ecològics, presenta el següent Balanç de Saldos a 15-6-2001 en euros:

   Nº  COMPTE                                         SALDOS

 100  Capital social
 226  Mobiliari                                        8.000
 300  Existències de mercaderies            12.000
4000 Proveïdors, ptes.                                              6.000
4300 Clients, ptes.                                20.000
4310 Clients, efectes cls. en cartera        12.000
 410  Creditors per prestació de serveis                      1.000
 570  Caixa                                            5.000
 572  Bancs c/c                                     23.000
 600  Compres                                      30.000
 628  Subministres                                  2.000
 700  Vendes de mercaderies                                   75.000

3.1. Classifica els següents elements patrimonials segons l’esquema de les masses patrimonials.
3.2.  Cuadra el Balanç.
3.3.  Fes l’assentament corresponent al llibre de diari.
3.4.  Realitza l’obertura de les comptes al llibre major.

1.- Representa el conveni de càrrec i abonament.

2.- L’empresa BERNAT, S.A. inicia el seu negoci amb data 1/3/2000 i les primeres operacions que realitza són:

01/3 Ingressa 20.000.000 u.m. al banc i 3.000.000 u.m. en efectiu a la caixa.

02/3 Compra mobiliari per 1.000.000 u.m. la meitat del qual paga amb xec i en deixa a deure la resta. IVA 16%

03/3 Compra un ordinador por 600.000 u.m. y un programa de comptabilitat per 150.000 u.m. IVA 16%. Abonem  amb xec 150.000 u.m. i quedem a deure la resta.

04/3 Compra mercaderies per 2.000.000 u.m. a crèdit. IVA 16%.

06/3 Ven mercaderies per valor de 1.500.000. Cobra 500.000 u.m. en efectiu i per la resta li accepten una lletra. IVA 16%.

07/3 Comptabilitza la declaració i posterior liquidació de l’ IVA.

31/12 Les existències inicials de mercaderies d’una empresa eren 180.000 u.m. i les finals són de 120.000 u.m. fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de mercaderies.

31/12 L’amortització prevista per el mobiliari és del 10%, la del ordinador i  dels programes informàtics  és del 20%. Comptabilitza l’assentament corresponent.

Es demana: Diari.

3.- Treu el resultat de l’empresa comercial Filatures, S.A. a partir de la informació següent i aplica-hi el corresponent impost:

Vendes de mercaderies: 500; compres: 200; electricitat: 20: elements de transport: 200; amortització acumulada de l’immobilitzat: 64; despeses d’amortització: 15; rappels sobre compres: 10; clients: 17; préstec a llarg termini: 43; pèrdues d’immobilitzat material: 5; hisenda pública, creditora: 15; proveïdors: 15; sous i salaris: 45; subministraments: 12; mercaderies: 30; bancs: 60. Troba el capital.

4.- Fes el balanç de situació corresponent al exercici anterior.

RECUPERACIÓ JUNY

I AVALUACIÓ:

1.  Defineix l’empresa i digues la funció que realitza dins el sistema econòmic.

2.  Com creus que es podrien millorar els punts dèbils o les característiques negatives de les PIME.

3.  Un agricultor no sap si plantar blat, patates o pèsols. La decisió la prendrà depenent del possible canal de distribució al mercat que li ofereixen. Les opcions que té són dues:
a)  Canal d’una etapa, és a dir, passar per un minorista per arribar al consumidor.
b)  Canal de dues etapes, és a dir, passar primer per un majorista i després per un minorista per arribar finalment a un consumidor.
Que pugui adoptar un canal o un altre depèn d’una possible nova normativa que varia el sistema actual d’una única etapa. Té el 60% de probabilitats que el canviïn. Evidentment, segons els canals, els seus guanys seran diferents.
Els resultats esperats serien: per al blat, unes pèrdues de 150; per a les patates, uns guanys de 200; i per als pèsols, unes pèrdues de 50, en el cas que pogué utilitzar el canal d’una etapa.
En el cas que hagués d’utilitzar el canal de dues etapes, els resultats serien: per al blat, uns guanys de 300; per a les patates, unes pèrdues de 100; i per als pèsols, uns guanys de 150.
Fes la matriu de decisió i digues per quin producte es decidiria l’agricultor si utilitzes el criteri de risc.

