En Jaume Masferrer, àlies Toca-son sembla que era fill d'aquestes contrades, on abunda el cognom Masferrer, gràcies sobretot al gran mas Masferrer de Sant Sadurní d'Osormort. Reglà i altres autors han pretès que era un membre de la «quadrilla d'en Serrallonga» (Joan Reglà i Joan Fuster. Serrallonga-Vida i mite del famós bandoler. Ed. Aedos, Barcelona 1961, pàg. 122), però això no és massa clar, ho podia haver estat inicialment, podia haver actuat en algun moment confederat amb ell, però és segur que fou un «Cap de quadrilla». Ho diu clarament el fet que el 21 de maig de l'any 1631 fou pres i penjat un tal Bartomeu Casals, sabater de Sant Boi de Lluçanès, per anar armat amb predrenyals i ser amic de Joan Cortada, Joan Billén i Gabriel Canal, tots ells de la quadrilla d'en Toca-son (Nota d'arxiu publicada al B. C. E. Vic, fol. 4 (1923-1924) núm. 48 pàg. 162. Citant l'Arxiu de la Vegueria de Vic, Processos criminals I , segle XVII).

El seu renom o malnom «Toca-sons» el rebria d'alguna particular característica seva: Toca-sons en el sentit obvi sembla ser un sinònim de «dormilega». Bé que la gent li deia també «Toca-sons», cosa que sembla decantar el seu nom vers alguna especial qualitat musical. No oblidem que tots els principals bandolers tenien noms o renoms pintorescos al segle XVII, com el Galan de la Goula, el Bastard Cadell, el Borni, la Guineu, el Fadrí de Sau, en Pica-sal-ves, en Casa de quatre, en Trucafort, en Granolla, en Cara-bruna, la Mula de Palau Solità, en Viola, lo Vadelló, en Salta-mates, etc.

El seu radi d'acció era sobretot les Guilleries i el Cabrerès, però el trobem fent sortides vers Castellbisbal i el Gironès. Les seves actuacions són documentades entre el 1629 i el 1631, però no dubtem que devien començar molt abans. És possible que abans del 1629 hagués format part d'altres bandes, potser de la d'en Serrallonga, fins que se sentí prou valent per actuar sol.

Una de les primeres accions que li coneixem és de l'agost de 1629. Segons un procés fet contra ell, la nit del 31 d'agost de l'any 1629, ell i un altre bandoler no identificat van matar prop d'un camp del mas Sauleda, de la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, a en Pere Joan Coll, teixidor de lli, de la vila de Sant Julià de Vilatorta. La causa d'aquesta mort, segons va dir el propi Toca-son a un noi del mas Sauleda, fou perquè en Coll havia posat soldats de Vi lanova de Sau fins a Sant Julià de Vilatorta per detenir-lo (Arxiu Vegueria Vic. Processos criminals s. XVII. Bandolerisme)

Tot el text i declaracions del procés deixen clar que en aquell moment en Toca-son, home que descriuen com a alt, ben plantat. lluint una llarga cabellera rossenca i d'uns 30 anys, era ja famós, conegut i temut.

De la seva actuació en tenim altres notícies, com el fet que el dia 23 de juny de 1630, per manament de l'agutzil reial, Miquel Joan de Mont-rodon, es va comissionar a Josep Fontanelles, ciutadà honrat de Vic i procurador de les baronies del vescomte de Joc (Taradell -Viladrau i Rupit-Susqueda) i del baró de Savassona (Savassona-Tavèrnoles i Sau-Tavertet) per perseguir els lladres de la banda d'en Toca-son que portaven pres l'hereu del mas Fage o Faja de Falgars. El mateix document li mana perseguir també els lladres d'en Serrallonga, que portaven pres en Padrós, fill del masover del Coll de Folgueroles (R. Corbella, Nous datos sobre els célebres bandolers Rocaguinarda i Serrallonga, pàg. 58).

Aquesta i d'altres notícies deixen veure clar que les bandes o «quadrilles» d'en Toca-son i d'en Serrallonga actuaven per separat bé que amb els mateixos mètodes: matant i robant gent per demanar-ne el rescat.

És possible que l'actuació de diverses bandes o grups en un sector petit els obligues a ampliar el camp d'actuació, perquè sabem que el novembre de 1631 el virrei de Catalunya, el duc de Sogorb i de Cardona, va manar pagar 22 lliures i 2 sous al comissari reial i ciutadà de Barcelona Antoni Pau Martí per haver anat «en persecució de Jaume Masferrer, àlias, Tocason, l'altre Cap de Quadrilla, a les parts de Castellbisbal i altros llocs des de 25 de juny al 10 de juliol» (A. C. A. Barcelona. Registre de cancelleria, núm. 5521 fol. 123-124)

Un examen detallat dels registres de Cancelleria de la Corona d'Aragó i de l'Arxiu de la Vegueria de Vic permetria conèixer més malifetes o actes de bandolerisme d'en Toca-son.

La mort d'en Toca-son va tenir un ressò especial perquè era la primera gran víctima o èxit del nou virrei, el duc de Sogorb i de Cardona, que va prendre possessió del seu càrrec el 7 de novembre de 1630 i tot seguit va manifestar i posar en pràctica mesures molt dures contra el bandolerisme.

El bandolerisme era aleshores una plaga endèmica del país. Molts estudis tracten aquest tema i per tant no ens hi detindrem més. El nou virrei es va proposar acabar amb ell i gairebé ho va aconseguir ja que endemés de prendre i penjar molts bandolers secundaris i de castigar durament els amics i encobridors seus, va acabar amb la banda d'en Toca-son i amb la d'en Serrallonga, que seria pres a finals de desembre de 1633 i ajusticiat a inicis de gener de 1634.

