"Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocasins"- Lema dels Indis Americans.

DADES GENERALS

Superfície
1.958.201 km2
Població
97.365.000 hab.
Clima
Tropical i subtropical
Capital
Ciutat de Mèxic
Expectativa de vida
70 anys
Ètnies
mestissos (60%), indis (30%), blancs (9%).
Independència
1813
Ciutats principals
Aguascalientes, Chihuahua, Guanajuato, Guadalajara, Monterrey, , Cuernavaca, SanLuís Potosí, Ciudad Victoria...
Religions
Catòlica (90% de la població).
Llengües

Oficial: el castellà. Però hi ha més de 40 llengües ameríndies; les més parlades són: nahuatl, maya, mixteco, zapoteco, tzotzil, otomí, tzetzal.

Unitat monetària
Pes mexicà
Renda per càpita
3.700 $

INICI DE PÀGINA


 

GEOGRAFIA

Com ja heu pogut veure en el mapa inicial, Mèxic es troba situat a Centre Amèrica, al sud dels Estats Units. Fixa't en aquest mapa on podràs veure-hi reflectides les ciutats més importants del país.

INICI DE PÀGINA


HISTÒRIA

Les civilitzacions mexicanes.

Teotihuacan, la Ciutat dels Déus.

Teotihuacan és el nom que van donar els asteques a aquesta ciutat que va ser construida fa més de 2000 anys pels antics habitants de Mèxic.

Aquesta gran ciutat era un centre cerimonial i encara s'hi poden visitar les piràmides del Sol i de la Lluna. També es conserven pintures i escultures de diferents déus:

  • els déus de la Pluja i l'Aigua,
  • els del Sol i la Lluna,
  • una serp amb plomes que els asteques anomenaven Quetzalcóatl, que representa un déu civilitzador que segons el mite va donar als homes la ciència i la sabiduria.

Els Maies.

Els Maies van ser una gran civilització que va desenvolupar moltes ciutats importants governades per guerrers i sacerdots.

Els Maies van crear un sistema d'escriptura molt avançat que ha estat desxifrat recentment i que els servia per registrar proeses guerreres dels governants, per anotar el pas del temps, etc.

També estaven molt interessats en el moviment dels astres i la medició del temps. Per això van organitzar un calendari molt precís que utilitzaven per mesurar el temps i per fer prediccions de les dates que serien favorables o desfavorables pels homes.

Els Asteques.

La civilització asteca va ser molt important que va assolir un gran poder militar i van conquerir moltes terres.

Una aspecte molt important d'aquesta civilització és que tenien molt interès per l'educació. Els nens i nenes eren educats des del seu naixement. Durant els primers anys de vida el pare educava els nens i la mare educava les nenes. Més tard anaven a l'escola: els fills de nobles i de sacerdots anaven al calmécac i els altres anaven al tepochcalli.

El mestre era una figura molt important. Així queda descrit en aquest fragment de còdice asteca (náhuatl):

Maestro de la verdad,
no deja de amonestar.
Hace sabios los rostros ajenos...
Les abre los oídos, los ilumina.
Es maestro de guías,
les da su camino,
de él uno depende...
Gracias a él, la gente humaniza
su querer y recibe una estricta enseñanza.
Hace fuertes los corazones,
conforta a la gente,
ayuda, remedia, a todos atiende.

INICI DE PÀGINA


MEDI NATURAL

Com és Mèxic?
El paisatge mexicà és molt divers: tant hi podem trobar boscos de pins i alzines i zones muntanyoses, com zones més seques i desèrtiques i també zones de selva, a més la zona costanera. Tot això fa que hi hagi una gran diversitat d'ecosistemes format per plantes i animals de moltes espècies diferents.

La fauna mexicana.

Aquí tens els animals més importants de la fauna mexicana.

