DADES GENERALS

INICI DE PÀGINA

GEOGRAFIA

L'Índia està formada per una gran península que s'endinsa a l'oceà Índic i per muntanyes escarpades. La serralada de l'Himàlaia emmarca el territori. Rius: Ganges, Buahmaputua (els grans).

L'Índia, amb una àrea de 3.288.000 km quadrats, ofereix una gran varietat de paisatges i morfologies. En el recorregut dels 3.200 km que van dels pics amb neu permanent de l'Himàlaia, a l'extrem nord, fins al paratge tropical de Kanyakumari, a l'extrem sud del país, i en els 2.700 km que van d'est a oest, travessem tot tipus de paisatges, caracteritzats per una geomorfologia, un clima, una vegetació i una fauna propis.

INICI DE PÀGINA

HISTÒRIA

La història de l'Índia es remonta a 4.000 anys a. C.i va des d'èpoques en què diverses civilitzacions van passar per les seves terres i les van dominar, passant pel naixement del budisme i la seva expansió, les èpoques de les conquestes dels musulmans i de l'imperi mogol, l'època colonial anglesa, fins arribar a la República Índia.

El Taj Mahal és el mausoleu de la dona d'un emperador mogol del segle XVII que va ser construit per uns 20.000 treballadors des de 1632 fins 1643 a Agra, una ciutat al nord de l'Índia. Aquest enorme edifici acabat amb cúpules va ser erigit en estil indoislàmic i es va fer servir marbre blanc i gemmes incrustades. A cada punta hi ha un mineret i les parets exteriors estan decorades amb passatges de l'Al Corà, el llibre sagrat dels musulmans. L'emperador i la seva dona estan enterrats a la seva cripta.

Què és el budisme?

El budisme va néixer a l'Índia al segle VI aC. Actualment la practica menys del 0,75% de la població. El budisme va prendre el nom del seu fundador Siddharta Gautama, el Buda (que vol dir "il·luminat"). Buda, desencantat de la situació en que havia arribat l'hinduisme, va buscar en el retir i la meditació l'explicació del sofriment humà i de les forces del mal que el provoquen. Va arribar a la conclusió que la vida és misèria i desgràcia, un cicle etern de reencarnacions sense fi provocades pel desig humà, del qual els homes només se'n poden alliberar amb la meditació i l'acció correcta.
El budisme no té un déu que jutgi, protegeixi o castigui: només hi ha una llei inexorable de causa i efecte, el dharma, que determina el destí dels individus.

I l'hinduisme?

La majoria dels indis són hinduistes, per tant, podem dir que l'hinduisme és la religió principal i a més a més la més antiga. És practicada per més del 80% de la població.
Pels hindús, Déu pot adoptar milers d'aspectes diferents. Les seves tres formes essencials són Brahma, Shiva i Visnú.
Els nens aprenen a conèixer aquests Déus escolten les històries que les seves mares els hi expliquen de les epopeies del Ramayana i el Mahabarata, on es narren els violents combats en que participaven aquest Déus.
La família sencera va a visitar els temples. Cada temple té el seu propi Déu. Als hindús tenen molta fe en un Déu que té el cap d'elefant i es diu Ganesh.
Els hindús creuen que després de la mort, l'ànima continua visquent dins d'un altres ésser humà o un animal, és a dir, que es reencarna.
Els hinduistes creuen que tots els animals són sagrats. L'elefant és el Déu de la fortuna i la protecció.

INICI DE PÀGINA

MEDI NATURAL

Com és l'Índia?

Aquest país fascinant, s'estén des de mar Aràbic fins els peus de l' Himàlaia, ple de paisatges rics i variats.

Així, el nord de l'Índia és molt divers. Està governat per les himalaies altes, la bellesa impressionant de Himachal Pradesh i Kashmir, les planes de Punjab, Haryana i la conca del Ganges a Uttar Pradesh.

El sud de l'Índia, rodejat per tres oceans, està separat del nord per la serralada que s'anomena Vindhya. La península del sud de l'Índia està protegida pel mar àrab i les valls Eastern Ghats a l'est i la conca de Bengal i les valls Western Ghast a l'oest. Els estats del sud de l'Índia tenen un clima tropical que regala una bellesa en forma de vegetació tropical, la arquitectura, cultura, idiomes i la manera de viure.

