Grup d'illes situades al cor de la Costa Brava i enfront del nucli de l'Estartit, dins del terme municipal de Torroella de Montgrí, a uns escassos 800 m de la costa. Amb una superfície que no arriba a les 22 ha, constitueix el complex d'illots més important de Catalunya.
L'arxipèlag de les Medes està format per un conjunt de set illes. De major a menor són: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Petita (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, els Tascons Petits, el Medellot i les Ferranelles.
La Meda Gran és l'única de les illes accessible amb una certa comoditat, mercès a un embarcador que s'hi ha construït al vessant sud-oest, lloc on també el pendent esdevé més moderat. Des d'aquí un camí ens permet enfilar-nos al capdamunt, sector en què les instal.lacions d'un far presideixen un petit planell on s'arriba als 75 m sobre el nivell del mar, punt de màxima alçada de tot l'arxipèlag. Gairebé la meitat del perímetre de la Meda Gran es troba dominada pels penya-segats, on hi trobem desnivells pràcticament verticals de fins a 70 m de caiguda. Al vessant nord-est hi destaca una característica fondalada coneguda amb el nom de vall de Gregal, la qual s'obre directament al mar.

La Meda Petita se situa a uns 50 m al sudest de la Meda Gran. Mentre la part de ponent conforma un planell mitjanament inclinat que permet el creixement de l'estrat arbustiu, el sector oriental és força més accidentat, dominant-hi la roca nua. De la resta d'illots, tots austerament petris, destaca el Carall Bernat. Es tracta d'un mastodòntic penyal de silueta alterosa i en forma de menhir, de poc més de 200 m de volta i una alçada de 72 m.
Els espais emergits de les illes Medes es caracteritzen en el seu conjunt per la discreció del paisatge, amb presència d'un estrat arbori poc significatiu, només localitzat a la Meda Gran. La vegetació arbustiva i herbàcia predominen allà on les plantes aconsegueixen arrelar-hi. La verticalitat de moltes parets i l'absència de sòl, però, fan que l'element mineral senyoregi en una bona part del seu perímetre.
Allò que més sorprèn al visitant que per primer cop s'acosta a l'arxipèlag, és el gran nombre d'ocells que el sobrevolen. Són en la seva major part gavians argentats, aus que per milers s'estableixen a la zona com a nidificants. De fet llur presència és la causa que el sòl de les illes estigui abundosament femat, i per tant, que la vegetació que hi creix s'hagi hagut d'adaptar a unes condicions d'hàbitat marcadament nitròfiles.

Els ambients de sota aigua, però, inicialment ocults a l'ull humà, han esdevingut el principal atractiu de les illes Medes. La seva espectacularitat i riquesa, considerada una de les majors de la Mediterrània, atrauen anualment milers de visitants d'arreu del continent. No només la vida és extremadament ufanosa i variada en aquests fondals, sinó que el paisatge submarí aporta innombrables possibilitats de descoberta. En aquest sentit mereixen una especial atenció el túnel de la Vaca, a la Meda Gran, i els túnels Llarg i del Dofí, a la Meda Petita. Aquests últims conformen un complex de prop de 150 m de llargada, on el capbussador pot nedar sota immenses cúpules pètries sense necessitat de sortir a aigües lliures. L'origen del gran nombre de cavitats es troba precisament en la naturalesa calcària de la roca, material aquest que té la propietat de ser dissolt per les aigües i donar peu a estructures tan irregulars i capricioses.
El fet que l'arxipèlag de les Medes sigui una àrea preservada en el seu àmbit marí, ha portat que la majoria de les espècies animals que hi viuen presentin tamanys mitjans molt superiors als que hom pot trobar a les resta de la costa. Igualment, aquesta mateixa protecció i la massiva afluència de visitants, ha comportat que molts de peixos i altres espècies de sota aigua desenvolupin una conducta extremadament refiada amb els humans, acceptant amb tota normalitat l'aliment que hom els ofereix.

A redós de la magnificència d'aquestes profunditats, al propi poble de l'Estartit hi ha reeixit un esponerós sector turístic que ofereix tota mena de serveis a l'aventurer que s'hi acosta. Així, és possible navegar per les Medes amb vaixells amb fons de vidre, fet que ens permet observar còmodament la flora i la fauna submarina. Altres possibilitats de descoberta són la pràctica de la immersió, ja sigui a pulmó lliure amb tub i ulleres o bé amb escafandre autònom. Recentment, el gran allau de visitants que arriben a les Medes ha obligat a limitar el nombre de capbussades diàries que s'hi efectuen, en bé del manteniment de la riquesa i de la seva sustentabilitat.
Desembarcar a la Meda Gran i pujar al capdamunt ens possibilita també gaudir d'una esplèndida panoràmica de tota la badia de Pals i de la costa del Montgrí, tot i que les molèsties i els atacs dels gavians argentats probablement ens facin desistir dels nostres propòsits inicials. Avui en dia l'arxipèlag es troba totalment despoblat -el darrer habitant abandonà les illes l'any 1932, quan s'hi instal.là un far automàtic-, tot i que antigament havia estat un indret molt volgut per gent de tota mena, més si tenim en compte la seva estratègica posició respecte al litoral. Corsaris i pirates, per exemple, feren servir durant força anys aquestes penyes com a base des de les quals llençaven els seus atacs i saquejos als pobles de la costa. D'aquests temps passats encara en resten velles i ruïnoses construccions, algunes de les quals es poden veure sense necessitat de baixar de l'embarcació.