Són organismes de dimensions microscòpiques, encara que algunes espècies requereixen grans augments per poder ser observades, que estan molt difosos per tot tipus de medis naturals, fins i tot els més extrems, com les fonts termals, els llacs salats i els ambients sense gens d'oxigen.
La cèl·lula bacteriana és procariota, és a dir, no té nucli, i també li manquen molts dels orgànuls que trobem en les cèl·lules dels eucariotes. Es multipliquen per divisió, i ho fan a gran velocitat quan es troben en unes condicions ambientals adients.
Per fora de la membrana citoplasmàtica hi ha una paret cel·lular, semblant a la que presenten les cèl·lules vegetals, motiu que va servir en el passat per incloure-les entre els vegetals, encara que fossin molt primitius. Aquesta és també la raó per la qual en molts casos encara són inclosos dins de la botànica, malgrat que el seu estudi constitueix, avui dia, una branca independent de la biologia, la bacteriologia, de gran interès industrial i mèdic.
Atenent a l'estructura de la paret bacteriana podem distingir dos grans grups de bacteris: els grampositius i els gramnegtius.
Una altra classificació té en compte la forma com a criteri diferenciador. Podem distingir-hi els següents tipus: cocs, bacils, espirils i vibrons. Els cocs típics són esfèrics i poden viure isolats. Els bacils tenen forma de bastó i es desplacen mitjançant una petits flagels. Els espirils reben aquest nom per la seva forma en espiral, per desplaçar-se, giren el cos al voltant de l'eix de l'espira. Els vibrons tenen el cos cel·lular curt i en forma de coma, i també es desplacen amb l'ajut de flagels.