Posició inicial:
Asseguts/des
Desenvolupament:
- A la propera expiració baixeu el cap, tot arrodonint l‘esquena i poseu-lo a sobre la taula, bé sobre els braços creuats, directament amb el front sobre la taula, o de costat. Si no estan creuats els braços pengen al costat del cos. Instal·leu-vos de manera que estigueu còmodes i no tingueu ganes de moure-us durant una estona.
- Preneu consciència de la vostra respiració en aquesta posició, amb els ulls tancats.
- Sentiu les parts del cos que jo aniré dient i repetiu-les mentalment després de mi: peus sobre el terra, cames, glutis sobre la cadira, esquena, braç dret, braç esquerre, els dos braços, darrere del cap, el front (i la taula), nas, llengua dins la boca, dents, paladar, gola, cap i coll, pit, abdomen, tot el cos, tot el cos. Sentiu que el cos pesa molt i que reposa.
- Ara, moveu els dits (pausa). Moveu els dits dels peus dins les vostres sabates (pausa). Us aixecareu molt lentament tot inspirant (pausa).
- Obriu els ulls, mireu un color que estigui a prop de vosaltres, sense parlar (pausa).
- Comenceu la feina que teníem prevista abans la relaxació
Vincle amb la tradició:
Adaptació en posició asseguda de la cèlebre postura de ioga mudra.
Efectes:
Aquesta posició permet posar el cap inclinat, la qual cosa té els efectes de:
- Irrigar el cervell
- Alentir l’activitat sensorial.
El cervell reposa i es revitalitza. Els batecs del cor s’alenteixen.
La sensació de les parts del cos porta l’atenció de l’intel·lecte al cos, la qual cosa sempre és beneficiosa.
Moment favorable:
- En cas de fatiga intel·lectual o física.
Observacions:
Les variants d’aquest exercici són múltiples. Per exemple els/les alumnes poden posar el cap amb els braços sobre la taula.
Aquesta salutació al descans és la contraposició de la petita salutació al treball. Però, no és indispensable adjuntar-les sistemàticament.
En sortir de la relaxació, és important ocupar tot seguit l’alumnat en un treball suau. Això permet canalitzar l’energia que acaben de recuperar. |
