Posició inicial:
Asseguts/des
Desenvolupament:

• Instal·leu-vos confortablement, l’esquena ben dreta.
• Amb la boca tancada, sentiu els vostres narius. Focalitzeu tota la vostra atenció en aquest petit espai sentint el pas de l’aire “sé que l’aire entra, sé que l’aire surt”. No intenteu ampliar la respiració. Deixeu la respiració natural.
• Inspireu i centreu la vostra atenció en un punt, entre les dues celles.
• Ara, intenteu respirar com si oloréssiu un perfum molt delicat (o una flor, llaminadura...).
• Ara, com si volguéssiu evitar que algú que dorm a prop vostre es despertés.
• Feu que la vostra respiració sigui molt subtil observant-la tranquil·lament.
• Adoneu-vos que les vostres fases respiratòries no són gaire regulars.
• Heu notat que un dels vostres narius és més lliure que l’altre

• Fer notar que l’aire que entra és fresc i net ple d’energia i que el que surt és més càlid i arrossega les toxines que el nostre cos necessita.
• Fer constatar que el ritme de la  respiració s’ha regularitzat i s’ha alentit espontàniament.

 Vincle amb la tradició:
Aquest exercici és el començament del Pranayama, la ciència de la respiració.

Efectes:

• L’observació de la respiració exercita l’atenció.
• Fer prendre consciència d’una funció vital que normalment es fa de manera inconscient, ensenya a controlar els impulsos, la qual cosa fa millorar el comportament.

Moment favorable:
En qualsevol moment en què es consideri convenient retrobar la calma o el centrament sobre el que s’està fent.