El millor dels casos ?

 Els exemples següents volen servir per il·lustrar algunes situacions on ,evidentment, no ens trobem en el millor dels casos.    

Davant una activitat plantejada com: enganxar un gomet al cap, les cames i el braç d’una imatge d’un nen,  proposar com a activitat d’atenció a la diversitat, concretament d’ampliació, l’enganxar un altre gomet, ara a la panxa, ...
       
no és dubtar clarament de la intel·ligència de la mestra ?.

 

Educació per la salut: El professor tallarà el plàtan i el farà tastar als nens. Explicarà que és important i necessari pel nostre cos menjar de tot, especialment fruita.

Educació pel consum: El professor explicarà com hem de tenir cura dels llibres. Repartirà entre els nens uns quants llibres de la biblioteca de la classe i els hauran de col·locar a la prestatgeria

Apostar per un aprenentatge integral, complex, vivenciat, etc. i llavors plantejar els eixos transversals com a simples explicacions del mestre, ...
                         és coherent ?.

 

Treure els noms de Vigotsky, Piaget, Ausubel, Bruner, etc en la introducció per donar respectabilitat és molt lícit, però cal reafirmar en la pràctica que realment se segueix algun rastre seu.

Comprometre’s en les orientacions amb una plàstica creativa i sensibilitzadora i concretar-la  a la pràctica en propostes de fer fitxes de traç,...
             manté la més mínima coherència?

 

I definir el contingut que es treballa en una fitxa d’enganxar trossets de paper de seda en un dibuix com a Planificació de l’acció en funció de la informació rebuda per resoldre una tasca senzilla de la vida quotidiana constatant els seus efectes “, seria divertit si no fos tan ...
                                                     francament inqualificable.

 

Tornar