L'OMBRA DE VENDETTA

Un home estava assegut a la seva habitació veient la televisió. De sobte, va escoltar un soroll de la porta.

- Qui és?- va preguntar l’home.

- Qui és?- va tornar a preguntar.

Ningú va contestar. L’home es va aixecar i va anar cap a la porta. La va tancar i va encendre el llum, però la llum se n’havia anat. L’home buscava una espelma però no la va trobar. Feia estona que veia una ombra que anava rere d’ell, però per la por, es va quedar paralitzat. En aquell mateix moment va anar corrents a la habitació per agafar el mòbil i trucar a la seva dona.

Quan va arribar, l’ombra, un home, el va atacar.

-Ah, ajuda!!! - va cridar, però l'Òscar va caure al terra.

Abans de caure al terra va escoltar com la porta es tancava i amb el seu últim esforç va escriure una V amb la sang, al parquet de l’habitació. La seva mà va caure al terra.

Mentrestant, al carrer, els homes i les dones feien fogueres per estar calents. Segurament estaven bevent vi.

Tres carrers enrere, una senyora ni molt jove ni molt vella sortia del cotxe per anar a casa. Venia de treballar, i feia cara de cansada i d'espantada. Va entrar a casa.

- Hola!! - va dir.

- Què cansada estic, netejaré una mica!- va tornar a dir.

Es va treure l’abric i el va penjar.

- Ecs! Quina mala olor que fa!! - es va queixar.

Va caminar i caminar fins que va arribar al dormitori dels seus fills.

- Qui s'ha deixat la tele encesa? - va preguntar.

Però ningú va respondre.

- Òscar, Charlie, Vanessa! - va cridar.

- Déu meu què és això ?- va preguntar estranyada i espantada.

Hi havia una navalla, i sang per tot arreu. El seu marit portava unes sabates negres, pantalons texans i una camisa blanca .

La televisió estava encesa, sense senyal, les cortines estaven estripades, el mirall estava girat i trencat.

- Ajuda! - va dir l'Òscar, queixant-se.

La senyora, espantada, va anar a trucar a la policía.

EZEQUIEL CORTEZ ILER 2n B