El Document d’Educació especial nš 8 de l’any 1986 ja deia que "la nova visió d’escola que avui dia està reeixint porta inherents un seguit de trets, entre ells el de donar resposta a la diversitat de necessitats educatives, sempre que sia possible en el marc ordinari."
També va sortir el llibre del Cèsar Coll sobre "El marc curricular per a l’ensenyament obligatori" que alguns van fer anar com un missal. L’esperit de la reforma i del constructivisme es va posar sobre els nostres caps.
A partir d’aquí van sortir nous conceptes: NEE, treball a l’AO, mestre de suport, atenció a la diversitat, currículum. També va sorgir el terme d’ACI, que convivia alhora amb el PDI. Hi havia molta confusió, com en totes les revolucions. .
Fins i tot vam anar a un curs que es deia "Elaboració de programes de desenvolupament individual. Adequacions i ajustaments individualitzats del currículum escolar. Quina contradicció, oi?
S’obria un debat sobre el tema de la reforma educativa. S’aportaven suggeriments sobre el capítol 15 del Projecte de reforma. Es parlava d’unificar criteris.
Convivien conceptes nous i vells, conflictes d’on neixen coses.