A
vegades sentim a parlar de temes que sabem estan relacionats amb el món
emocional però desconeixem la seva interrelació.
Començaria
parlant sobre la Teoria de les intel.ligències múltiples
de Howard Gardner (Estructura de la ment 1983).
La
intel.ligència no és una quantitat com és coeficient
intel.lectual. La intel.ligència és la capacitat dordenar
els pensaments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar
vuit tipus dintel·ligències (Estructura de la mente,
1983) que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició,
cadascun dells neurològicament independent; treballen juntes
però com entitats autònomes. Cada persona pot desenvolupar
una intel.ligència més que altra.
Lensenyament tradicional sha centrat prioritàriament
en la intel·ligència lingüística
i la matemàtica, però
com que la intel·ligència és multidimensional, sha
dampliar el camp amb la finalitat dincloure les habilitats,
hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.
Actualment,
a través de lexperiència, la història i els
estudis científics, lensenyament actual opta per una educació
integral que comporta facilitar el treball de totes i cadascuna de les
intel.ligències que Gardner analitza. Tenint en compte que aquest
bloc tracta sobre leducació emocional, cal centrar-nos en
dues de les intel.ligències que Gardner menciona: la intel.ligència
intrapersonal i la interpersonal perquè elles sustenten
la base teòrica de les activitats que aquesta web planteja. Treballant
i formant aquestes dues intel.ligències es formen persones capaces
dinteractuar en aquest món des dels sentiments propis i els
dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva
i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel.ligents emocionalment.
La intel·ligència intrapersonal
(jo): capacitat de construir una percepció precisa de sí
mateix i organitzar la pròpia vida.
Es
refereix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir
les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament
(metacognició). Aquesta intel·ligència inclou una
imatge precisa dun mateix (els punts forts i les limitacions),
la consciència dels estats dànim, intencions, motivacions,
temperaments i desitjos interiors, la capacitat dautoestima, autocomprensió
i autoestima. La formació dun límit entre el propi
jo i els altres és crítica durant els tres primers anys
de vida. Els nens i les nenes que destaquen per la seva intel·ligència
intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar,
reflexionar , construir i planificar. Necessiten el seu propi espai,
temps per a estar sols i marcar-se el seu propi ritmes daprenentatge.
La
intel·ligència intrapersonal requereix una instrucció
individualitzada, treball independent i opcions per a poder elegir temes
i matèries en funció dels interessos. És convenient
utilitzar tàctiques metacognitives, estratègies de pensament
crític i presa de decisions. Els materials mes adequats són
els projectes individualitzats i diaris per a lautoavaluació.
Lestratègia didàctica més adequada és
la autoinstrucció programada. Per a aquesta intel·ligència
és convenient disposar el context de laula de manera que
els nois i les noies puguin treballar independentment, desenvolupar
els seus treballs al seu propi ritme i trobar temps i un lloc per a
poder utilitzar la seva individualitat (Armstrong, 1994) (Recull de
Núria Alart)
La
intel·ligència interpersonal(jo amb els altres): capacitat
dentendre als demés i relacionar-se amb ells eficaçment
amb ells.
És
la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i comprendre els
seus sentiments, les seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant
les seves motivacions, preferències i intencions. Sexpressa
també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber
tractar els conflictes, gràcies a una adequada avaluació
de la utilització de les emocions pròpies i dels altres.
La intel·ligència interpersonal ens fa capaços
de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans
que es converteixin en ruptures insalvables. Sexpressa amb la
capacitat empàtica que permet comprendre lestat dànim
dels demés i considerar a laltre en la seva realitat. Facilita
la creació dun clima que valora la pluralitat i la diversitat
com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és
a dir, veure les coses des de l perspectiva dels demés.
Lensenyament
de la Intel·ligència interpersonal exigeix un aprenentatge
cooperatiu i tutoritzat. Els grups cooperatius són especialment
adequats per a lensenyament de les IM perquè poden estructurar-se
per a incloure a alumnes que representen tot lespectre de les
intel·ligències. (Recull
de Núria Alart)