GINA VENDETTA

Des que les autoritats imposaren el toc de queda, la gran ciutat s'havia convertit en un lloc més perillós encara, on les bandes armades senyorejaven la nit. A partir de les deu, després dels avisos dels mitjans i de l'apagada de l'enllumenat urbà, els carrers eren territori de feres que s'alimentaven del que podien arrambar i jugaven, inclements, amb la por dels ciutadans. Els agents del govern els toleraven perquè eren nombrosos, i perquè sempre tenien amb què engolosir-los. O potser els temien. Es deia que aconseguien, als mercats clandestins dels afores, les millors armes. Cadascú feia la seva. Uns dirigien i els altres extorsionaven. Els mateixos gossos amb diferents collars.

La Gina va arribar a casa a les deu i mitja. Cada nit sortia de la feina tan bon punt s'encenien els llums d'emergència i conduïa vint minuts a través dels controls policials de la Via Oest, fins al barri de cases ajardinades on vivia. Va aparcar al costat del cotxe del seu home i baixà cautelosa. Feia temps que no es podia refiar de res, ni del silenci. S'agafà el coll de l'abric amb una mà i se l'ajustà al pit, mentre amb l'altra tancava el cotxe. Amb els sentits alerta, els ulls s'acostumaren ràpid a la foscor. Era estrany no percebre el llum de peu encès rere les cortines de la sala. Al Sam sempre el trobava davant de les notícies a aquella hora. Només entrar, els nervis del coll se li van destensar i recuperà el semblant de serenor i elegància que la caracteritzava des que era una adolescent. L'escalfor de la casa l'acompanyà a desar l'abric i la bossa al moble del rebedor. Un sospir d'alleujament i va somriure, per fi:

- Hola, guapo! - Cap resposta immediata. Les celles se li arrufaren i aixecà el to de veu, per si el Sam era al bany.

- Acabes d'arribar tu també? - Silenci. Ni al bany ni a la cuina. Avançà pel passadís en penombra, altre cop atenta, sense picar de talons al terra.

- Ei, Sam, on ets? - La veu cada cop més fluixa.

- Que dorms?- Neguitosa. Fins que va obrir la porta del menjador i un crit d'horror li omplí la gola. Les interferències mudes del televisor il·luminaven el perfil ensagnat del Sam, estirat, amb les cames obertes. Portava la roba de la feina encara, rebregada l'americana i tacada la camisa. El mirall de la paret ensenyava una teranyina d'esquerdes amb el cor de plom, i pertot saltironaven vidres. La finestra del darrere!

- Aaah... Gi?- Féu una veu esmorteïda. La Gina donà gràcies al cel. El Sam, al terra, bellugava una mà.

ESTER PERETÓ