EXPRESsIONISme

L'expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en la qual es van exposar els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.

Wassily Kandinsky. Tema líric, 1911

L'expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per a aconseguir expressar adequadament els valors que es pretén posar en evidència, i es va manifestar com una reacció parcial a l’impressionisme.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

- No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

- Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

 

En 1914, van ser també etiquetats com expressionistes el grup dels pintors alemanys de Dresden, Die Brüke (El Pont), i de Berlín a partir de 1911; i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), format en 1912 en Munic, al voltant d'un almanac, dirigit per Kandinsky i Marc.

 

DIE BRÜKE

( EL PONT)

 

DER BLAUE REITER

(EL GENET BLAU)