|
|
Passos a
seguir
1r. Triar la història
Tant si és de creació
pròpia com si es tracta d’una narració ja existent, per iniciar-te hauries de
començar amb un text curt, amb només dos personatges principals, amb un escenari
senzill, on hi passen un nombre limitat d’accions. |
Per exemple: (tal com està escrita originàriament) |
|||||||||||||||||||||||
2n. Escriure’n
un resum especial
Aclarim-ho. Un resum
típic només conté les idees principals. En el redactat que es necessita per
un còmic hi ha d’haver
La diferència rau en
que no cal que siguin extenses, si no estrictes i precises, curtes i
aclaridores. |
Per exemple: (tal com quedaria pel còmic) |
||||||||||||||||||||||||
3r. Dividir i subdividir l’escrit.
Es tracta de dividir l’escrit
en escenes. Cada escena conté unes accions continuades que passen en el
mateix lloc, com una part lligada. Per exemple, un diàleg amb les
descripcions corresponents dels gestos, la situació i el lloc poden conformar
una escena. Si l’escrit ja l’has fet en paràgrafs millor que millor, perquè
et pot orientar a l’hora de separar les escenes o seqüències. Has de tenir en compte
que el procés d’elaboració no està mai tancat, a mesura que avancis en la
creació del còmic, aniràs tenint idees noves i faràs constantment
modificacions. Per tant no et preocupis si no et surt gairebé. Aquestes
divisions seran la base per decidir la quantitat de vinyetes que calen. Cada escena es
subdivideix amb imatges (vinyetes) que seqüenciades completaran l’escena. |
Per exemple: (dividida en seqüències) |
||||||||||||||||||||||||
4rt. Personatges
S’han de preparar abans
de començar amb el guió, i, és clar, abans de fer la composició, perquè poden
condicionar els recursos i les tècniques que s’utilitzaran, pròpies del
llenguatge del còmic. Se’ls hi ha de definir
la forma, colors ... Triar els trets físics principals
que seran la característica constant en tot el còmic, perquè identificaran el
personatge en tot moment. És aconsellable fer-ne
esbossos en diferents poses per fer-te’ls més teus. |
Per exemple: (les proves) |
||||||||||||||||||||||||
5è. Elaborar
el guió del còmic
El punt més important, l’únic
imprescindible, perquè s’hi organitzen i s’hi defineixen tots els detalls que
formaran la composició de l’interior de les vinyetes i, a grans trets, el
muntatge de les tires o pàgines. Per cada escena
s’indicaran tots els detalls de composició, tota la part tècnica de cada
vinyeta i la seva distribució a la pàgina. S’hi indicaran les referències que
assenyalin la progressió seqüencial (línia d’indicativitat). La lectura d’un
còmic, en el món occidental, ve determinada per una prioritat de l’esquerra sobre
la dreta i de la part superior sobre la inferior. Amb tot, per a que la
lectura no sigui arbitrària, ha de tenir referències que n’assenyalin la
progressió seqüencial. El guió s’escriu en una
taula com la que hi ha a continuació:
|
Per exemple: (El guió elaborat) |
||||||||||||||||||||||||
6è. El muntatge
Es tracta de transforma
el guió en pictogrames seqüencials per a cada escena. Després s’han de lligar
les diferents escenes i així mantenir el fil narratiu. Per la composició
tindrem en compte la línia d’indicativitat que ja hem definit, però és en el
muntatge on ens adonem si les indicacions que havíem donat expressen el que
volíem i aconseguim un “ritme intern”. Comprovar la relació
entre vinyetes donarà la coherència necessària per mantenir un fil narratiu o
descriptiu. Alguns dibuixants de
còmics són intuïtius i tenen aquests conceptes assumits sense necessitat de
pensar-los. Es deixen portar per la necessitat d’expressar el que volen
comunicar i busquen la millor manera de fer-ho. |
Per exemple: (la primera pàgina del còmic) |
||||||||||||||||||||||||
7è. Revisar-lo
Un cop acabat es
convenient donar-lo a llegir a algun amic per saber si produeix els efectes
que preteníem, si la història s’entén bé, si la línia d’indicativitat es
correcta i s’interpreta tal com l’havíem pensat, etc. Sempre es pot retocar
abans de donar-lo per enllestit. |
|
||||||||||||||||||||||||