En el fragment següent s’aprecia clarament com un grup de treball, amb la mestra inclosa, naturalment, estan immersos en un procés d’autoregulació i ajustament constant a partir de les iniciatives sorgides del grup i la resposta de l’entorn a aquestes, sense perdre mai de vista l’objectiu final on es dirigeixen.
“
Fer passar una pilota per dins d’un tub i que vagi a parar a sota la taula és
el nostre primer objectiu. Veiem que cal que el tub pel qual passa faci pendent.
Foradem una caixa pels dos costats, fent un forat més amunt que l’altre, de
manera que el tub introduït a dins dels forats quedi en pendent.
(...)
Descobrim que la direcció del trajecte de la pilota depèn sempre de la situació
de la palanca, però malgrat aquest descobriment no aconseguim que la pilota
vagi a parar sempre a dins de l’altre pot.
Fem una altre forat al pot, situat més munt que l’anterior i hi col·loquem la palanca. Veiem la relació que ha entre la situació de la palanca i el trajecte de la pilota. Aquesta va més lluny si la palanca està situada al forat més proper a la part superior del pot. La pilota tampoc va a parar sempre al mateix lloc, o sigui, no caurà sempre a dins l’altre pot. |
Busquem diferents sistemes perquè la pilota vagi sistemàticament a dins del segon pot, que és el que ens hem proposat i només aconseguim alguna vegada. Posant un tub que connecti un pot amb l'altre ens sembla la solució definitiva perquè la pilota haurà de seguir per força aquesta conducció. No funciona tampoc, ... |
Formulem
dues hipòtesi: |
Ens
posem a treballar de valent a partir de la hipòtesi ... “
Pujol, M. i Roca, N. (1991) Treballar per projectes a parvulari. Vic:Eumo