Header image  
UNA ESTRATÈGIA PER A L'APRENENTATGE  
   
 
3.2.1 > YAMA: CONVIURE
 

sol

 

 

 

 

repirem plegats

 

3.2.1.2 > RESPIREM PLEGATS


Posició inicial:
Els/les alumnes es posen en grups de 4 i estan dempeus durant tot l’exercici.

Desenvolupament:
Primera etapa:
En un primer temps, sense preocupar-vos pel vostre company/a, seguireu el ritme de la vostra respiració acompanyant-lo d’un moviment de braços.

  1. En inspirar, obriu lentament els braços, girant-vos cap amunt, com una flor que s’obre.
  2. En expirar, tanqueu els braços sobre el vostre pit baixant el cap, com una flor que es tanca. En acabar l’expiració, els avantbraços estan creuats sobre el pit.

Vetlleu per sincronitzar bé la respiració amb el gest.

Segona etapa:

  1. Sense parlar, quan sentiu el meu senyal,  repetiu els mateixos gestos, tots quatre a la vegada. Al si del mateix grup, els braços s’obren i es tanquen al mateix temps. Comenceu!

Tercera etapa

  1. El mateix exercici, però tots els grups harmonitzen els seus gestos:  tota la classe respira al mateix temps.

 Vincles amb la tradició
En el ioga, s’insisteix molt en la relació entre el gest i la respiració. (Hatha ioga)

Efectes:

  • En principi, aquest exercici té un efecte calmant sobre la persona a causa del ritme gestual que indueix. Després exerceix el mateix efecte sobre el grup per la sincronització d’un moviment fisiològic essencial: la respiració.
  • Aquesta tècnica és regenerant: oxigena tot l’organisme i particularment el cervell. Clarifica les idees.
  • El contacte amb  “l’altre” és facilitat gràcies a l’atenció simultània en un mateix i en el grup.

Moment favorable:

  • Els mateixos que els indicats en l’exercici del Mirall.
  • Aquesta tècnica és molt recomanable després d’haver estat una llarga estona asseguts/des

Observacions
La presentació d’aquesta pràctica pot ser modulada segons l’edat de l’alumnat.

Variant:

Posició inicial:
Dempeus formant un cercle

Desenvolupament:

  1. En inspirar aixequeu els braços oberts amb les mans ben obertes mirant al sostre, imatge de la flor que s’obre.
  2. En expirar creueu  els braços, recollint tot l’aire,  i ajupiu-vos.
  3. En inspirar desplegueu els braços torneu a la posició inicial i expireu.