Aquests textos (...) han estat pensats per ser posats al servei de l’acció educadora concreta i particular. Això de no voler donar solucions i , en canvi, voler estar al servei de l’acció educadora, pot semblar una contradicció, però no ho és. Aquesta és una de les coses que em costa més d’explicar, però el coneixement crític només és útil si d’entrada sap renunciar a buscar una utilitat immediata. Donar solucions concretes, en educació, no serveix de res. Facilitar una bona anàlisi de com són les coses, però, pot ser un primer pas realment útil. Les solucions d’urgència són com una tireta damunt la ferida que, de moment, la tapa, la protegeix, però no la cura. Especialment en el terreny de l’educació, les receptes són inútils perquè no podien tenir en compte cada context particular en què han de ser aplicades.  

Cardús, S. (2000) El desconcert de l’educació. Barcelona: La Campana Col·lecció Obertures, 7

Tornar