Podríem
trobar excuses de temps, però a educació infantil encara ens podem
muntar el dia bastant com volem. I per descomptat, si un dia no tenim tema,
estem ensopits i ningú s’anima, escurcem la conversa tan com calgui, però
l’opció a parlar, explicar, comunicar, hi hauria de ser sempre. La
flexibilitat no ens ha de fer perdre la constància.
Podríem trobar excuses d’espai. Però parlar no requereix partir la classe en dos, ni inutilitzar una part de l’aula. Només cal, per moments concrets, un lloc on ens vegem tots, acostadets perquè no es faci difícil de sentir el que diem però alhora ben còmodes i que no ofereixi massa distraccions.
I d’estratègies per aconseguir participació els mestres ja en sabem un niu: la setmana del protagonista, el llibre de les fotos, les joguines de casa,...