V de Vendeta

Era un dimecres de desembre, era fred. Jo vaig tornar del treball cansada, esgotada. Em dic Maria i el meu marit és un home alt i ros amb molt caràcter i personalitat. Era un home molt ric, però vàrem caure en una crisi, i el meu marit es va enganxar a les drogues.

El dimecres del que us parlo vaig entrar a casa amb un fred terrible i vaig cridar: “Hola! On estàs?” Vaig buscar a la cuina, no hi era. En entrar al menjador em vaig trobar una gran sorpresa. El meu marit estava mig mort! No m’ho podia creure. La televisió estava encesa, però no es veia res; el vidre estava trencat; hi havia sang per tot arreu. Vaig trucar a l’hospital més proper i quan el meu marit es recuparà, em va contar la història:

- Maria, amor meu, perdona’m- va dir plorant.- Com ja saps em tingut molts problemes. Jo estava treballant amb una gent molt poderosa i els devia molts diners. Ja saps que no tenia ni un cèntim. Ells em donaren un temps però jo no vaig poder ajuntar tots els diners i avui era el dia de l’entrega. Com que no tenia diners em van pegar i robar. Si no haguessis vingut m’haurien assassinat. I ara, com que es pensen que estic mort, si s’assabenten que estic viu, em vindran a buscar!- va dir amb cara de mig mort. Vaig quedar amb la boça oberta i vaig dir-li al meu meu marit:

- No et preocupis, avisarem la policia i tindràs protecció. No t’amoïnis.

Finalment la policia va fer el seu treball i varen capturar al grup de la màfia. Jo i el meu marit vàrem anar a viure a New York, vàrem tenir dues bessones maquíssimes, rosses com els pares.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s’ha acabat...

DUNIA EL IDRISSI 2n A