Ocell
de fins a 150 cm d'envergadura, que es caracteritza per la tonalitat argentada
del seu dors i la part superior de les ales, així com pel blanc
uniforme de les zones inferiors. Les potes són groguenques i els
extrems de les ales negres. El bec, també groc, presenta una taca
vermella a la part distal. Els joves adquireixen el plomatge d'adult al
quart any de vida, i es coneixen per ser d'un marró negrós
i pigallats de blanc.
La població de gavians argentats a les illes Medes va assolir el seu màxim nombre l'any 1990, període en que s'hi censaren unes 14.000 parelles nidificants. La gran expansió que ha experimentat l'espècie en aquestes últimes dècades es deu en bona part a la seva facultat per explotar els recursos alimentaris que els humans hem aportat al medi en forma de deixalles.