MAMÍFERS
AUS
PEIXOS
RÈPTILS
AMFIBIS

Lobo

Tapir centroamericano

Mono aullador

Ocelote

Borrego cimarrón

Ballena gris

Delfín

Cotorra serrana

Quetzal

Águila arpía

Cardenal

Correcaminos

Espátula rosada

Pez ardilla

Jurel

Pez ronco amarillo

Lagartija

Lagartija escorpión

Tortuga del desierto

Víbora de cascabel

Lagarto cornudo

Cocodrilo de río

Rana

Rana arborícola

Rana pico de pato

Axolotl (ajolote)

Els vols conèixer?

Doncs aquí en tens alguns:

QUETZAL
Per les cultures de Centre Amèrica el Quetzal simbolitzava la fertilitat, l'abundància i la vida. Viu als boscos de muntanya. És una espècie en perill d'extinció.
"CORRECAMINOS"
El "correcaminos" corre veloçment entre la vegetació i pels camins. Pot arribar a assolir els 45 km per hora. Viu en zones semidesèrtiques.
TAPIR
El tapir és d'hàbits semiaquàtics; a Mèxic viu a les selves humides del sudest del país.

"MONO AULLADOR"
El "mono aullador" mascle emet un so estrident que pot escoltar-se a varis quilòmetres de distància. Viu a les selves humides.
"OCELOTE"
L' "ocelote" és un dels felins que viu exclusivament a les selves tropicals de Mèxic; és depredador i un felí que viu als arbres.

INICI DE PÀGINA


POBLACIÓ

On viuen els mexicans?

Població urbana i rural:
Del total de nens i adults l'any 2000:

  • 72'406,270 Urbana (viuen en ciutats)
  • 24'608,597 Rural (viuen al camp)


A què es dediquen els mexicans?

L'agricultura.

L'agricultura és l'activitat que es refereix al cultiu de plantes útils per l'ús i l'alimentació de les persones. A Mèxic els productes més habituals de cultiu són el blat de moro, les pomes, els plàtans, els "frijoles", el "jitomate", l'alvocat, el cafè, la taronja... i d'altres fruites, llegums i verdures.

La ramaderia.

La ramaderia a Mèxic és molt important ja que dels animals s'obtenen moltes coses que es poden menjar, com la llet, els ous, la mel, la carn..., i també materials per fer roba i calçat.
En aquesta activitat es crien vaques, ovelles, porcs, cabres i cavalls, així com aviram i alguns insectes, com les abelles.

La pesca.

Les espècies que més es pesquen són la tonyina, la sardina, la gamba i l'orada.
La pesca a Mèxic es dóna en llacunes, rius, embassaments i al mar.

Els sectors secundari i terciari.

Els mexicans tenen també altres ocupacions distribuides en diferents branques:

  • Mineria
  • Extracció de petroli
  • Indústria manufacturera
  • Electricitat
  • Construcció
I també ocupacions dins el comerç i els serveis en general.

 

La llengua dels mexicans.

La llengua oficial a Mèxic és l'espanyol. Però dels aproximadament 100 milions d'habitants, uns 6 milions parlen alguna de les llengües indígenes. Les més imporants i representatives, és a dir, les més parlades són:

  • nahuatl: 1 milió 445 mil
  • maya: 800 mil
  • mixteco: 438 mil
  • zapoteco: 422 mil
  • tzotzil: 298 mil
  • otomí: 292 mil
  • tzetzal: 285 mil

Població infantil que parla alguna llengua indígena.
Respecte a la població infantil, l'any 2000 hi havia 1 milió 482 mil 074 nens i nenes de 5 a 14 anys que parlaven alguna llengua indígena i d'ells, 1 milió 066 mil 818 també sabien parlar espanyol.

INICI DE PÀGINA


ELS NENS

SISTEMA EDUCATIU MEXICÀ.

Com la majoria de sistemes educatius, el sistema educatiu mexicà també està dividit en Educació Pre-escolar, Educació Primària i Educació Secundària.

Sembla ser que fins no fa gaire eren molt pocs els nens que anaven a escola per fer pre-escolar i que entraven directament a Primària. Això no vol dir que tots els nens mexicans estiguin escolaritzats: del total de nens entre 6 i 14 anys (uns 20 milions), van a l'escola 92 de cada 100 i 8 de cada 100 no hi van.

