El cavall és un mamífer de l'ordre dels perissodàctils, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d'egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
 

Com són:

Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit (el tercer), la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc. El dentat definitiu consta de 40 peces; els ullals són rudimentaris i manquen en la femella; són separats de les premolars per un gran diastema o barra, on hom els posa el mos. El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites.

En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes; en els cavalls domèstics, en general, és llarga i quasi sempre caiguda. La cua, més o menys crinuda, sol ésser llarga. El crit del cavall és anomenat aïnada o renill.

Què mengen:

Els cavalls salvatges són animals herbívors.

Com viuen:
Viuen en ramats d'estructura poc coneguda.
 

Com es reprodueixen:

Als dos anys ja són aptes per a reproduir-se; la gestació té una durada d'uns 11 mesos, i pareixen un o, més rarament, dos poltres, que es desenvolupen ràpidament.
 

On viuen:

Els cavalls s'han estès per tot el món, s'han adaptat a tota mena de terrenys i de climes, la qual cosa explica la gran varietat de races existents.
 

Les races:

Els cavalls de tir pesant solen ésser molt grossos i forts (de 700 a 1 000 kg i d'1,60 a 1,80 m d'alçada a la creu); les principals races són: bolonyesa, flamenca, frisona, clydesdale, ardenesa, belga, shirehorse, black horse i suffolk.

Els cavalls de tir lleuger solen fer de mitjana 1,55 m d'alçada a la creu, i tenen un pes de 400 a 600 kg; les principals races són: perxerona, bretona, pirinenca, llemosina i d'Alvèrnia; actualment són emprats a pagès per a feines del camp, per a tirar carros, etc.,  i antigament eren emprats per a tirar diligències, per als correus i l'artilleria lleugera. Els cavalls que tiraven carruatges, especialment els de luxe, actualment en camí d'extinció, eren elegants i esvelts; solien pertànyer a les races normanda, irlandesa, holandesa, etc.

Els cavalls de sella són lleugers (uns 350 kg) i fan d'1,40 a 1,55 m a la creu; pertanyen sobretot a les races àrab, pura sang, anglesa, angloàrab, hunter, orloff, andalusa, etc.
 

Curiositats:

El cavall ja vivia en estat domèstic dos mil anys aC.
El cavall actual del gènere Equus és fruit d'una llarga evolució que començà al període eocè de l'era terciària.
Han estat molt emprats en temps de guerra, i actualment ho són en equitació, en la caça, en curses, com a animal de tir (lleuger i pesant), per a arrossegar carruatges (cavall de càrrega, de cotxe, de tir), com a animal de sella (equitació, caça, curses, concursos hípics, polo, etc).

Els cavalls nans, que reben el nom de poni, són revinguts i petits (alçada de menys d'1 m a 1,45 m), però molt resistents i soferts.

Actualment hi ha un sol cavall salvatge, el cavall de Przeval'skij, E.c. przewalskii, descobert el 1879, que habita les planes de l'Àsia central.

Informació treta de la Hiperenciclopèdia