CUBISME

Cubisme és un moviment estètic que va ocórrer entre 1907 i 1914, tenint com principals fundadors a Pablo Picasso, considerat el líder del moviment, i Georges Braque. El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla. La representació del món passava a no tenir cap compromís amb l'aparença real de les coses.

Georges Braque, Ampolles i peixos, 1910

Comparteixen determinats aspectes com l'admiració, en l'obra de Seurat i, sobretot, de Cézanne (aquest pensava que la natura està formada a partir d’esferes, cons i altres figures geomètriques). A més segueixen a Matisse en la nova admiració per l'art dels pobles no europeus, l'escultura africana i oceànica, sobretot de les escultures i màscares africanes.

El cubisme comença en 1907, amb l’obra Les senyoretes del carrer Avinyó, de Pablo Picasso (aquest és el nom original de Les senyoretes de Avignon). “Quan vàrem començar a pintar cubista, no teníem la més mínima intenció de descobrir el cubisme sinó d’expressar les nostres inquietuds”- va dir Picasso.

Es poden distingir dues fases en el desenvolupament del cubisme:

Fase analítica

1907-1912

Els elements de les figures es descomponen en formes geomètriques cada vegada més petites, la figura i fons es barregen. Utilitzaven multiplicitat de vistes, creant una nova forma de l'objecte real.

Fase sintètica

1912-1921

Utilització del collage, va servir parts de la realitat en el quadre, es reprèn el color, com a recurs plàstic, i en aquest tipus d'obres la multiplicitat de vistes de la imatge disminueix.

Juan Gris, Retrat de Picasso, 1912
Georges Braque, Violí i pipa, 1913-14

 

ARTISTES

Picasso (1881-1973), Braque (1882-1963), Juan Gris (1887-1927)

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla. No volen imitar la realitat, sinó la idea de realitat que posseïx l'artista.

- Aconsegueixen el volum gràcies al color i a formes definides i geomètriques, sense ajuda de la perspectiva.

- El cubisme és una reflexió intel·lectual i visual sobre la forma. Malgrat l'aspecte d'alguns quadres cubistes, la forma sempre va ser respectada, no creuant mai el llindar de l'abstracte.

- Els grans volums es trenquen en altres més petits. Així, queda trencada també la línia de contorn, s'interromp el traç lineal. Per això, es compara el resultat d'aquest procés amb el reflex en un mirall trencat o amb la visió a través d'un calidoscopi.

- Perspectiva múltiple: Ve donada per l'estudi de cada plànol en la seva autonomia. Es multipliquen els angles de visió d'un mateix objecte. Així s'ofereix una visió complexa del mateix, es pot presentar al mateix temps de cara, de perfil o des de qualsevol altre angle significatiu.

- Desaparició de gradacions d'ombra i llum: Això, ve donat per la descomposició del volum.

- El color, en general, s'aplicava per petits tocs. El color és apte per a tots els objectes, però no és el veritable color de cap d'ells. En el cubisme analític, sobretot, els colors transmeten sensació d’austeritat: ocres, verds i grisos.

- Les formes geomètriques envaeixen les composicions, dibuixen els objectes des de tres punts de vista al mateix temps, per exemple: del davant, del darrere i de sobre. És impossible tenir aquesta visió de la realitat, a no ser que els objectes siguin transparents. Les formes observades en la naturalesa, són traduïdes en cilindres, cons, esferes i cubs. La retina capta les formes i la ment del pintor les simplifica. Cézanne ja va reduir les seves composicions a les formes geomètriques, per això exercirà tanta influència en el Cubisme.

- Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè.

- Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.

 

ARTISTA REPRESENTANT

 

PABLO R. PICASSO

(Màlaga, 1881 - França, 1973)

 

Les senyoretes d'Avinyó, 1907