|
"Governa
casa teva i sabràs quant val la llenya i l'arròs;
puja els teus fills i sabràs quant deus als teus pares."-Proverbi
xinès.
|
|||||
DADES GENERALS
| Superfície |
9.537.590
km2
|
| Població |
1.295.330.000
hab.
|
| Clima |
Depèn
de la regió: Xina meridional, monsònic; Manxúria,
fred; Xina septentrional, continental; regions centrals, temperat;
Xina nord-occidental, desèrtic; altiplà mongol, fred
rigurós.
|
| Capital |
Pequín
|
| Expectativa de vida |
70
anys
|
| Ètnies |
Xinesa
(o "han")que constitueix el 91% de la pobl. Altres minories:
tibetans, mongols, uigurs, miaos, huis, manxús...
|
| Ciutats principals |
Wuhan,
Canton, Nanquín, Harbin, Shenyang, Xi'an, Chengdu, Shangai,
Tientsin...
|
| Religions |
Taoisme,
confucionisme, budisme, cristianisme.
|
| Tassa d'alfabetització |
86%
(pels adults).
|
| Llengües |
Oficial:
xinès
|
| Unitat monetària |
Iuan
|
| Renda per càpita |
860
$
|
La República Popular Xina està situada a l'est del continent asiàtic, a la riba occidental de l'Oceà Pacífic. És el tercer país més gran del món, després de Canadà i Rússia: compta amb una superfície terrestre de 9.600.000 km2.
A part del territori continental, la Xina té 5.400 illes. Les illes més grans són Taiwan i Hainan.
Per saber-ne una mica més sobre la Xina aquí en tens un mapa.
I aquest és un mapa administratiu de la Xina, és a dir amb tota la divisió provincial.
La Xina és un dels països amb la més antiga civilització del món i, la seva història, amb referències per escrit, es de 4.000 anys.
D'aquesta llarga història, regida pel govern de les diferents dinasties d'emperadors que s'han anat succeint, ens en queden records molt importants a través de l'art i l'arquitectura:
La Gran Muralla Xina s'extén al llarg de 6.000 km. va ser el primer emperador xinès, Qin Shi Huangdi, qui va fer construir la major part de la muralla amb terra, pedra i totxanes, com a barrera per fer front als atacs dels pobles nòmades del nord.
Aquestes figures de terracota de tamany natural, són una mostra de les 6.000 figures i cavalls que van ser realitzats per la tomba de Qin Shi Huangdi (210 a.C.).
Què era la "Ruta de la Seda"?
La Xina és un dels països del món amb un desenvolupament econòmic més antic. Fa cinc o sis mil anys es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia; fa tres mil anys ja coneixien la tècnica de fondre bronze, construien eines de ferro i produien alfareria... Però una altra de les produccions més antigues és la de la seda i els seus teixits. Va ser més tard (fa uns 2.000 anys), quan l'emperador Wudi va enviar Zhang Qian amb una missió cap a l'oest: així es va obrir la famosa "Ruta de la Seda", que sortia de Chang An (avui Xian, a la província de Shaanxi) cap a la costa oriental del Mediterrani, passant per Xinjiang i l'Àsia Central. Aquesta ruta va fer possible el transport continu de productes de seda des de la Xina fins a Occident.
La sericultura és encara avui una indústria important a la Xina: els sericultors tracten delicadament els cucs, controlant la temperatura ambiental i protegint-los de depredadors i de malalties. Quan els cucs són adults fan els capolls de seda. Els teixits de seda s'elaboren a partir dels fils d'aquests capolls. La Xina és un dels principals productors mundials de seda.
Els grans invents del xinesos.
El paper, la imprempta, la brúixola i la pòlvora van ser invents de la nació Xina durant les dinasties Song (960-1.279) i Yuan (1.271-1.368); invents que van ser transmesos a altres llocs del món, fent contribucions d'importància trascendental a la civilització humana.
La topografia de la Xina és molt variada. Hi ha cinc serralades, de les quals destaquen la de Kunlun, la de Gangdise i la de l'Himàlaia, amb l'Everest (8.848 m), la muntanya més alta del món.
Segons les diferències climàtiques que es donen en aquest gran país podem distingir tres zones naturals a la Xina:
- La zona monsònica de l'est: amb nombrosos rius i de terres planes (per sota de 1.000 m sobre el nivell del mar), amb un clima humit o semihumit influit pel monsó. És una zona bàsicament agrícola.