Si parlem del nivell d'alfabetització, veiem que el 87,18% dels nens entre 6 i 14 anys sap llegir i escriure.

 

Un conte. (Us el transcric en castellà per tal que pugueu apreciar les variants que hi ha respecte del castellà que nosaltres coneixem).

EL TIGRE Y EL GRILLO.

Una vez iba caminando un tigre por la selva muy quitado de la pena, cuando de repente pisó el estiércol de una vaca y salió un grillo enojadísimo de debajo de ese estiércol, y le gritó al tigre:
-¿Por qué me tumbas mi casa?
El tigre volteó para todos lados, pero no vio nada, hasta que oyó un como chillidito, y que se va fijando en un animal, más bien en uno de esos que les dicen insectos que levantaba sus patas delanteras como queriendo pelear.
-¡Aquí estoy, junto a tus patas, y quiero que me hagas una casa porque ésta ya me la desbarataste!
-¿Cuál casa te hice pedazos si no veo más que una caca de vaca?
-Pues aunque te burles, ésa era mi casa y allí vivía yo muy a gusto. ¿Por qué me la hiciste pedazos, a ver, por qué? -gritaba el grillito con todas sus fuerzas, amenazando al tigre.
-Y si no quiero, ¿qué me vas a hacer? -le contestó aquel animalote, nada más para divertirse y burlarse del pobre grillo.
-Mira, no te burles, porque aunque no lo creas, te puedo perjudicar.
-¿Tú? ¿A mí?... Bueno, cálmate; te propongo que luchemos todos los de tu especie contra todos los de mi especie, y si gano no te hago la casa, pero si tú ganas te haré la casa como tú me la pidas.
-Está bien -respondió el grillo- a las dos de la tarde nos encontraremos en la Barranca Verde, allí te estaré esperando con todos mis compañeros.
Y así fue.
El tigre reunió zorras, leones, lobos y toda clase de animales feroces, de uña. Entonces ordenó a la zorra que fuera a asomarse para ver si ya estaban el grillo y los de su especie en el lugar de la cita.
Y sí, allá estaban todos. Había avispas, zancudos, jicotes, abejas y toda clase de insectos que casi no hacían bulto, porque eran muy chiquitos.
-¿Ya reuniste a tus compañeros? ¿Dónde están? No veo nada -decía la zorra como burlándose.
-¿Pues qué no los ves? ¡Míralos, ahí están todos!
-¿Y a poco crees que con esos cuantos animalitos nos vas a ganar? Esos, ni para mí sola.
Entonces la zorra, como se creía muy superior a ellos, le dio un manotazo al montón de insectos y que se le vienen todos encima y la empiezan a picar por todos lados. La zorra quería quitárselos a fuerza de manotazos, pero era peor, hasta que, ya medio loca de dolor, se tiró a una pila de agua que estaba por ahí. Cuando la zorra vio que ya no había enemigo al frente, salió muy espichadita de la pila y se fue corriendo con sus compañeros.
-¿Ya está listo el enemigo en la Barranca Verde?, preguntó el tigre.
-Sí -contestó secamente la zorra.
-¿Y ora por qué vienes tan bañada?
-Porque en el camino me dio calor y por eso me bañé.
El tigre entonces dio un gruñido terrible que quería decir: ¡Al ataque! y ai fue bajando todo aquel animalero haciendo mucho ruido: ni siquiera se dieron cuenta de que la zorra se iba quedando atrás, como quien no quiere la cosa.
Cuando se enfrentaron los dos bandos, los compañeros del grillo cayeron sobre los animales de uña, que no hallaban cómo quitarse de encima a aquellos animalitos que, ensañados, les picaban y mordían por todas partes. Ni siquiera oyeron a la zorra que les gritaba: ¡Al agua! ¡Tírense al agua!
Total, que el grillo le ganó al tigre y éste tuvo que hacerle su casa al grillo.
Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.


INICI DE PÀGINA


WEBS D'INTERÈS

http://www.elbalero.gob.mx/

http://www.cuentocontigo.gob.mx

INICI DE PÀGINA