A l'est i l'oest, les selves verdes tenen una flora i fauna molt rica i alberguen tribus i molts records del passat històric de l'Índia (sobretot a l'est).. És a dir, des de molts punts de vista, és un món diferent on la vida segueix essent natural i sense pressa.

Al nord-oest de l'altiplà de Malwar, hi ha el desert de Thar o gran desert de Rajasthan. És un desert de sorres interromput només per petits turons rocosos i valls de rius gairebé sempre secs. El desert comença a les muntanyes d'Aravalli i penetra al Pakistan.

A més de l'Índia continental, dos grups d'illes formen part del territori indi: les Andaman i Nicobar, al golf de Bengala, i les Lacadives (o Lakshadweep), a la mar d'Aràbia.
Les primeres són un grup d'illes petites i gairebé deshabitades. Les Lacadives són un grup de 27 illes coral·lines escampades per la mar d'Aràbia. Cap d'aquestes illes, moltes d'elles en forma de ferradura, té més d'un parell de quilòmetres d'amplada i la majoria estan deshabitades.

El clima.

L'Índia és un país de contrastos climàtics. En una tarda d'estiu molt calorós, la temperatura pot arribar a 55º c en algunes zones de Rajasthan i del sud-oest de Panjab. En una nit d'hivern freda, el termòmetre pot baixar fins a 45º c en la regió de Kargil.

Les temperatures són tropicals i calentes amb variants regionals. El temps és més fresc entre finals de desembre i febrer, amb dies secs assolellats i amb temperatures més baixes durant el matí i la tarda. Entre març i maig fa calor, especialment quan tot està sec i amb pols. Les pluges del monzó solen produir-se, en la majoria de les regions, entre juny i setembre. El monzó és un vent que bufa des del sud-est d'Àsia. A l'hivern bufa de la terra cap al mar i és sec i fred, mentre que a l'estiu bufa des de l'oceà cap a la terra, i és càlid i humit, i porta abundants pluges.

La fauna índia.

A la jungla humida d'un delta a Bengala hi habiten cobres, cérvols, rinoceronts (n'hi ha uns 1.200), cigonyes, cocodrils, monos, i tigres devorador d'homes, ...

En canvi, a la sabana de Rajasthan habiten camells, antílops, lleons i també elefants.

Als sud, a les proximitats dels arrossars hi ha elefants, garses, macacus i búfals salvatges, però també hi ha els búfals domèstics. El búfal salvatge és l'animal que té les banyes més llargues de tot el món.

Al riu Ganges hi podem trobar moltes llúdries. Aquests animalons ajuden als pescadors a pescar peixos i com a recompensa els donen les deixalles perquè s'alimentin. És una tècnica de pescar molt antiga.

Si els vols conèixer millor, aquí en tens alguns:

TIGRE DE BENGALA El tigre de bengala és un felí carnívor asiàtic, famós pel seu poder i astúcia, és un símbol de la nació de l'Índia. Actualment hi ha molts pocs tigres en aquest territori i en el món, la població ha disminuït a uns pocs centenars. El govern de l'índia amb el programa "projecte tigre" ha fet molt esforços per protegir-los.
	EL PAÓ REIAL El paó és una au natural de l'Índia i el podem trobar en vida salvatge o domesticat a les cases. La consideren la seva au nacional. El paó mascle té més colors que la femella.
ELEFANT ASIÀTIC A l'Índia hi ha uns 20000 elefants. Les amenaces principals que pesen sobre l'elefant d'Àsia són la destrucció del seu hàbit, la caça furtiva, les quotes irreals de captura per la domesticació, les guerres i la pressió de les poblacions humanes, sempre molt nombroses.

INICI DE PÀGINA

POBLACIÓ

La població de l'Índia és d'orígens racials i culturals molt diversos, però dins la gran diversitat podem distingir tres grans grups: els caucàsics, els austrloides i els mongoloides.

Del total de la població de l'Índia, 1.014.003.817 habitants sabem que:

• Població rural: 76,7%
• Població urbana: 24,3%.

Per què porten aquell puntet al front?

