Família de mamífers del subodre dels suïformes que comprèn dos únics gèneres, Hippopotamus i Choeropsis, amb una sola espècie cadascun. Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample. La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides. Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu.
Subordre de mamífers artiodàctils
amb l'estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament,
dentadura completa amb incisives superiors i canines. Les incisives inferiors
són inclinades cap endavant, i a vegades gairebé en posició
horitzontal; les canines tenen creixement continu i formen defenses en
forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan
és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles
arrodonits. No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun
dels quals és envoltat d'un peüngla; la pell és gruixuda,
amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls. Inclou
tres famílies: els súids (amb el porc, el senglar i la babirussa),
els taiasúids (amb el pècari) i els hipopotàmids (amb
l'hipopòtam).
Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun (...)
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior. Són carateritzats pel fet d'ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d'epiteli estratificat procedent de l'ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma; pel fet de presentar l'endosquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars; pel fet de tenir els músculs fixats a l'esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses, com ara el fetge i el pàncrees, i el sistema circulatori, constituït per un cor ventral, de dues a quatre cambres, un sistema vascular sanguini, tancat, amb artèries, venes i capil·lars, un líquid sanguini que conté glòbuls blancs i vermells i uns arcs aòrtics dobles que uneixen les aortes ventral i dorsal i envien ramificacions a les brànquies en els vertebrats aquàtics, mentre que en les terrestres, en lloc d'aquest sistema d'arcs aòrtics, hi ha un sistema pulmonar i un de general; pel fet de tenir el celoma ben desenvolupat i en gran part ocupat per les vísceres; pel fet de presentar el sistema excretor constituït per un parell de ronyons, de tipus opistonefrós o metanefrós, proveïts de conductes per a expulsar els productes finals del catabolisme cel·lular cap a la cloaca o forat urinari; pel fet de tenir l'encèfal dividit típicament en cinc vesícules; pel fet de presentar deu o dotze parells de nervis cranials amb funcions tant motores com sensitives, un parell de nervis espinals per a cada miòtom primitiu i un sistema nerviós autònom que regula les funcions involuntàries dels òrgans interns; i pel fet de tenir un sistema endocrí de glàndules escampades per tot el cos, els sexes generalment separats (de manera que cada sexe conté dues gònades, proveïdes de gonoductes, que duen els seus productes a la cloaca o a obertures especials prop de l'anus), el pla del cos format típicament per cap, tronc i cua postanal, eventualment amb existència d'un coll en les formes terrestres.
(Text extret
de la Hiperenciclopèdia)
(Imatges de l'Enciclopedia interactiva de consulta editada pel Periódico) |