1ra època: Dels anys 80 fins al 86
Fèiem uns seminaris de mestres d’AEE on es posaven en comú les metodologies que feia servir cadascú, els problemes que tenia a l’escola (tothom el veia com un bitxo rar que no sabia que feia). i aquelles reunions els confortaven. Era com una psicoterapia.
Temes lligats als pre requisits, a les prèvies que es deien:
Mínims adquirits per l’alumne
Psicomotricitat
Trastorns perceptius
Estructuració espacial i temporal
Etapes del Piaget
Llavors es creia que hi havia unes prèvies que l’alumne havia d’assolir abans d’aprendre a llegir o escriure. Fins que no les aconseguia, o estava "madur" no se li ensenyava a llegir o escriure, o res de matemàtiques. Hi havia fitxes i fitxes d’aquestes prèvies. Els nens les feien, i les feien bé, però quan tornaven a l’aula continuaven amb les mateixes dificultats.
La psicomotricitat era vivencial, o sia a través de viure amb el teu cos certs moviments i contactes, arribaves a entendre moltes coses. Així els mestres i els nens creixien:
Va ser una moda. Les modes són part de la nostra professió. Ara ens sembla que tot passa per la psicomotricitat, després que tot passa per les matemàtiques, o tot pel treball cooperatiu....
Temes lligats a les àrees amb alumnes amb més dificultats:
Llenguatge oral: les dislàlies i com tractar-les
Llenguatge escrit: trastorns i la dislèxia
Les dificultats matemàtiques
Com veieu aquests temes són bastants recurrents el que significa que les dificultats dels alumnes de llavors i ara són les mateixes. El que penso que ha canviat és la manera d’enfocar el treball que s’ha de fer.
Temes d’organització de les AEE
Intercanvi d’experiències
Elaboració de material per àrees concretes, programacions. PDI
Coneixement de distintes organitzacions d’AEE
Metodologia, recursos
Els racons de cicle inicial
Suport al Cicle Inicial
Els mestres d’EE eren els responsables amb l’ajuda de l’EAP de fer els PDI, programa de desenvolupament inicial, que significava que a partir del que el nen sabia, es feia un programa del que havia de treballar, encara que a la classe es fes una altra cosa. De totes maneres hi havia mestres que ja veien el lligam necessari amb la classe i començaven a pensar com fer un treball conjunt.
Temes que preocupaven a l’escola
Alumnes amb trastorns de la personalitat
Aquest tema com veieu és molt recurrent. He trobat molts escrits parlen d’això.
Aquí va començar una petita revolució: ja no s’havíem de dir mestre d’AEE, sinó mestre d’EE. La tasca era de suport a l’escola Els mestres volien sortir de la seva aula, passar a formar part de l’escola i treballar conjuntament amb el mestre tutor. Començaven a estar cansats de treballar en el seu xiringuito.
Llavors es va començar a parlar del mestre i el treball de suport. Això va embolicar molt les coses, perquè la feina era distingir aquests dos termes. Es definia la tasca del mestre de suport en tres àmbits; prevenció, reeducació, i dinamització.
El mestres d’AEE, degut a les mancances de formació, es va espavilar a formar-se i realment va ser un motor de renovació a l’escola.
Portar a terme la tasca de suport significava: