Aquests textos (...) han estat pensats per ser posats
al servei de l’acció educadora concreta i particular. Això de no voler donar
solucions i , en canvi, voler estar al servei de l’acció educadora, pot
semblar una contradicció, però no ho és. Aquesta és una de les coses que em
costa més d’explicar, però el coneixement crític només és útil si
d’entrada sap renunciar a buscar una utilitat immediata. Donar solucions
concretes, en educació, no serveix de res. Facilitar una bona anàlisi de com són
les coses, però, pot ser un primer pas realment útil. Les solucions d’urgència
són com una tireta damunt la ferida que, de moment, la tapa, la protegeix, però
no la cura. Especialment en el terreny de l’educació, les receptes són inútils
perquè no podien tenir en compte cada context particular en què han de ser
aplicades.
Cardús, S. (2000) El desconcert de l’educació. Barcelona: La Campana Col·lecció Obertures, 7 |