El bindi és un petit cercle que es col·loca en el punt central del front (aashna), i que es diu que ajuda a la concentració. Les dones casades utilitzen el bindi de color vermell.

El saris

A l'Índia cada estat té el seu propi vestuari, però en general el típic vestit de la dona hindú és el sari o saree, fet de seda, cotó i tela sintètica. Els saris tenen uns colors molt vius.
El sari pot ser senzill, estampat o brodat. Són fets per a ocasions especials com un casament.
El salwar kameez és la roba normal de la dona. Són pantalons que es porten a sobre de la samarreta de màniga llarga. Pot ser senzill o decorat.
Els saris únicament el poden dur un cop s'han casat.

Com vesteix l'home?

L'home utilitza pantalons. Alguns porta un dhoti kurta, que és el que portava Mahatma Gandhi i que arriba a mitja cama. També hi ha el pijama kurta, que és un pantaló amb una camisa llarga de coll alt, molt elegant.

El turbant "Sikh"
A l'Índia no tothom utilitza turbant. A la zona del Rajasthan els fan servir per protegir-se del sol del desert i del mal temps. A les ciutats només els fan servir els seguidors d'una religió, el sikhisme, és un turbant acabat en punxa molt característic.

Els sikh consideren els seus turbant com un vincle important amb déu que cobreix una part molt privada i personal del seu cos. El turbant sikh no és el mateix que un barret, és una peça llarga de tela, generalment de varis metres que el porta un bon temps per poder posar-les.

Els sikhs no es tallen el cabell mai de vida i el guarden dins del turbant, on també hi porten un punyal hindú per defensar la línia de la veritat. No s'afaiten mai ni es tallen la barba. A la zona del Rajasthan el més comú és veure'ls amb bigoti. El cabell es deixa créixer per acceptar el cos tal com és.
La salutació entre els sikhs és "Sat Nam" que vol dir, la veritat és la meva identitat.

Què hi fan al riu Ganges?

És un riu associat amb el mite i la realitat, amb la terra i la gent de l'Índia. El sistema de creences a l'Índia es basa en una relació íntima amb la naturalesa, per això, els rius se'ls fa una reverència com un gest de reconeixement de la seva capacitat de sobreviure a les societats bàsicament agràries.

Quan la gent es banya al riu Ganges ho fa per purificar la seva ànima. Els hindús creuen que l'aigua ´s tan sagrada que es mantindrà neta per sempre. També desitgen que les seves cendres siguin escampades en aquest riu amb la creença que les seves ànimes aniràs directament al cel.

INICI DE PÀGINA

ELS NENS

El sistema educatiu de l'Índia cons te deu anys d'educació escolar primària, mitja i secundària; dos d'educació secundària superior i tres d'universitària. A més, existeix un programa nacional d'alfabetització d'adults.

Imatge d'una escola a l'Índia.

La tassa d'alfabetització (el 73,3% dels adults saben llegir i escriure) varia molt depenent de les regions; així, a Kerala, al sud de l'Índia, s'ha assolit pràcticament el 100% d'alfabetització, possiblement arrel de la importància que es dóna allà a l'educació de la dona i a la seva posició relativament alta dins la societat.

L'EDUCACIÓ DE LES NENES A L'ÍNDIA

Només dos de cada cinc dones a l'Índia saben llegir i escriure.

• Al voltant del 40% de les nenes índies menors de 14 anys no assisteixen a l'escola.
• En conjunt, 64.900.000 nenes en edat escolar no assisteixen a l'escola.
  

UN CONTE

Conte hindú

La contalla que us presentem aquí barreja persones i animals per explicar-nos d'on li ve la fama de murri al xacal , bèstia que a l'Índia té la mateixa reputació picaresca que la nostra Guilla .

LES GRALLES I EL SERPENT

Potser no sabeu per què el xacal és considerat com el més llest dels animals de la jungla .

I per això cal que us expliquem que, una vegada, hi havia una parella de gralles que tenien el seu niu al capdamunt d'un gran bananer. El niu era d'allò més confortable i la parella de gralles en tenien la màxima cura.

Covaven els seus ous sense adonar-se que a la soca buida del bananer s'hi havia entaforat una serpent enorme.

Des de dins del bananer la serpota es va anar enfilant fins el niu i per sota va xuclar i devorar el contingut d'aquells ous.

