El ioga a l' educacio :::: 1.3 Per que el ioga a l' educacio

Actualment ens trobem davant d’una situació de crisi del sistema educatiu; la manca de respecte, d'interès i d'esforç són termes que surten contínuament quan es parla d’aquest sistema. A la vegada, els desordres psicològics: ansietat, angoixa, estrès, inseguretat, manca d’autoestima... comporten serioses dificultats d’aprenentatge, actituds agressives, i situacions de violència que compliquen les relacions alumnat-professorat i/o entre l’alumnat.

L’entorn sociocultural en què neixen i creixen les noves generacions comporta canvis dels hàbits perceptius i dels processos mentals, que el sistema educatiu hauria de tenir en compte. En el treball desenvolupat per N’Eugènia de Pagès i Bergés “La ment Zapping” (llicència d’estudis curs: 2000-2001) exposa amb tota claredat les causes de la manca d’atenció i concentració de l’alumnat, justifica la necessitat d’educar, també, emocionalment i d’introduir tècniques de concentració i de relaxació en la pràctica diària d’aprenentatge.

Nosaltres creiem que el ioga dóna eines que ajuden a equilibrar l’energia, a focalitzar l’atenció, a afluixar les tensions físiques i mentals i a generar un millor ambient per treballar a la classe.

La integració del ioga en l’educació intenta centrar l’alumne/a en el seu potencial energètic amb la finalitat d’aconseguir un desenvolupament harmoniós.

Concretant, podríem dir que la pràctica de tècniques de ioga a la classe ajudaria a:

Desvetllar la capacitat d’”ESCOLTA “ de:
- les sensacions corporals, per tal de tenir la capacitat de relaxar-se i d’ajudar-se quan calgui.
- les emocions i de l’estrès, tot aprenent a conduir-los.
Desvetllar el gust d’aprendre.
Aprendre a relaxar-se en el doble sentit d’aconseguir la calma i de “relligar-se” al propi eix, aprenent a estar present, arrelat al moment. Aquests aspectes faciliten una millor concentració i una manera de funcionar més eficaç, sense malgastar les energies. Això contribueix a una vida més tranquil·la i harmoniosa per a la persona i per als qui l’envolten.
Obtenir l’equilibri que permet a l’alumnat hiperactiu dirigir i canalitzar la seva energia i, als més tímids, procurar-los seguretat i obertura envers l’exterior.

Caldria afegir que més enllà de millorar la realitat de l’aula, el que es persegueix primordialment és la salut de les properes generacions.