LA PRIMAVERA
Qualsevol persona amb un mínim
de CULTURA ens podria parlar de la influència d'una estació
de l'any a l'art o la literatura. Només recordarem ara alguns exemples:
els mites clàssics de Proserpina o Ceres, amb les seves baixades
a l'infern. Tampoc podríem oblidar els textos de Dante o l'art de
Sandro Botticcelli. Sense anar més lluny llegiríem les obres
de Jacint Verdaguer o certs poemes de Carles Riba o d'en Gabriel Ferrater.
Sempre les idees van a parar al mateix lloc: és l'época de
la renaixença, de l'esperit de superació i, tal com l'au
fénix, de retorn etern a uns valors cíclics. Aquestes idees
podem aprofitar-les i aplicar-les a la feina de cadascú: el dia
s'allarga, sortim més i fins més tard, podem tornar a passejar
(encara que a la llarga, amb la globalització climàtica ho
farem sempre), els ànims no s'alteren (a excepció dels sentimentals,
és clar) i les vacances són més a prop.
Conclusió: potser sempre hauria de ser primavera, o potser,
en un món de realitat virtual, semblar-ho.
principal