- La zona seca del noroest: de clima sec o semisec, té grans prats. S'hi troben les grans zones ramaderes del país.
- La zona del fred altiplà Qinghai-Tibet: amb una altitud mitjana de 4.000 m, hi neixen els dos rius més llargs del país, el Yangtsé i el Groc; és de clima fred i sec.
El fred desert del Gobi, que s'extén pel nordest xinès (en 1.300.000 km2), és una regió àrida castigada pel vent i gairebé sense arbres, situat a la major latitud nord del món. El terreny es composa majoritàriament per un sòl sec, rocallós i de sorra.
El riu Groc, o Huang He, travessa la província de Gansu, prop de la ciutat de Lanzhou. amb una longitud de 4.667 km és el segon riu més llarg de la Xina.
Vegetació i fauna.
A causa de la gran varietat climàtica i topogràfica, la Xina és rica en diferents espècies vegetals. així podem trobar selves tropiclas al sud de la vall del Xi Jiang, vegetació subtropical a la vall del Yangtse, prats i estepes a la zona propera a Mongòlia...
Aquests hàbitats tan diversos fan possible una àmplia varietat de fauna (més de 4.400 espècies de vertebrats), des d'espècies àrtiques fins a espècies tropicals.
Però jo us en vull mostrar dues perquè estan protegides per trobar-se en perill d'extinció: el panda gegant i el tigre del sud de la Xina.
Viu exclusivament al sudoest del país.
S'estima que hi ha, com a molt, entre 20 i 30 tigres del sud de la Xina en estat salvatge; actualment, n'hi ha 47 que viuen en zoos de la Xina. És l'espècie de figres amb més perill d'extinció.
La República Popular Xina és un país unificat i multiètnic. Hi ha un total de 56 grups étnics, tot i que l'ètnia majoritària és la del poble Han (91% del total).
On viuen?
Del total de la població xinesa, 1.295.330.000, sabem que:
- Població urbana: 455.940.000 hab (36,09%).
- Població rural: 807.390.000 hab (63,91%).
Què parlen?
L'idioma nacional és el Putonghua (llengua d'ús comú) o el "xinès mandarín", que és una de les llengües de treball de les Nacions Unides. De les 55 minories ètniques, a excepció dels hui i els manxú que untilitzen també la llengua nacional, les altres 53 ètnies usen les llengües pròpies (i 23 tenen la seva pròpia escriptura).
En què creuen?
La Xina és un país amb múltiples religions i més de 100 milions de creients. Les principals religions són: Taoisme, confucionisme, budisme, cristianisme, islamisme, budisme...
SISTEMA EDUCATIU XINÈS.
A la Xina l'escolarització és obligatòria durant un període de 9 anys (educació Primària i Secundària). El sistema educatiu xinès està dividit en:
- Educació Pre-escolar: dels 3 a 6 anys, on els nens aprenen jocs de tots tipus, a ballar, a cantar i a actuar.
- Educació Primària: dels 6 als 12 anys, on aprenen xinès, matemàtiques i educació moral. Cap a final de la Primària també s'introdueix alguna llengua estrangera, com l'anglès.També s'anima a practicar esports diversos.
- Educació secundària: té dues parts, la junior, on tracten matèries de ciències, geografia, història, anglès i educació física; la senior, que seria una mena de batxillerat, on cada alumne escull les matèries que més li atrauen i on els exàmens són molt importants per determinar els nivells de cada alumne (fins i tot, organitzant concursos i competicions entre estudiants).
Alumnes d'educació infantil xinesos en una classe de dansa.
Un conte xinès.
ELS QUATRE DRACS. -Han-wei Liu (Zhejian, Xina).
Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d'encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: "Déu dels cels, per favor, envia'ns pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els conreus s'havien fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l'emperador Jade que plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l'allunyat palau celestial de l'emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada poc cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
- Però majestat, els conreus s'estan assecant i la gent s'està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!
L'emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s'hi avenia.
- Ah, d'acord! -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra.
L'emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.
Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l'argila seca.
Els quatre dracs es van adonar que l'emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una idea.
- El mar, que no és ple d'aigua? Hem d'absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l'única que tenien.Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l'aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l'aigua del mar va caure en forma de pluja.
- Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d'arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va bramar quan van portar-li els dracs al davant-. Es l'última vegada que em desobeïu!
Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l'aire volant i aterressin sobre els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (perlí) al sud, llunyà i tropical.