La ignorància en el jove és disculpable i la seua saviesa menyspreable. En les persones madures, però, la ignorància és allò més vergonyant i llur falta més denigrant.

40

Empareu-me dolces palmeres,
compadiu-me pel meu estat.
Per ma vida! Si descobriu
el gran dolor de separar-vos
plorareu igual que faig jo.

I és segur que la fortuna
separarà les vostres palmes.

43

Quina pena que no veig les persones
que m’eren guia i bon aixopluc;
que eren el núvol que plou generós,
i la llar que m’acollia i sostenia.

Res m’enterbolia les nits
Fins que la mort me les furtà.

Mon cor és flama i foc;
els ulls em destil·len aigua.

II 182

Heu de rebre amablement
qui us porta un regal a casa;
un present molt voluminós
i pesant que el deixa exhaust.
Heu de rebre cordialment
el missatger que, cansat, marxa
alenant i ensopegant
amb les galtes roges de vergonya.

II 183

Quan estigues preocupat per un problema
que voldries solucionar eficaçment,
busca un mitjancer cec i ensarronador.
No busques ningú més si no es diu DINERS.

???? ? ???? ? ?? ? ????? ? ?
?????? ???? ?????? ??? ?? ?????? ??

Sense parar recórrec el cel
per si puc veure l’estrella que mires tu.

Abu Bakr al-Turtuxí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126)

Versió àrab de Naima Riyani ben el-Arbi i de Lhoussaine Khouya (3r ESO-C)

Ayudadme dulces palmeras.
Compadecedme por mi estado.
¡Por mi vida! Si descubrís
el gran dolor de separaros
lloraréis igual que hago yo.

Y es seguro que la fortuna
separará vuestras palmas.

Abú Bakr al-Turtuxí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126)

Versió espanyola de Raúl Rivero (2n ESO-C)

Os meus olhos rastrejan o céu imenso
buscan a luz de sua cara nas estrelhas.

Para si me chega doces cheiros seus
paro os caminantes por todos os sendeiros.

Queria ouvir nos ventos da onde vives.
as coisas que faz, as coisas que dizes.

Para ouvir o seu nome tenho a orelha com atençao,
atrás todos os velos ti veijo na minha mente.

Abu Bakr al-Turtusí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126)

Versió portuguesa de Bàrbara Cid da Silva.

Mama care perde un baiat ûi trista;
pentru acel ce nu se separa de cei ce iubeste,
acesta mama neplauta nu îi încurca.
Acestes lungi napti cînd nui nimeni em face sa vad
pajare pline de o boutura amarga.

Abu Bakr al-Turtusí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126)

Versió romanesa d’Stefan Pituscan. 2n ESO-C

La mare que perd un fill fa gran llàstima,
però aquesta desgràcia no colpeix
qui no s’ha separat mai dels qui estima.

Em fan beure les llargues nits d’absència
copes plenes d’amarga coloquíntida.

Without stopping, I look in to the sky whith my eyes
In case I can see the star that you are looking at.

Abu Bakr al-Turtuxí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126)

Versió anglesa d’ Eugene Bentley

ABSÈNCIA

Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
Per si de cas puc veure l’estel que mires tu.

Als rodamons viatgers els demane insistent
Si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger.

Només mouen els vents, em plante cara d’ells
Per si el més lleu em du qualque mot que fos teu.

Furtiu esguarde aquells que trobe arreu-arreu
Per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret.

Rodant camins amunt, sense meta ni rumb,
Vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.

Josep Piera: Poemes de l’orient d’Al-Andalus. BCN, Edicions 62, 1983.