126. UNITAT  DIDÀCTICA: Jocs per a la interculturalitat

ORIGEN:ROMANIA

ACTIVITAT: la xarranca

EDAT: A partir de 6 anys

MATERIAL: un palet i un guix

HISTÒRIA:

La xerranca va començar al món antic durant el primer Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la “Xarranca” original com a entrenament militar.

Aleshores van exportar el joc als  infants de tot Europa. Els infants romanesos dibuixaven les seves pròpies “Xarranques” imitant els soldats i afegint-hi un sistema de punts.

Hom desconeix com es va difondre per la resta del món. A tots els continents n’hi ha una pila de versions.

El joc s’anomena:

Marelle a França

Templehupfen a Alemanya

Hinkelbann als Països Baixos

Sotronul a Romania

Hopscotch a Anglaterra

Rayuela a Argentina

DESENVOLUPAMENT:

 Avui dia s’hi juga d’aquesta manera, primer de tot els nens dibuixen la seva “Xarranca” damunt una superfície asfaltada. Pot ser un conjunt de requadres distribuïts en cercle o en espiral. Els nens francesos tenen una versió anomenada “Escargot” (caragol), fent la forma d’un caragol gegantí. Les mides dels requadres depenen de l’edat dels nens, de manera que puguin anar al quadrat següent d’un salt. S’hi juga amb un marcador, normalment una pedreta (un palet) o un tros de rajola.  El primer jugador llença el seu marcador al primer quadrat. Ha d’anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dins el requadre a peu coix. Quan el jugador arriba al final del dibuix (el darrer requadre), es gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s’atura per recollir la seva pedra. El jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa manera. Perd el torn si salta damunt d’una línia, es descuida un quadrat o perd l’equilibri. Ha de repetir la seqüència quan li torni a tocar. El primer jugador que completa tot el recorregut per cada requadre numerat de la “Xerranca” és el guanyador.