4.  Comenta la diferència que hi ha entre el salari brut i el salari net d’un treballador.
Digues si un treballador pot cobrar un salari per sota del salari mínim interprofesional. Rahona-ho.

II AVALUACIÓ:

1.  Una empresa produeix dos productes, A i B, amb la següent estructura de costos. Calcula el cost de producció unitari i els beneficis finals resultants d’ambdós productes segons el mètode del full-costing.
  7

Costos (u.m.)
Producte A
Producte B
Primeres matèries
Mà d’obra de producció
Costos de producció variables
Costos de producció fixos
Costos de comercialització
Cost total
630.000 u.m.
370.000 u.m.
375.000 u.m.
75.000 u.m.
125.000 u.m.
1.200.000
600.000
450.000
135.000
185.000
Producció
Vendes
1.700 unitats
1.500 unitats
2.700
2.100
Existències no venudes   
Preu de venda 
2.700 u.m./u.
2.500
Direct-costing (D-C)
Cost unitari (u.m./u.) 
Ingressos per vendes 
Cost total de la producció
Cost de les existències
Cost total de les vendes 
Benefici brut 
Costos indirectes i fixos
Benefici net 

2. Una empresa produeix un producte amb els següents costos: lloguer de l’edifici, 7.000.000 u.m.; mà d’obra fixa, 3.500.000 u.m.; altres costos fixos, 1.250.000 u.m., i cost variable unitari, 7.700 u.m. si el preu de venda del seu producte és de 15.700 u.m., calcula el punt mort per a aquest producte. Comenta els resultats.

3.  Econatura, S.A. presenta a 31 de desembre la següent situació patrimonial:
Diners en efectiu, 120.000 u.m., dipositats al Banc de Catalunya, 15.000.000 u.m.; deu al Banc de Sabadell 1.000.000 u.m. per un préstec; al seu proveïdor Biocenter, 200.000 u.m.. Té lletres acceptades de clients per valor de 300.000 u.m. Les existències estan valorades en 3.000.000 u.m. Ha comprat un local per 30.000.000 u.m., de les quals encara deu 5.000.000 a la constructora, i mobles per 400.000 u.m.
Representa la situació en forma d’inventari i de balanç.

III AVALUACIÓ:

1. Explica de forma general què és el model de comanda òptima.

2.  VIDA SANA S.A., empresa dedicada a la comercializació de articles ecològics, presenta el següent Balanç de Saldos a 15-6-2001 en euros:

   Nº  COMPTE                                         SALDOS

 100  Capital social
 226  Mobiliari                                        8.000
 300  Existències de mercaderies            12.000
4000 Proveïdors, ptes.                                              6.000
4300 Clients, ptes.                                20.000
4310 Clients, efectes cls. en cartera        12.000
 410  Creditors per prestació de serveis                      1.000
 570  Caixa                                            5.000
 572  Bancs c/c                                     23.000
 600  Compres                                      30.000
 628  Subministres                                  2.000
 700  Vendes de mercaderies                                   75.000

  Operacions realitzades durant el mes de desembre:

1.- Compra articles  por valor de 5.000. Paga la meitat amb xec y accepta lletra per la resta del deute.

2.- Ven a L'HORTET mercaderies per valor 100.000. Forma de pagament 30 dies.

3.- Lliurem lletra a L'HORTET  per un nominal de 50.000 que ens accepta.

4.- Paguem als creditors la totalitat del nostra deute (transferència bancària).

5.- Paguem el lloguer del local que puja  20.000 (transferència bancària).

6.- Els clients ens ingressen en el banc 12.000 per el venciment de les lletres pendents.

7.- El valor de les existències finals és de  10.000.

 Es demana:    1. Assentaments en el Diari y anotacions en el Major.
                      2. Balanç de Comprovació y Balanç de Situació.
 

  Inici   Presentació   Educació Mestres  Guerra i pau  Articles economia  ètica  Enllaços
Relac.  a l'entorn de treball
 CFGM de Gestió Administrativa
CFGS d'Administració I finances
 Economia (BATX.)
EOE I/II  (BATX.)
Crèdits variables (ESO)