Aquest
és el cas particular de l’escola Pompeu Fabra, de Barcelona, i com van
iniciar la introducció d’una innovació a partir d’una reflexió raonada i
de marcar-se uns objectius propis, basats en partir de la seva singularitat
educativa.
“ Convé destacar que la introducció dels projectes de treball es va plantejar en el centre com una forma de vincular la teoria amb la pràctica i amb la finalitat de , entre d’altres objectius, generar una sèrie de canvis en l’organització dels coneixements escolars, prenent com a punt de partida els següents supòsits:
a)
A la classe, és possible treballar qualsevol tema, el repte està en com
abordar-lo amb cada grup d’alumnes i en especificar què poden aprendre
d’ell.
b)
Cada tema es planteja com un problema a resoldre, a partir d’una
estructura que cal desenvolupar i que pot trobar-se en altres temes o problemes.
c)
L’èmfasi en al relació entre ensenyament i aprenentatge es posa en
els procediments i gira al voltant del tractament de la informació
d)
El docent o l’equip d’ensenyants no són els únics responsables de
l’activitat que es realitza a l’aula, sinó que el grup-classe té un alt
nivell d’implicació, en la mesura que tots estan aprenent i compartint el que
s’aprèn.
e)
Es poden treballar les diferents possibilitats i interessos de
l’alumnat a la classe, de manera que ningú quedi desconnectat i cadascú
trobi un lloc per la seva implicació i participació en l’aprenentatge. “
Hernández,
F i Ventura,M. (1995)
La organización del
curriculum por proyectos de trabajo.
Barcelona:graó (4a Edición )