Gavià argentat (Larus cachinnans)Crit

Descripció: gavina de58 a 68 cm de llargada, amb un pes de 800 a 1500 g i una envergadura alar entre140 a 155 cm.Gavina de mida gran. Té el cos i el cap blanc i el dors i la part superior de les ales grisos. L'estrem de les ales és blanc i negre. El bec és groc fosc amb una gran taca vermella a l'extrem. Les potes són grises. L'iris és groc pàl·lid amb un anell orbital vermell. Es distingeix de Larus argentatus pel color de les potes, que en aquest darrer són rosades.
Imatge del "Handbook of the birds of the world" Distribució (Handbook of the birds of the world)

Hàbitat i alimentació: Viu a les costes i terra endins. A l'Oest d'Europa és predominantment costaner, però localment es troba també als rius i masses d'aigua interiors.. A l'Âsia central habita als llacs deles estepes i els indrets semi-desèrtics.. S'alimenta també als abocadors, els camps de conreu i a altres hàbitats terrestres. Cria a illes rocoses o sorrenques, a platges, penyasegats o matolars.

S'alimenta de pixos, invertebrats, mamífers, deixalles, , ous i polls d'ocells i insectes. Alimenten les cries, però, sols amb peixos. Alguns adults s'alimenten sobretot del rebuig dels vaixells de pesca

Adultt de gavià argentat (Digimages naturalistes d'Alain Fossé)

  
Estatus a catalunya:és un ocell comú tot l'any arreu del litoral dels Països Catalans i a alguns rius i embassaments de la meitat N de Catalunya. És molt sedentària però realitza desplaçaments. Acabada la cria, una gran part de la població d'adults gironina i Balear es concentra al Delta de l'Ebre per a fer la muda de ploma i retorna després als seus territoris. Les primeres postes es realitzen a finals de Març i la majoria dels polls volen al Juny. Les colònies de cria es troben a tot el litoral, principalment a illes i illots costaners. . Es calcula que hi ha unes 10.000 parelles a Catalunya, i la colònia més nombrosa és la de les Illes Medes. En els darrers anys la població ha augmentat molt degut a l'aprofitament que fa dels abocadors i la disminució de la pressió humana sobre les colònies de cria.