Estructura de la membrana plasmàtica

Segons el model proposat per Singer i Nicholson el 1972, la membrana plasmàtica està constituïda per una doble capa de lípids a la qual s'associen molècules proteiques, que es poden situar a les dues cares de la superfície. D'aquesta manera es forma una estructura anomenada mosaic fluid, gràcies a la facilitat de totes les molècules per moure's lateralment.

La composició de la major part de les membranes plasmàtiques presenta el 52% de proteïnes, el 40% de lípids i el 8% de glúcids.
Els glúcids es troben a la cara externa de la cèl·lula, originant una asimetria propia de la membrana.

Els components lipídics bàsics de la bicapa són el colesterol, els glicolípds i el fosfolípids.

Tenint en compte la disposició en la bicapa, les proteïnes es poden classificar en:
-Proteïnes integrals o intrínseques: presenten un sector lipòfil que s'introdueix a la bicapa, i presenten sectors polars cap al medi extern i cap al medi intern, s'anomenen proteïnes transmembrenoses.
-Proteïnes perifèriques o extrínseques: són proteïnes solubles que només tenen sectors polars.

Funció de la membrana plasmàtica

La seva tasca més important és mantenir estable el medi intracel·lular amb la regulació del pas de l'aigua, molècules i elements.
La bicapa lipídica actua com una barrera impermeable a tota mena de substàncies polars, les quals han de passar per canals específics regulats per la pròpia cèl·lula.

Activitats

-Regular el pas de les substàncies.
-Mantenir la diferència de potencial iònic fent que el medi intern estigui carregat negativament (la conjugació del gradient de concentració amb el gradient elèctric origina el gradient electroquímic).
-Dur a terme processos d'endocitosi i exocitosi.

La membrana té dos tipus de transport:

transport passiu: procés espontani de difusió de substàncies a través de la membrana. Sempre es produeix a favor del gradient. Aquest transport es pot donar per difusió simple o per difusió facilitada.
transport actiu: en aquest procés també actuen proteïnes de membrana, però requereixen energia, en forma d'ATP, per transportar les molècules a l'altra banda de la membrana. Es produeix quan el transport es fan en contra del gradient electroquímic.