Com veurem tot seguit, la mort d'en Toca-son fou una cosa impensada ja que el va matar un jovenet temerari de Taradell, però això fou possible perquè la forta persecució duta a terme per ordre del nou virrei, tot al llarg de l'any 1631, pràcticament havia dissolt o desbaratat la banda d'en Toca-son i aquest, pel setembre del 1631, anava sol pels boscos; altrament no l'hauria pogut abatre o no s'hauria pogut escapar fàcilment el noi que el va matar o ferir greument.

Els documents i la Relació i romanço que sobre el fet ens han arribat expliquen clarament com va anar la seva mort. El 23 o 24 de setembre, el dia no l'hem pogut fixar ben clarament, dos nois de Taradell, en Montserrat Camprodon i un altre, del qual es calla el nom perquè va marxar corrents deixant en Camprodon sol davant del bandoler, tornaven d'un molí de Viladrau, sembla que del Molí Espatllat o d'Espinzella, o bé d'un altre més llunyà com el d'en Noc, de Masvidal...

Com que hi havia perill o notícia de la presència de bandolers, el moliner va deixar a en Camprodon un pedrenyal o escopeta carregada amb bales o pilotes, com se'ls deia aleshores.

Aquest Montserrat Camprodon -no oblidem que abans Montserrat era nom d'home, les dones es deien Montserrada- és un personatge conegut en la història o passat de Taradell, no solament per aquest fet, sinó per ser el cap d'una família procedent del mas Camprodon de la Castanya, que inicialment vivien com a masovers del mas Codina i que més tard es traslladaren a la vila, on constarien un bon casal, dit cal Ros, a l'indret on hi ha l'actual Convent de les Germanes Dominiques, del carrer de la Vila. Seria temptador pensar que van aixecar el nou casal amb les 300 lliures de la recompensa per haver mort en Toca-son. En Montserrat Camprodon és un antecessor directe o cap de família de la qual dos segles més tard naixeria el poeta Francesc Camprodon, autor, entre altres obres, de la lletra de la sarsuela i després òpera Marina (s'ha parlat d'aquesta família a la revista Taradell, núm. 64, gener de 1954).

Seguint la narració dels fets, la Relació que més avall transcrivim ens diu que en arribar ambdós nois al Coll de Taradell, no l'actual Coll del Vilar per on passa la carretera nova sinó el Coll tradicional, situat sobre la Creu de Pedra, per on passava l'antic camí ral de Viladrau a Taradell, els va sortir en Toca-son, disposat a robar-los, i els va encarar les dues pistoles que portava.

El company que anava amb en Camprodon va poder marxar corrents, però aquest es va treure el pedrenyal que portava i va disparar contra en Toca-son que va caure a terra ferit d'un costat del cap. Segons la Relació, tot seguit en Camprodon va prendre la daga del bandoler i li va donar dos cops per rematar-lo i, temerós que no vinguessin més bandolers, va prendre les armes del caigut i va marxar a cuita corrents a notificar-ho al batlle de Taradell.

Immediatament, el batlle va convocar el sometent i acompanyats d'en Camprodon van arribar al lloc on ell havia deixat el bandoler. En arribar allà ja era de nit i tots es van posar a buscar el bandoler creient que era mort.

Ni en Camprodon ni el batlle sabien qui era el mort, bé que aquest devia tenir la sospita que podia ser en Toca-son, ja que havia rebut la notificació del veguer de Vic, que havia perseguit en Toca-son del mas Cànoves de Sant Julià a Mansa, masia del terme de Taradell, referent a què el bandoler es trobava dins del terme de Taradell.

Sembla evident que els homes del batlle trobarien rastres de sang al lloc dels fets però el bandoler no el van trobar i per això van començar a buscar-lo pels verals. La recerca va continuar fins l'endemà a la tarda quan es van trobar en Toca-son, malferit, a l'indret de la Fossa. La Fossa d'en Toca-son dista prop de dos quilòmetres del lloc on fou ferit -la cobla diu que un quart de llegua-, i sembla evident que el bandoler ferit devia tenir encara el coratge d'arribar fins aquell amagatall o potser li portarien companys seus. Les roques de la Fossa feien i encara tan una balma i tenen a tocar el petit rierol abans esmentat.

La Cobla i la Relació que transcriurem dramatitzen un xic la recerca dient que els homes del sometent ja es burlaven d'en Camprodon, quan en no trobar el ferit li deien que tot el que havia passat era una fantasia seva.

La joia dels recercadors devia ser gran en veure que el ferit era en Toca-son. Tot seguit avisaren el veguer i aquest féu transportar el ferit a Vic i el feren cuidar per un bon metge per obtenir d'ell declaracions sobre els seus companys i amics, bé que els textos literaris diuen que no va dir mai res i que va morir a Vic el 30 de setembre, sis dies després d'haver-lo trobat ferit.

L'agonia d'en Toca-son a Vic va durar uns vuit dies en els quals fou interrogat i visitat entre altres pel baró dels termes de Taradell i de Viladrau, Pere de Perapertusa, vescomte de Joc.

D'acord amb els documents i Relació, un cop mort en Toca-son el seu cadàver fou portat a Barcelona i exposat obertament per a vergonya pública i escarment de malfactors, a la plaça del Rei, on de nit li tallaren la llarga caballera rossa que duia, segurament per lluir-la com a postís alguna dona, segons diu maliciosament en Vallés en la seva Relació.

A en Montserrat Camprodon li foren donades 300 lliures de premi per la seva acció i valentia i al batlle i sometent de Taradell, 100.

Tot i que la vida i actuacions d'en Tocason no difereixen de les de molts altres bandolers, podem dir que ha estat un dels bandolers més «afortunats» pel rastre o notícies que ha deixat en el nostre folklore i en la literatura popular.