Pare Gralla i mare Gralla van plorar amargament, fins i tot els va passar pel cap la idea d' abandonar aquell niu.

És ben sabut que els homes valents, els elefants i els lleons abandonen les seves llards per anar a lluitar pels seus béns, però ni les gralles, ni les gaseles ni els vells ho fan, això de deixar el cau.

No obstant això, Mare Gralla, agenollant-se al costat del seu espòs, li va dir, tristament:

-Maridet meu, els meus fillets han desaparegut engolits per aquest terrible serpent. No puc fer més que plorar. Voldria fugir ben lluny d'aquest lloc tan desgraciat i que ens porta tants mals records, i et suplico que anem a buscar un altre niu en un arbre que sigui ben lluny. Aquí mai no tindrem pau, perquè sempre estarem en perill mentre el serpent faci el seu cau a la soca del nostra bananer.

Davant d'aquests planys, Pare Gralla es va sentir tot commogut, i va intentar calmar la seva dona.

-Bonica meva, vivim en aquest arbre des que ens vam conèixer i d'això ja fa tant de temps que ni me'n puc recordar. Tingues paciència i jo et prometo que trobaré la manera de desembarassar-nos del nostre enemic.
-Però aquest serpent és molt verinós! Com t'ho faràs, maridet meu, per vèncer-lo?
-És cert que ell és més gran, més fort i més verinós que jo, estimadeta. Però és que no penso lluitar tot sol. Tinc bons amics que ens ajudaran, ja ho veuràs.

Havent dit això, Pare Gralla se'n va anar a trobar un dels seus bons amics, el xacal, a qui li va explicar la trista història de la mala fi dels seus fills, i després li va preguntar:

-Ens pots ajudar? Si teníem una altra niada i la serp tornava a fer el mateix, la meva esposa i jo moriríem del disgust.
-Amic meu- va respondre el xacal-, tinc una idea. Aquest brivall serà castigat com mereix.
-Com? - va interrogar-lo Pare Gralla.
-Escolta'm bé. Heu de trobar un indret on visqui gent rica. Observeu-la i vigileu-la atentament. I, quan ningú se n'adoni, agafeu una de les seves joies i emporteu-vos-la volant. Amagueu-la a la soca buida del vostre bananer, allí on s'ha instal·lat la serp. Els homes creuran que ha estat ella i la castigaran com mereix.

A Pare Gralla i Mare Gralla els va faltar temps per seguir el consell del xacal.
Mare Gralla va trobar aviat un estany on es banyaven algunes dames de la cort del maharajà, que havien deixat les seves joies i els seus vestits a la riba. Ella que sí, que baixa en picat, agafa un collaret d'or, i fuig rabent, cel enllà, fins a la soca buida de l'arbre on el mal serpent dormia la migdiada.

Quan les dames de la cort es van adonar que els faltava el collaret d'or, van enviar el gran camarlenc i els seus guàrdies a l'encalç del lladregot, i aquests, furetejant per aquí i per allà, aviat van anar a parar al forat que hi havia a la soca buida del bananer, des d'on van veure com el collaret refulgia damunt les anelles d'escata de la serpota.

Ben convençuts que aquella bèstia era la pispa que havia robat el collaret, els soldats la van colpejar fins a deixar-la feta una estora, van recollir el collaret i el van dur a les dames de la cort, que els van recompensar.

I així és com Pare Gralla i Mare Gralla van poder reprendre amb tranquil·litat la seva vida i van tenir niades i niades de fills i filles que van omplir de joia el niu que els seus pares tenien i tenen encara al capdamunt d'un bananer.

I també és així com el xacal va obtenir la gratitud de les gralles, que d'aleshores ençà han anat escampant pel món la seva fama de bèstia múrria i llesta.

INICI DE PÀGINA

WEBS D'INTERÈS

http://hulk.bu.edu/misc/india/

http://www.4to40.com

INICI DE PÀGINA

Agraïments.

En aquesta pàgina vull dedicar un agraïment especial als nens i nenes de cicle Mitjà de l'escola Els Castanyers de Viladrau, a la seva tutora la Mercè i a la Glòria, mestra de pràctiques, per la seva col·laboració. GRÀCIES!!!!!