SURREALISME

El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

Rene Magritte. El model vermell, 1947
Rene Magritte. Els amants, 1927

En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia.

Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista:

Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson.

D'una altra, cada vegada va adquirir més força l'opinió de qui creien que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí duria al límit el poder de la figuració; però també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy, aquest últim més interessat en les formes viscoses, líquides.

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció implantada pels dadaístes.

En 1922, Breton i Picabia, que havien participat intensament en l'agitació Dadá, es desmarquen del seu líder, Tzara, que rebutjava tot l'art anterior a les avantguardes, decebuts d'uns actes de provocació que amb el temps es van anar tornant previsibles i mecànics.

Durant les seves pràctiques com a mèdic, Breton havia estudiat i posat a la pràctica les teories de Freud (psicoanàlisi) sobre l'inconscient. D'elles extreu una nova proposta ètica i estètica.

En 1925, amb l'adhesió al Partit Comunista per part de Breton, El Surrealisme es posa al servei de la Revolució. Aragó, Buñuel, Dalí, Elouard, Max Ernst, Yves Tanguy i Tristán Tzara, entre uns altres, es declaren partidaris de Breton.

Per la seva banda, Arp i Miró, encara que no compartien la decisió política presa per Breton, continuaven participant amb interès en les exposicions surrealistes. Poc després, es van incorporar Magritte (1930), Masson (1931), Giacometti i Brauner, en 1933, i també, Matta, que coneix a Breton en 1937 per mediació de Dalí, i Lam; el moviment es va fer internacional apareixent grups surrealistes als Estats Units, Dinamarca, Londres, Txecoslovàquia i Japó.

Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa, sovint agra, entre aquells surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, rebutjant la supeditación al comunisme, i els que acompanyen a Breton, en el seu gir cap a l'esquerra. En 1929, Breton publica el Segon Manifest Surrealista, en el qual condemna entre altres intel·lectuals als artistes Masson i Picabia. En 1936, expulsen a Dalí per les seves tendències feixistes i a Paul Eluard.

Pablo Picasso es va aliar amb el moviment surrealista en 1925; Breton declarava aquest acostament de Picasso qualificant-lo de "...surrealista dintre del cubisme...". Es consideren surrealistes les obres del període Dinard (1928-1930), que Picasso combina el monstruós i el sublim en la composició de figures mig màquines mig monstres d'aspecte gegantesc i de vegades terrorífic. Aquesta monumentalitat surrealista de Picasso pot posar-se en paral·lel amb la d'Henry Moore.

En 1938, Breton signa a Mèxic juntament amb Lleó Trotski i Diego Rivera, el Manifest per un Art Revolucionari Independent. També, va tenir lloc a París l'Exposició Internacional del Surrealisme que va marcar l'apogeu d'aquest moviment abans de la guerra. Van participar entre uns altres, Marcel Duchamp, Arp, Dalí, Ernst, Masson, Man Ray, Óscar Domínguez i Meret Oppenheim. L'exposició va oferir al públic sobretot una excel·lent mostra del que el surrealisme havia produït en la fabricació d'objectes.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, els surrealistes es dispersen, alguns d'ells (Breton, Ernst, Masson) abandonen París i es traslladen als Estats Units, on sembren el germen per als futurs moviments americans de postguerra: Expressionisme Abstracte i Pop Art.

La seva durada és certament molt extensa, des de 1924 fins al final de la Segona Guerra Mundial. A més, la seva capacitat de promoció va ser excepcional, es van celebrar exposicions en tot el món.

Artistes surrealistes:

Joan Miró, Hans Arp, Magritte, Masson, Giacometti, Marx Ernst, Meret Oppenheim, Salvador Dalí, Man Ray

Meret Oppenheim. Esmorzar pelut, 1936

Meret Oppenheim. La meva cangur, 1936

Hans Arp, en 1916 va ser un dels fundadors del revolucionari moviment dadá en Zurich. En 1917 va transformar el seu estil artístic cap a una abstracció de formes curvilínies que caracteritza la seva obra posterior, la més coneguda actualment. En 1924 Arp es va traslladar a París, on es va unir als surrealistes i va elaborar baix relleus de fusta pintada i construccions de cartró humorísticas.

A Llatinoamèrica es consideren surrealistes: Matta, Lam, Remedios Encallo i Leonora Carrington

Altres artistes surrealistes al territori espanyol:Maruja Mallo, Gregorio Prieto, José Moreno Vila, Benjamí Palencia

i neocubistes que es passen al surrealisme:

Alberto Sánchez, Ángel Ferrant, Óscar Domínguez, Westerdahl

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

- Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de preocupacions morals o estètiques.

René Magritte. Això no és una pipa, 1928-29

- Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència.

René Magritte. Autoretrat, 1951

Max Ernst. Celebes, 1921

- Tècniques surrealistes: L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automàtica:

. Van estendre a la tècnica del collage, afegir objectes incongruents, com en els poemes visibles de Max Ernst. Aquest últim va inventar el frottage (dibuixos compostos pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç) i ho va aplicar en grans obres com Història Natural, pintada a París en 1926.

René Magritte. Un Picasso de collita especial, 1949
Max Ernst. Historia natural, 1926

. Una altra de les noves activitats creades pel surrealisme va ser la cridada cadàver exquisit, en la qual diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un text sense veure el que l'anterior havia fet passant-se el paper doblegat. Les criatures resultants van servir d'inspiració a Miró.

Salvador Dalí. Cadàver exquísit, 1934

. Óscar Domínguez va inventar la decalcomania: aplicar gouache negre sobre un paper el qual es col·loca damunt d'altra fulla sobre la qual s'exerceix una lleugera pressió, després es desenganxen abans que s'assequin.

. La pintura surrealista de Masson va adoptar de seguida les tècniques de l'automatisme, cap a 1923-1924. Miró va ser per a Breton, el més surrealista de tots, pel seu automatisme psíquic pur, es desenvolupa a les primeres obres on explora els seus somnis i fantasies infantils: El Camp llaurat, les obres on l'automatisme és predominant: Naixement del món i les obres a on desenvolupa el seu llenguatge de signes i formes biomorfes: Personatge llançant una pedra.

. Hans Arp combina les tècniques d'automatisme i les oníriques, a la mateixa obra desenvolupa una iconografia de formes orgàniques que s'ha anomenat escultura biomòrfica, a la qual es tracta de representar l'orgànic com el principi formatiu de la realitat.

Hans Arp. Cap-Stabile, 1926

. Magritte va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.

. El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia, així com la fabricació d'objectes.

- Temes: van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica : somnis, sexualitat,... i social. Dalí utilitzava imatges preses dels somnis

- L'art dels pobles primitius, l'art infantil, dels malalts mentals va ser revaloritzats des de llavors.

 

ARTISTES REPRESENTANTS

 

SALVADOR DALÍ

(Girona, 1904-Figueres,1989)

 

JOAN MIRÓ

(1893-1983)

Parella amb els caps plens de núvols, 1936

 

 

Cap de pagès català

Parella amb els caps plens de núvols, 1936

Cap de pagés català