futurisme

El Futurisme és un dels primers moviments de l’avantguarda artística, sorgit a Itàlia en 1909, per Filippo Tommaso Marinetti, que va redactar el primer Manifest del Futurisme, el primer de molts altres, en el que afirma: "un automòbil de carreres ..., es més bell que la Victòria de Samotràcia".

Umberto Boccioni. Elasticitat, 1912

Mentre a Itàlia és desenvolupen les idees futuristes, a França, el Fauvisme i l’ Expressionisme, a Alemanya.

El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat al considerar que els museus són equivalents als cementiris, especialment a Itàlia, on la tradició artística del passat ho envaïa tot.

Calia, doncs, crear un art nou des de zero, d'acord amb la mentalitat moderna, els nous temps i les noves realitats.

Al 1911, entren en contacte directe amb el cubisme, al que van acusar de ser estàtic en excés.

El pressentiment de la Primera Guerra Mundial és saludat amb entusiasme pels futuristes que confien que una destrucció total permeti construir des de zero la nova cultura occidental. Molts d'ells es van allistar de forma voluntària però la guerra suposaria al final del grup: Boccioni i Sant' Elia moren i Russolo queda invàlid durant anys.

El futurisme i el propi Marinetti van anar polititzant-se cada vegada més fins a coincidir amb idees feixistes, en el partit del qual va ingressar l'italià en 1919.

A mitjans dels anys vint, l'estètica futurista va anar disgregant-se fins a desaparèixer en la dècada dels quaranta.

El Futurismo va ser un moviment fonamentalment italià, de caràcter literari (Marinetti) i plàstic: el pintor argentí Emilio Pettoruti,

i els pintors italians:

Gino Severini, Carlo Carrà, Giacomo Balla, Umberto Boccioni (escultor), l’arquitecte Antonio Sant'Elia

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

- Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

Carlo Carrà. Persecució, cavall i cavaller, 1915

Giacomo Balla. Composició futurista, 1915

- L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.

- Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

Giacomo Balla. Noia al balcó, 1912

Umberto Boccioni. El carrer entra a casa, 1911

- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.